El Moviment Obrer II

Les revolucions liberals de 1830 van permetre presenciar una aliança antinatura, la classe obrera lluitant al costat de la burgesia. Aquesta entesa es basava en la creença de que les reivindicacions polítiques liberals millorarien la seva situació social i laboral, res més allunyat de la realitat. Ben aviat, el líders obrers van comprendre que les millores socials que demanaven caldria aconseguir-les amb altres estratègies. En conseqüència, aviat un moviment de democràcia revolucionària assetjarà Europa fins el 1848.

L’any 1848 una confluència de personatges i pensaments es donaran cita per marcar el punt d’inflexió històric més important de la segona meitat del segle XIX, liberals, socialistes, moderats i radicals cristians preocupats pels problemes socials establiran aliances que donaran lloc a les revolucions més socials de la història del segle. Però també en aquesta ocasió la burgesia considerarà perillosos a alguns companys de viatge i farà un viratge conservador. A França la II República donarà pas al Segon Imperi de Lluís Napoleó. La revolució havia aparentment fracassat.

Però a partir d’aquest moment una nova ideologia política comença a expansionar-se per Europa. Estem parlant del marxisme, una nova manera d’interpretar la realitat que influirà a tot el món durant els següents 150 anys.

Fins 1844 Marx s’havia exiliat a Alemanya, París, Brussel·les i Londres. Al 1845 publicà la seva tesis la filosofia no ha fet més que interpretar de diferents maneres el món, però el que cal és transformar-lo (Tesis sobre Feubarch). Al 1848 juntament amb el seu col·lega Engels publicarà el Manifest Comunista, on juntament amb El Capital, adoptarà el mètode científic per interpretar la realitat i per transformar-la. A nascut el socialisme científic.

Ràpidament i en la mesura que les diferents lleis permetin les associacions de treballadors, s’aniran introduint les diferents tesis socialistes. Al 1864 es reuneix a Londres la 1ª Internacional (AIT – Associació Internacional de Treballadors). Ràpidament monopolitzada per Marx i utilitzada per aquest per difondre les idees que més tard apareixen en el Capital.

Hem de tenir clar que Marx es basa en el pensament hegelià de tesis, antítesis i síntesis. La dialèctica que provoca aquesta estructura del pensament és la que transforma la realitat i la que dona peu a les seves teories.

La Història és una lluita entre opressors i oprimits. Marx defineix així la seva visió sobre l’evolució de la humanitat. Segons ell en un principi existeix una societat igualitària (la primitiva) però a partir d’aquell moment es  succeeixen tot un seguit de ritmes evolutius basats en la desigualtat que donen lloc a la societat esclavista, la feudal, fins arribar a la burgesa. Segons Marx el resultat final del procés de lluita de classes és la societat socialista.

Us proposo a continuació algunes aproximacions als conceptes marxistes. He escollit aquells enllaços que em semblen més adients per completar la informació que us dono, evidentment vosaltres podeu buscar-ne d’altres.

Materialisme històric: pedra angular del pensament marxista. Les condicions materials són fonamentals per entendre el desenvolupament històric d’una societat. Segons Marx, es produeix una  relació dialèctica entre la infraestructura i la superestructura. La primera correspon a la base material i per tant al tipus de  producció, la segona representa l’aspecte moral, jurídic, filosòfic, religiós, en definitiva la ideologia.

Lluita de classes: com que els individus no actuen per separat, sinó en grups socials i com que l’organització bàsica de la societat ve definida per l’economia (divisió del treball), tots aquells treballadors que es troben en les mateixes condicions formen el que Marx anomena una classe social. La diferència existent entre les diferents classes socials ve determinada per la relació que tenen amb els medis de producció  (uns seran propietaris, els altres no). Per a Engels hi ha tres maneres de lluita de classes econòmica, política i ideològica.

Dictadura del proletariat: és un dels conceptes més discutits del socialisme marxista. Apareix ja al Manifest Comunista de 1848. De fet el discurs s’elabora a partir de l’anàlisi de les revolucions liberals de 1848 i del fracàs de la Comuna de París al 1871. Marx defineix d’aquesta forma una situació transitòria en la que el proletariat (un partit) utilitza l’estructura de l’Estat per desmuntar el capitalisme, un cop aconseguit aquesta estructura és innecessària.

Societat sense classes: és l’objectiu final de la dictadura del proletariat. A partir de les col·lectivitzacions desapareixen les diferències i en conseqüència neix un home nou.

