Nacionalisme

El concepte de nacionalisme és ambigu, per un costat ens referim al sentiment de pertinença a una comunitat en virtut d’unes característiques comunes, el principal problema rau en la determinació d’aquestes característiques comunes. D’altra banda, per nacionalisme entenem també, la tendència, cada cop més important, al llarg del segle XIX, d’identificar comunitat nacional amb les fronteres d’un estat polític independent (estat-nació).

D’aquestes dues concepcions sortiran dos tipus de nacionalisme: el centrípet, on s’intentarà la construcció de l’estat-nació a partir de diferents estats independents (Alemanya, Itàlia) i el centrífug, en el cas de nacions que es troben integrades en un  mateix estat i que aspiren a la independència, Bèlgica (1830), Grècia (1820), Polònia (1830) ….

Segons Pierre Vilar, el nacionalisme és una doctrina o corrent política, que considera a la nació com a fet fonamental i finalitat suprema d’una col·lectivitat humana, a la que es supediten tant els interessos individuals com els de classe. Les seves causes són molt diverses: desenvolupament econòmic – creació d’economies i mercats de caràcter nacional -, canvis socio-polítics – sentiment revolucionari lligat a la llibertat del pobles -, esperit romàntic – manifestacions culturals que exalten el sentiment nacional -. En qualsevol cas representa un dels motors del grans canvis del segle XIX juntament amb el liberalisme

La Il·lustració francesa havia centrat tota la seva càrrega intel·lectual en el concepte de progrés (idea general de progrés), amb profunda influència en el pensament de Montesquieu, Voltaire,  però també en el pensament d’Herder. El Nacionalisme, que obtindrà bona part de la seva base teòrica en el romanticisme historicista del XIX, entendrà que cada etapa històrica té una personalitat pròpia que la fa incomparable a qualsevol altre. Herder afirmarà que la llengua no és ni descripció, ni imitació, sinó fonamentalment emoció. A partir d’aquí aquesta teoria romàntica del poble a partir de la qual cada poble defineix la seva idea de Nació, condueix a dos plantejaments polítics: el conservadorisme i el nacionalisme.

El concepte d’Herder (nacionalisme cultural) al voltant del volksgeist, idea de nació-poble, grup històric, enfront de l’Estat, que trobarà el seu punt culminant en la publicació de Fitche (1808) Discursos sobre la nació alemanya, que incita a la lluita contra Napoleó – de fet el nacionalisme incipient de principis del segle XIX sorgeix com a reacció al fort internacionalisme de l’època napoleònica-. Actitud de rebel·lió, que roman viva en les societats secretes de 1820 (la Jove Alemanya i la Jove Itàlia) que aixequen la bandera del nacionalisme enfront les decisions conservadores de la Santa Aliança.

Poc a poc, serà el poble i la col·lectivitat qui assumiran bona part dels principis i ideals dels segle XIX, fins que finalment tenim que cada poble crea la seva pròpia i particular cultura, irreductible a les demés i intransmissible, com a mínim en la seva última realitat (Arola,M.:Textos fonamentals per la Història).

 Enllaç recomanat:  interessant power point sobre Nacionalisme i Internacionalisme. Parla en general del nacionalisme i de les unificacions alemanya i italiana. Al final, també podeu obtenir informació del moviment obrer.

Interessant vídeo sobre el nacionalisme. (en anglès subtitulat):

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 3: Liberalisme i Nacionalisme (1789-1870) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s