La Revolució Francesa

Què desencadena la Revolució ?.

Essencialment un desajust entre l’ordre sociopolític – feudal – absolutista i un nou ordre econòmic.

Cal abans d’endinsar-nos en el procés de consolidació de les ideologies burgeses, que coneixem amb el nom de revolucions liberals, i la constant oposició de l’A.R. que coneixem per Restauració, dedicar la nostra atenció al desencadenant de tot el procés, la Revolució Francesa.ada cop més capitalista.

En el conjunt de processos de canvi (revolucions i aixecaments) que tenen lloc a finals del segle XVIII, Godechot parla del concepte de “revolució atlàntica”, considerant la Rev. Americana (1776) i la Francesa (1789) com dos estadis dins del mateix procés. Malgrat tot, la revolució per excel·lència és sens dubte la francesa.

Per què ?. Doncs perquè en el moment de l’esclat revolucionari, França és el país més poderós i el segon amb més població de tot el continent. Però fonamentalment perquè les idees expressades a la Revolució Francesa s’estenen per tot el continent, tenen caràcter universal i són el referent indispensable per entendre el germen revolucionari posterior.

Però, què entenem per Revolució ?. Primer, un fenomen polític que provoca una alteració de l’ordre establert, i el canvia per un altre del que se’n deriven noves forces de poder i del que emana un nou dret dels súbdits. Segon, un canvi social que transforma ideològica i conceptualment la societat.

Les conseqüències de la Revolució Francesa, són força importants, malgrat que moltes vegades s’han exagerat els efectes. Tot i que la noblesa perd part de les seves propietats, la major part de les terres venudes pertanyen a 16.000 exiliats d’un cens aproximat de 350.000, moltes d’aquestes terres són comprades un altre cop per la mateixa aristocràcia.

L’església te pèrdues patrimonials molt més importants, moltes de les seves propietats passen a mans de  la burgesia. I evidentment la supressió del delme eclesiàstic, té un efecte econòmic molt important per aquest estament privilegiat.

En qualsevol cas el triomf indiscutible correspon a la burgesia moderada. Neix, per tant, una nova Europa, on el poder dels sobirans queda limitat amb la divisió de poders enunciats per Montesquieu. El triomf de la Restauració Absolutista al 1815, amb la Santa Aliança i el Congrés de Viena, que pretenen reinstaurar l’Antic Règim és solament aparent. L’aristocràcia ha estat vençuda i l’ordre feudal retrocedeix a tots els països de l’entorn occidental.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 3: Liberalisme i Nacionalisme (1789-1870) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s