En el camp de l’economia, una de les idees més utilitzades per Marx al Capital  és la plusvàluaper a produir qualsevol tipus de bé hi ha un treball necessari (nivell mínim). Però l’obrer produeix, treballant més hores, un valor superior. Aquest valor que produeix i no cobra s’acumula com a beneficis del capitalista.

Un dels processos revolucionaris més interessants del segle XIX és el de la Comuna de París (1871). Dins del marc de la guerra franco-prussiana i davant del buit evident de poder, a París es va començar a organitzar un nou tipus d’experiència basada en eleccions directes fetes pel poble. Es tracta d’un moviment basat en la lliure federació de comunes i cooperatives. Els communards van eliminar els aparells repressius, es van establir drets il·limitats de reunió i premsa, ensenyament gratuït i obligatori, supressió del treball nocturn, autogestió dels tallers abandonats pels seus propietaris, es van requisar els pisos buits i sense utilitzar, es va liberalitzar l’art …

Un cop elaborat un cert corpus teòric les primeres tasques de la Internacional seran  d’organització. A Alemanya Ferdinad Lasalle (Associació General Obrera) inspira una espècie de socialisme nacional que pretén l’emancipació dels treballadors utilitzant com instrument l’acció de l’Estat. El propi Bismark té en compte les tesis lasallianes i intenta iniciar processos de col·laboració amb ell.

Una altra línia és la del francès Proudhon, amb una ideari basat en el mutualisme, sintetitzant propietat i comunitat. Les limitacions del paper del govern i una estructura basada en les relacions contractuals ens duen a considerar-lo com anarquista.

Les dues tendències que provocaran l’escissió del moviment obrer ja des dels seus inicis seran les visions de Marx i de Bakunin.

Bakunin defensa un nivell de llibertat de l’individu que per a ser aconseguit ha de partir d’unes condicions d’igualtat econòmica, política i social indispensables. En aquest sentit per tant, l’objectiu és la destrucció de l’Estat, considerat el principal responsable de les diferències socials. Els seus seguidor neguen la necessitat de qualsevol tipus de participació política institucional i defensen una organització de lluita sindical d’acció directa a través de sindicats, associacions, cooperatives autònomes i federades.

Aquestes diferències van portar que Marx i Bakunin mantinguessin forts enfrontaments ideològics en el si de la Internacional, fins que al 1872 (Congrés de l’Haya) es confirma la separació i Bakunin funda la Aliança Internacional a Ginebra.

La II Internacional (1889) plantejarà una federació de partits i grups nacionals autònoms capaços d’estendre el pensament revolucionari per tots els països a partir de les consignes establertes en Congressos triennals.

Un dels gran problemes d’aquesta època és la línia d’acció a seguir, a partir de la posició que reivindica l’acció directa (emancipació econòmica) i la que aposta per atendre les necessitats immediates dels obrers i l’acció política. Novament l’oposició dels anarquistes a la segona opció, precipita al 1893 l’admissió als congressos d’organitzacions que optin per l’acció política. La línia divisòria entre partits polítics i sindicats queda construïda.

Com hem vist les interpretacions fetes per Marx de la realitat són reinterpretades constantment. Al 1889 s’organitza la II Internacional però ja en aquest moment els problemes són diferents, la situació internacional caracteritzada per  la tensió entre potències i l’expansió imperialista per altres  continents auguren un futur complicat on les possibilitats d’acció dels obrers com a classe social cada cop són més reduïdes.

Aquesta divisió alimenta l’aparició de postures revisionistes al pensament de Marx. A continuació teniu alguns dels postulats més interessants.

Un altre problema important és el del revisionisme. Cap a finals del segle XIX, és evident que el triomf del capitalisme com a model econòmic i com a model social no s’atura. Sorgeixen veus a favor d’una línia col·laboracionista de classes i més reformista que revolucionària.

Bernstein, Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia. (1899).  És  un dels principals representants de la línia de la socialdemocràcia, que refusa el caràcter violent de la lluita de classes i aposta per una moderació en les relacions interclassistes.

En definitiva els anys que antecedeixen a la 1ª Guerra Mundial marquen la consolidació dels diferents partits socialistes , que es van jerarquitzant, vinculats a líders nous com Rosa Luxemburg, Lenin, Pablo Iglesias

Enllaços relacionats:

Lletra de la Internacional Socialista (en francès i traducció). Vídeo amb la versió original.

Versió en castellà.

Vídeo: Socialisme el paradís terrenal. Episodi 2 Part II

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 4: El Mov. Obrer (1789-1914) i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s