L’Europa de la Restauració

Europa al 1815

Al 1815 l’Europa guanyadora de Napoleó es reuneix al Congrés de Viena. Rússia, Àustria, Prussià i Anglaterra reorganitzen el mapa de fronteres territorials i intenten esborrar les idees de la Revolució. L’objectiu, legitimar en el poder als sobirans de les diferents cases reals europees, i allunyar definitivament el perill revolucionari.

L’artífex principal del “nou ordre europeu” és Metternich, representant de Frederic I d’Àustria que juntament amb Castlereagh d’Anglaterra, el zar Alexandre I de Rússia i Frederic Guillem III de Prussià defineixen la composició de la Santa Aliança.

Així doncs trobem com als diferents països d’Europa tornen a aparèixer les antigues monarquies absolutistes.

Lluís XVIII a França, que dona al país una Carta que li confereix el poder executiu però que al mateix temps li permet un control exhaustiu de l’activitat legislativa (iniciativa i sanció de lleis) i la convocatòria i dissolució de les cambres (una de Pars, hereditària, i una altra de Diputats escollida per un sufragi molt restringit). Serà l’alta burgesia francesa la autèntica classe dominant en aquest període.

A Espanya, Ferran VII, anul·la tota l’activitat reformadora de la Constitució de Cadis de 1812 i inicia un govern absolutista fins la reacció liberal de 1820.

A Rússia, Alexandre I, curiosament obert a les idees liberals continuarà molt permissiu al manteniment dels servs de la gleva.

A Viena, capital de l’Imperi, una varietat increïble de territoris escapen als intents d’homogeneïtzació, des de la situació lliure de càrregues feudals de la Llombardia, a l’enorme poder dels potentats d’Hongria

A Prussià el poder de la noblesa es manté intacte, amb l’exempció del pagament del tribut territorial i el poder de policia en els seus territoris.

Paral·lelament a tot aquest moviment reaccionari, trobem en el camp del pensament i de la ciència suficients elements per advertir que la realitat de la societat civil és força diferent.

Moltes són les pistes de que quelcom està canviant a l’Europa Occidental de principis del segle XIX. Una realitat econòmica, social i cultural en constant canvi. El fort desenvolupament industrial que porta unit indissolublement l’ascens d’una burgesia, que ja ha conquerit el poder en molts països durant el període revolucionari i que està estretament lligada al pensament liberal. Pensament liberal, el gran enemic de la Restauració, que va desenvolupant els seus conceptes i les seves institucions davant la disgregació cada cop més evident  de l’absolutisme monàrquic.

El liberalisme surt victoriós i consolida les seves doctrines, els seus hàbits i les seves postes en escena, fins arribar als nostres dies.

No oblidem tampoc la força generadora del nacionalisme, del que parlarem més tard, que gràcies a les idees de llibertat i emancipació, lliga l’ideal burgès de llibertat amb el desig nacional d’autogovern.

I finalment encara a l’ombra, una massa de treballadors, sorgits com a conseqüència de la Revolució Industrial, que sense voler contribueixen indirectament al triomf definitiu de la burgesia.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 3: Liberalisme i Nacionalisme (1789-1870). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s