Sobirania popular vs Sobirania nacional

Quan Rousseau parla de contracte social  es refereix a un acord entre la mateixa gent en virtut del qual descansa la societat civil organitzada, i a partir del qual l’individu dona la seva llibertat individual per permetre l’aparició d’una voluntat general, col·lectiva. És en aquesta voluntat general on resideix la sobirania popular. El concepte procedeix de John Locke, que en fa una definició més restrictiva al parlar d’un acord entre un governant i el seu poble.

Els diversos processos revolucionaris que duen a la pràctica aquesta esfera teòrica del pensament, i en particular la Revolució Francesa (1789), adjudiquen inicialment el poder de decidir al poble, Constitució de 1793, i per tant la vinculen al sufragi universal masculí. Ben aviat, la burgesia triomfant considerarà un error aquesta generalització del dret a decidir i el restringirà al concepte de nació. Per tant sobirania nacional, sufragi censatari, limitació del poder de decidir als posseïdors (timocràcia: literalment mana el que té or –timo: riquesa; kratos: govern; sufixe ia: qualitat- a la Grècia del s.VI aC.). Sens dubte una aproximació tendenciosa al concepte, que s’escau molt millor als  interessos de la classe burgesa.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 3: Liberalisme i Nacionalisme (1789-1870). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s