La colonització del Pacífic.

Entre 1885 i 1886 es produeix la consolidació de posicions. Al 1885 França i Gran Bretanya reconeixen el protectorat alemany sobre part de Nova Guinea i Nova Bretanya. Al mateix temps Alemanya reconeix l’ocupació anglesa de part de Nova Guinea i els protectorats francesos de les illes de Sotavent i Raiatea. Al 1886 es signa un acord anglo-alemany pel qual la presència britànica a la zona queda definida al nord de les illes Salomó, les Carolines i les Marshall.

Al final del període queda pendent el contenciós entre francesos i britànics per Tahití i les Noves Hèbrides (incorporades al 1892 gràcies als viatges del capità Cook). I l’ocupació de Samoa, Tonga i Hawaii (resolt al 1898 amb la desaparició de l’Imperi Espanyol a la zona).

Entre 1890 i 1898 es manté un cert equilibri i és consoliden les influències anteriors. A  partir de la guerra entre Espanya i Estats Units al 1898 s’organitzen definitivament les posicions a la zona. L’enfrontament té el seu inici al Carib (Cuba) però els americans s’enfronten a Espanya també al Pacífic amb l’ocupació de Manila al  mateix 1898. El resultat final és la pèrdua colonial de la resta de les colònies espanyoles a la zona

Estat Units acaba ocupant Puerto Rico, Filipines, Guam i Hawaii. Alemanya compra les Carolines, les Marianes i Palaos.

Al desembre de 1899 un acord entre britànics, alemanys i americans acaba amb el repartiment de Samoa amb un protectorat bipartit entre els nord-americans i els alemanys, mentre que Gran Bretanya obté en compensació Tonga, les illes Salomó, Savage i la zona de costa d’Or i Togo a Àfrica.

Al 1906 una convenció anglo – francesa sobre les Noves Hèbrides cedeix el protectorat als britànics.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 5: La Dominació Europea del Món (1870-1914). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s