La revolució demogràfica

Durant el segle XVIII i  malgrat la persistència d’epidèmies i fams la  població europea  passa de tenir 120 milions d’habitants al 1700, a tenir-ne 187 al 1800. A principis del segle XX la xifra es troba ja propera als 400 milions.

Observem el següent demograma i ens farem una idea aproximada de com van anar les coses:

Font gràfic: Wikipedia

En el demograma anterior representem l’evolució demogràfica de l’occident europeu. A la primera fase parlem d’estabilitat demogràfica, amb taxes elevades de natalitat i de mortalitat, correspon de fet a l’A.R.

A la segona fase parlem de descens gradual de la mortalitat, però amb natalitats elevades, és el període de l’inici de la Rev. Industrial i el seu posterior desenvolupament.

A la tercera estem davant un reajustament demogràfic, amb mortalitats baixes i natalitats que cauen fins arribar a igualar-se amb les mortalitats.

La quarta fase representa l’equilibri demogràfic amb natalitats oscil·lants però baixes i mortalitats també baixes. La cinquena fase correspondria a finals del segle XX fins l’actualitat, podeu observar com la mortalitat supera la natalitat, de manera que podem parlar de regressió de la població.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 2: La Rev. Industrial. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s