La colonització del sud-est asiàtic. El cas xinès.

En aquest cas els esdeveniments venen determinats per les hostilitats creixents entre Gran Bretanya i França i els diferents estats de la zona.

L’element clau de tot el procés és la conquesta de Tonkin (1885) per França. A partir d’aquí la Tercera República Francesa estableix els protectorats d’Amman, Tonkin i Cambodja (Unió d’Indoxina) units a la colònia de la Conxinxina sota un sol governador general.

La Birmània Superior és ocupada per Gran Bretanya al 1885, amb l’objectiu de frenar l’expansió francòfona per la zona i protegir l’Índia.

Al 1890 Siam és un estat independent, amb importància geoestratègica tant per França com per Anglaterra. La primera vol el control absolut d’Indoxina, per tant l’ocupació de Laos, de sobirania de Siam, és imprescindible. La segona és contrària a l’annexió francesa donat que el territori siamès juga el paper de coixí entre la Birmània britànica i l’Indoxina francesa.

Al 1892 els francesos intenten un pacte amb Gran Bretanya per establir una línia de demarcació territorial, que deix tot l’espai a l’est del Mekong en mans francòfones. Anglaterra s’hi nega donat que amb aquest repartiment Indoxina tindria frontera amb Birmània.

Al 1893 França inicia moviments de tropes a Laos i desplaça efectius navals al riu Menam apuntant a Bangkok. El regne de Siam cau a la trampa i respon amb trets als francesos. Ràpidament les forçades negociacions proporcionen a França tot el territori a l’est del Mekong. Anglaterra no intervé, no vol traslladar el conflicte a Egipte.

La penetració europea a Xina s’inicia amb la Guerra de l’opi (1839-42). A partir d’aquest punt les diferents potències comencen a comerciar i a invertir en el territori imperial. La progressiva participació d’occident té el seu període més crític en la guerra xino-japonesa al 1895 pel control de Corea. La derrota xinesa i la rebel·lió dels Boxers (1898-1900) posen en evidència l’hostilitat local a la presència europea.

A partir de 1900 la pressió occidental és fabulosa. Però occident té clar que li serà molt difícil mantenir sota control un territori enorme amb una població manifestament hostil. És per això, que es  tendeix a una política de portes obertes, confirmada entre 1899 i 1905, acceptada per tothom menys per Rússia, i que pretén fonamentalment  facilitar el comerç, les inversions i els préstecs als governs imperials.

El tractat  permet a les diferents potències el control de petits territoris que serveixen com avançades de posteriors relacions comercials i polítiques. Així Rússia obté Corea del Nord, el lloguer de  Porth Arthur a Manxúria, i el predomini sobre el nord i la regió de Pequín. A Alemanya li correspon la base naval de Ts’ing-tao, i el domini del gran port de Shantung. Gran Bretanya aconsegueix el lloguer de port Eei-hai i la influència a la conca del Yang-tsé inclosos Canton i Shangai. França predomina al Yunnan. Japó obté el protectorat de Corea del Sud i tota la zona d’influència al sud de Shangai. Itàlia la concessió de Tienkin.

Malgrat l’enorme abast dels territoris anomenats Xina resisteix gràcies a que les diferents potències no se’n refien les unes de les altres i a l’enormitat del seu territori.

Vídeo: la Guerra de l’Opi (fragment de la pel·lícula que podeu veure a youtube si voleu)

Vídeo: la colonització d’Àsia

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 5: La Dominació Europea del Món (1870-1914) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s