Capitalisme i crisi cíclica

Sabies què?.

Ja des del seu inici el capitalisme no regulat del segle XIX malgrat aconseguir  alimentar una població creixent, i aquesta va ser una de les seves grans avantatges, gaudia d’un  equilibri  precari.

El sistema travessava cicles de creixement i de prosperitat (definits ja molt aviat per Juglar 1860) i que en general els economistes s’han esforçat des de llavors  per mesurar aquestes oscil·lacions i per intentar explicar-les (Kitchin, Kondratieff).

Les explicacions són totes parcials. Com aquella de la teoria econòmica ortodoxa que diu que la caiguda en les cotitzacions borsàtils és directament proporcional al nivell anterior d’especulació desenfrenada. O la feta a la crisi de 1873 (coincidint amb la segona revolució industrial), disminució de la producció d’or, caiguda de preus, superproducció i atur, …

Les crisis vindran determinades per crestes, que són els punts superiors d’inversió que marquen el pas de l’expansió a la depressió. En una economia global sempre tendeix a coincidir a tots els països integrats en el sistema, parlem per tant de crisis mundials.

La creació del mercat  mundial integrat, el finançament i el desenvolupament de països fora d’Europa, es va basar  des de 1870 en l’expansió i el crèdit, i moltes vegades aquestes variables no estaven a l’alçada de les circumstàncies. Per evitar aquesta inseguretat els governs adoptaren mesures excepcionals (proteccionisme, legislacions de seguretat social i de benestar). Per per la seva banda la classe treballadora s’organitzà en sindicats de classe i el moviments socialistes pressionaren per evitar o pal·liar els aspectes més desagradables del desenvolupament. Per tant aquest capitalisme no regulat del XIX que coneixem amb el nom de laissez-faire entrà en crisi i començà a ser qüestionat.

Aquí teniu dos vídeos sobre la  crisi actual, va ser emesa a Canal Sur televisió.

 Part I:

Part II:

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Actualitat i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s