Comentari: Distribució de la mà d’obra britànica 1801-1861 (Opció A. Examen 23/10/2012)

1.-De que tracta el quadre ?. En quines unitats s’expressen les dades?. Quin període comprèn?.  Bé molts de vosaltres us heu limitat a descriure, en general d’una manera poc desenvolupada, les dades del quadre. Cal comentar les dades d’una manera més concreta, explicant el perquè de les mateixes. Aquí teniu un exemple d’una possible resposta. En negreta heu posat els conceptes essencials que han de sortir a la resposta. 

En el quadre es reflecteixen el retrocés de la mà d’obra ocupada en el sector primari (agricultura, silvicultura i pesca) paral·lel a l’increment en el secundari (manufactura, mineria) i el terciari (comerç, transport, servei domèstic i personal) tot i que en el servei públic i professional trobem una davallada significativa. Tots  dos moviments són una  manifestació de la transformació de la societat a principis del segle  XIX com a conseqüència del desenvolupament industrial que assenyala el triomf del capitalisme i de la societat burgesa. Les noves activitat econòmiques, indústria, comerç, finances,…,  controlades per la burgesia ocupen a una bona part de la població activa integrada per treballadors i obrers de diversos tipus que conformen les classes populars. Contràriament, els canvis tècnics i científics produïts a l’agricultura fan que cada vegada hi  hagi menys mà d’obra en aquest sector.

Les dades estan expressades en tant per cent. El període comprés entre 1801 i 1861 coincideix amb la 1ª Revolució Industrial a Gran Bretanya.

2. Expliqueu les causes dels increments de la producció i de la productivitat agrària, paral·leles a la disminució percentual de la mà d’obra ocupada. Com a conseqüència de la Revolució Agrícola, a principis del XIX la producció i la productivitat agrària augmenta, gràcies als canvis en els sistemes de conreu (difusió del sistema Norfolk o de rotació quadriennal) que permeten suprimir el guaret amb la combinació de plantes farratgeres i cereals, la introducció de nous cultius (com la patata, blat de moro, naps, trèvols …), la millora dels sistemes de rec, el descobriment i la utilització d’adobs químics i orgànics com el guano, la invenció de maquinària agrícola (arada de Rotherdam, trilladores mecàniques …), la nova estructura de la propietat (impulsada per les Enclosures Acts, que impliquen la privatització de les terres) i la progressiva mecanització del camp. Aquest últim factor és el que permet que una part de la mà d’obra del camp es desplaci cap a la ciutat per a treballar a la indústria en constant creixement.

3. Expliqueu l’evolució de la mà d’obra ocupada en la manufactura i la mineria.  La producció a gran escala exigia l’extracció de noves matèries primeres com el ferro i noves fonts d’energia com el carbó, per això es produeix un increment a la mà d’obra ocupada a la mineria. Paral·lelament les indústries tèxtil i siderúrgica, palanques de la industrialització anglesa, reclamen també mà d’obra  Els complexos industrials d’aquests anys seran fonamentalment hullers doncs no agrupen només les indústries sinó també els complexos destinats a obtenir hulla, coure,… i les construccions auxiliars i habitacles. Malgrat que al llarg de tot el procés la indústria anirà introduint millores tècniques i maquinària, la mà d’obra anirà augmentant donat el creixement en la demanda de productes manufacturats.

4. Expliqueu el paper de la indústria tèxtil en la industrialització britànica. La indústria tèxtil, concretament la del cotó que substitueix la llana, és el motor del creixement econòmic a les primeres fases de la Revolució Industrial pels factors següents: la matèria primera és abundant i barata (importacions massives de l’Índia, Estats Units), és un sector tecnificat precoçment i on es produeix una continua renovació de les tècniques (llançadora volant, màquines de filar …), la producció es concentra en determinades regions la qual cosa abarateix el transport, i finalment la importància del comerç i del mercat com a estímuls de la indústria que creix contínua i progressivament, i encara que el ritme es ralentitza a mitjà de segle, el procés ja no s’aturarà. Si a tot això hi sumem que el cotó és una matèria primera que s’adapta perfectament al procés industrial (mecanització) i que les seves característiques el fan un teixit resistent i higiènic, podem entendre el paper emblemàtic de la indústria tèxtil del cotó dins del procés de Revolució Industrial.

5. Expliqueu les causes i les característiques del procés urbanitzador. La mecanització de l’agricultura, la necessitat de mà d’obra de la indústria i el constant augment demogràfic tenen com a conseqüència l’aparició de nous emigrants i noves generacions a les ciutats. El procés d’urbanització que es va incrementar molt ràpidament des de 1850, es va convertir en un dels fenòmens més destacats del capitalisme, i la ciutat en el símbol extern més atractiu de la industrialització. La gran ciutat no era només un centre industrial, era també un centre de comerç, de transport, d’administració i de serveis, la majoria dels seus habitants eren obrers de tot tipus, inclòs un gran nombre de criats. Ràpidament observarem l’aparició de barris residencials, ocupats per la burgesia i amb tot tipus de serveis (enllumenat, clavegueram) i els barris obrers, sense cap mena de planificació (carrers sense asfaltar, absència de clavegueres …).  La separació d’aquestes dos zones de les noves ciutats industrials farà evident la nova estructura social i  situarà ràpidament a la burgesia com a nova elit social en el poder. Com més ràpidament creixia la ciutat, més gran era l’amuntegament, la millora general de les condicions de vida no es produiria fins finalitzat aquest període.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Excercicis resolts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s