Moviment Obrer I

A partir de la Revolució Industrial i com a conseqüència de l’aplicació dels principis del liberalisme econòmic, el capitalisme i l’individualisme jurídic provocaran tot un seguit de conseqüències socials, que tindran la seva màxima expressió en el desenvolupament urbà i la generalització del sistema de fàbrica. Aquest model imposarà unes duríssimes condicions de treball als obrers fabrils de l’època: salaris baixos, horaris excessius, treball de dones i nens, fàbriques sense cap garantia de seguretat i higiene, suburbis urbans a les ciutats industrials amb cases amuntegades sense ventilació, ni serveis.

Els obrers acabaran protestant, al principi de forma aïllada i poc organitzada, més tard utilitzant formes de pressió cada cop més contundent. La seva història, és la nostra història, la del Moviment Obrer.

Els primers moviments de protesta aniran contra les màquines, és el que coneixem com a ludisme. A banda de la pèrdua de llocs de treball, la mecanització dels processos productius va provocar l’aparició de jornades laborals esgotadores i la pèrdua de la qualificació professional de milers d’artesans. A l’Anglaterra del 1780 els ludistes van protagonitzar la destrucció de les màquines com a forma de protesta. Aviat, aquest tipus de protestes van ser condemnades (Combination Laws), fins arribar a prohibir l’associacionisme i aplicar la pena de mort als destructors de màquines.

Al 1824 s’aconsegueix la lluita sindical aconsegueix el reconeixement de la llibertat de sindicació. Al 1831, John Doherty funda la National Association for  Proteccion of Labour, amb més de 100.000 afiliats. És l’inici de les trade unions. Més endavant Robert Owen, defraudat pel fracàs del seu intent de crear un model cooperativista entre empresaris i obrers al marge del capitalisme crearà el germen definitiu dels primers sindicats de treballadors britànics.

Owen va participar també, durant un breu període de temps del Cartisme, l’altre moviment que a Anglaterra intentava millorar la situació de la classe obrera. Les reivindicacions i pressions d’aquest moviment van permetre la Reforma de 1832, per la qual es van ampliar les circumscripcions electorals a les noves ciutats industrials.

L’altre referent inicial de les primeres lluites obreres va ser el Socialisme Utòpic, moviment francès de caràcter polític, molt vinculat al romanticisme fins 1848, que idea diferents solucions per millorar les condicions de vida de la classe obrera sobre la base de la cooperació.

Entre els molts pensadors del socialisme utòpic tenim: Charles Fourier, que condemnarà el capitalisme i el seu sistema de producció plantejant un cooperativisme de producció i consum agrícoles i industrials federat. El sistema rebra el nom de falansteiro, agrupacions de persones (1.600 més o menys) en clau rural i totalment reglamentades fins als més mínims detalls. Saint-Simon que critica el liberalisme econòmic, però accepta la propietat privada. El govern, segons ell és una espècie de conjunció entre savis-banquers-empresaris que amb els obrers formen una classe industrial. El seu anàlisi es basa en el concepte de solidaritat humana. Cabet en el seu Viatge a Icària (1842) planteja a partir d’idees de Tomàs Moro i Plató col·lectivitzacions de la propietat i organitzacions de caràcter comunitari.

Tots fracassaran, haurem d’esperar a l’esclat de les revolucions de 1848 per contemplar l’aparició del socialisme científic.

Enllaços recomanats:

Del ludisme a la formació dels primers sindicats.

Vídeo: Socialisme el paradís terrenal. Episodi 1 Part I

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 4: El Mov. Obrer (1789-1914) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s