Les Revolucions liberals: 1820, 1830, 1848.

Els esdeveniments revolucionaris del segle XIX es situen al voltant de dates molt concretes, 1820, 1830 i 1848. Godechot parla d’un cicle revolucionari que té el seu origen en el concepte de revolució atlàntica que es dona als dos costats de l’atlàntic (Independència d’Amèrica i Revolució Francesa) i que ha  tingut la seva continuïtat en els processos decimonònics.

Independentment de la teoria que vulguem prioritzar queda clar que juntament amb les diferents crisis que envolten els esdeveniments del XIX, hi trobem un clar sentiment burgès de consolidació en el poder, que es recolza en les aspiracions populars d’alliberament nacional.

Les revolucions de 1820 les trobem centrades en un procés proper a la insurrecció  que afecta a Espanya (lluita contra l’absolutisme de Ferran VII i instauració del  Trienni Liberal), Nàpols contra la dominació austríaca del nord d’Itàlia, Grècia per la independència vers l’Imperi Otomà, i les colònies espanyoles a Amèrica que inicien el seu periple emancipador.

Moviments revolucionaris 1830Al 1830 assistim a una segona onada revolucionària. En aquesta ocasió l’agitació revolucionària té majors repercussions. La burgesia accedeix definitivament al poder. A França provoca la caiguda de Carles X i la implantació de la monarquia de Lluís Felip, el rei burgès. A Bèlgica suposa la independència respecte a Holanda. Espanya veu com amb la regència de Maria Cristina, després de la mort de Ferran VII, es forma un govern liberal. A Itàlia els carbonaris lluiten contra el poder papal i la dominació austríaca del Nord, mentre Mazzini funda la Jove Itàlia i preparà el que serà el procés d’unificació culminat al 1871.

En general les revolucions de 1830 no acabaran d’aconseguir plenament els seus objectius, però cal destacar dos victòries molt significatives: la instauració a França d’una monarquia liberal i la independència de Bèlgica. Si hi sumem la independència de Grècia, obtinguda al 1820, tenim que l’Europa dels Estats nacionals organitzats segons models polític – socials propis del liberalisme burgès comença a ser una realitat

Finalment el cicle es tancarà al 1848, on les protestes adquireixen un caire molt més social al reflectir les reivindicacions de la petita burgesia i el proletariat contra l’alta burgesia que ja es troba en el poder. Aquestes, representen l’assalt final de la revolució burgesa contra l’Europa absolutista. Però també representen l’inici de l’enfrontament entre burgesos i obrers, donat el seu caràcter radical i democràtic.

El viratge conservador de la monarquia francesa de Lluís Felip, la presència a Itàlia dels austríacs, el somni unitarista alemany i l’absolutisme imperant a molts altres territoris del continent europeu, la repressió a Polònia, sumat als ideals democràtics (Michelet parla de poble com a ciutadans no com una abstracció jurídica, d’aquí la utilització del concepte sobirania popular en lloc de sobirania nacional), més la crisi econòmica (1846-47) i les convulsions socials provocades per l’atur i el pauperisme, preparen el clima prerevolucionari.

França, febrer de 1848, abdicació de Lluís Felip i proclamació de la República. Dos sectors són els responsables del procés: els burgesos democràtics i els socialistes obrers (el govern provisional tindrà dos socialistes). En mig d’aquest clima i afavorit per la por a la massa d’obrers de París, els burgesos busquen protecció i el desenllaç de la revolució no pot ser més curiós, es passa d’una monarquia autoritària a una República Social i d’aquesta al Segon Imperi francès (1851) de Lluís Bonaparte (nebot de l’emperador). La por a la revolució social fa que la burgesia es llenci en mans de la reacció.

L’onada revolucionaria s’estén per tot Europa. A Itàlia insurreccions a Nàpols i Palerm que obliguen a Ferran II a concedir una Constitució, als Estats Pontificis Mazzini proclama la República romana; a Milà la població s’aixeca contra la presència austríaca. A Viena cau Metternich i l’emperador Ferran I promet una Constitució, Hongria reclama una Assemblea pròpia, els xecs volen formar l’antic regne de Bohèmia. Revolucions a Berlín, Sajonia, Baviera i Hannover. Alemanya també tindrà el seu propi procés revolucionari, l’Assemblea de Francfort intenta un programa nacionalista d’unificació. A Prussià intents d’emancipació dels camperols.

A tot Europa s’encén la flama revolucionària, i tant ràpid com s’encén s’apaga. Napoleó III intervé a Roma i reposa al Papa en el seu lloc. Els austríacs reprimeixen contundentment tots els intents de separació d’Itàlia  Francesc-Josep ocupa el tro imperial i recupera el poder a l’Imperi Austríac. Francesc Guillem de Prussià dissol qualsevol possibilitat revolucionària a Frankfurt.

En general sembla que un cop més les revolucions han fracassat, però a França Lluís Napoleó restaura el sufragi universal. El Piemont italià es configura com un regne constitucional i liberal, al seu voltant es produeix, més endavant, la unificació italiana. Alemanya entén que la unitat solament és possible de mans de Prussià i no d’Àustria.

Vídeos recomanats:

Comentari de l’obra d’Eugéne Delacroix, La llibertat guiant al poble.

Les grans revolucions:

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 3: Liberalisme i Nacionalisme (1789-1870) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s