Conseqüències de les colonitzacions.

Les repercussions sobre els territoris ocupats són diverses, però n’hi ha una especialment interessant que sovint és passa per alt. Tal i com diu Jean Louis Miege a: Expansió europea i descolonització, (Nova Clio. Barcelona, Labor 1975), sorgeix una nova geografia. Construcció de ports, xarxes ferroviàries, una nova estructura de comunicacions als països colonitzats que canvia la seva fisonomia de forma definitiva. Però no n’és l’única, ni tan sols podem parlar de beneficis, malgrat que podem trobar moltes aportacions positives, aquestes no compensen els efectes negatius de tot el procés.

Demogràfiques: es milloren les condicions sanitàries (caiguda de la mortalitat). Es construeixen hospitals i s’aplica la terapèutica europea. Però també és cert que amb l’arribada de contingents importants de població europea i la millora de les comunicacions es propaguen amb més facilitat les epidèmies.

Urbanes: conseqüència en part de l’anterior. L’urbanisme descontrolat i anàrquic fruit no del desenvolupament industrial, sinó de les necessitats administratives dels nous amos,  provoca el trencament de les estructures tribals tradicionals i l’aparició de ciutats inhabitables, com per exemple Calcuta.

Socials: el ràpid desenvolupament a que es veuen abocades les societats tradicionals (construcció de ferrocarrils, explotacions agrícoles, administració de l’estat …) provoca una brusca segmentació de societats que no han fet el trànsit de l’economia rural a la industrial i per tant les diferents classes socials que  apareixen (alta burgesia, classe mitja, proletariat rural i urbà)  entren en conflicte constant entre les tradicions autòctones i la influència europea.

Culturals: la ràpida penetració d’europeus i el marcat etnocentrisme d’aquests genera un procés insalvable d’aculturació. En un primer moment els dominats accepten el model cultural dels nou vinguts, intentant a la vegada defensar els valors tradicionals. En una segona fase es genera el conflicte i el qüestionament del model imposat per les metròpolis. Finalment la interacció dels dos models acaba per imposar el model occidental. Els moviments nacionalistes que es desenvoluparan després de la Segona Guerra Mundial, buscaran en la tradició senyes diferenciadores de la seva realitat. Exemples d’això els podem trobar en el fenomen afroamericà i en l’integrisme islàmic a l’actualitat.

Enllaços recomanats:

Power Point: La dominació europea del món (1870-1914).

Conseqüències de la colonització.

La destrucció de la vida indígena.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 5: La Dominació Europea del Món (1870-1914). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s