Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft

Durant el procés revolucionari de 1789, la condició de les dones va canviar, però ho va fer, no perquè els revolucionaris (adverteixo de la utilització no casual del mot en masculí ) consideressin la necessitat de reescriure la història de la humanitat pensant en el qüestionament de les relacions entre els sexes. Va canviar per la presència valenta i directa dins de l’efervescència revolucionària de dones com les que avui us presento.

La primera és Olympe de Gouges (Montalban, 1748 – París, 1793). Filla d’una família humil, segueix el camí de tota dona de la seva època: matrimoni i fills. Però el destí fa que es quedi vídua molt jove i es traslladi a París al 1788, on malgrat la seva escassa formació comença a redactar obres de teatre. Immersa dins del procés revolucionari de 1789, defensarà una monarquia moderada i la separació de poders seguint els postulats de Montesquieu. El seu pensament gira al voltant de la idea de que la tirania exercida sobre les dones és la base de totes les desigualtats. Desencisada pel procés revolucionari, que creu que no ha fet més que desplaçar la tirania i no eliminar-la, escriurà les següents paraules: “ Oh, dones ! Dones !. Quan deixareu d’estar cegues?. Quines avantatges heu obtingut de la revolució?. Un menyspreu més visible, un desdeny més fort … Dona, desperta!. Les campanades de la raó es deixen escoltar a tot l’univers, reconeix els teus drets … Home, ets capaç de ser just? … Qui t’ha donat el poder sobirà d’oprimir al meu sexe?”.

Olympe va escriure al 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a aquella Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà, on a la dona no se li reconeixia el dret de ciutadania. A l’article X, afirma “La dona té dret de pujar al cadafal; també ha de tenir dret de pujar a la tribuna”. Paraules profètiques, dos anys més tard serà guillotinada per defensar les seves idees polítiques.

La segona de les nostres dones és Mary Wollstonecraft (1759 – 1797), filosofa i escriptora britànica i autora de Vindication of the Rights of Woman. Els seus plantejament podrien semblar un retrocés enfront de les idees d’Olymper de Gouges. Wollstonecraft defensa i exalta les tasques de mare i de cuidadora, des d’una perspectiva racional. El més important d’aquesta autora, radica en l’idea de que el procés d’emancipació de la dona no passa per la negació de la seva identitat. “Qui ha nomenat a l’home únic jutge, si la dona comparteix amb ell el do de la raó”. El seu pensament critica la tirania masculina, però més important encara obre la porta a una feminització de la racionalitat, una alternativa femenina a la lògica masculina que fins aleshores havia dominat la civilització. Hi pot haver alguna cosa més revolucionària ?.

Fonts: Duby, Georges i Perrot, Michelle: Historia de las mujeres. Ed. Taurus. Madrid-2001. Calendari 2011. Dones filòsofes i pensadores. Observatori de la Igualtat. URV.

Enllaç recomanat: Olympe de Gouges i la Declaració dels Drets de la dona i la ciutadana.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Dones a la història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s