Cap a la 1ª Guerra Mundial. Les crisis colonials i balcàniques,

A partir de 1900 les grans potències s’expansionen per tot el món i com ja hem vist, els motius de tensió es van multiplicant. A banda han aparegut en escena dos noves potències, Estats Units que limita qualsevol intent expansiu a Amèrica i Japó que fa el mateix a Àsia.

Tres crisis entre 1904 i 1914 d’extremada violència marcaran l’antesala de la Gran Guerra. La crisi marroquí entre 1904-06, la crisi a Bòsnia entre 1908-09, la segona crisi marroquí al 1911 i les guerres balcàniques entre 1912-13. Totes elles signifiquen la liquidació de la política bismarkiana i malgrat que d’una manera evident ens acosten a la gran bogeria d’una guerra continental que per extensió afectarà a tot el món, els contemporanis del esdeveniments no creuen mai en aquesta possibilitat. Tothom té clar que en un món d’economia integrada com aquell, la guerra no té sentit, els efectes col·laterals d’una conflagració no donarien un benefici a cap dels bel·ligerants, tots els països perdrien amb aquesta possibilitat. I malgrat tot la guerra es produeix.

Marroc és a principis del segle XX un focus de conflicte entre potències. Quan França hi penetra, Anglaterra veu amb preocupació la presència gala al territori. Tot i així en reconeix la presència al 1904 a canvi del reconeixement absolut de la llibertat de moviments dels britànics a Egipte.

El kàiser Guillem II d’Alemanya,  preocupat per les bones relacions entre britànics i francesos decideix posar a prova als aliats de la Triple Entesa. Al 1905 desembarca a Tànger i fa un discurs en el que es compromet a defendre la independència marroquí. Però la intenció alemanya de minar les bones relacions d’Anglaterra i França fracassa a la Conferència d’Algeciras (1906). Els anglesos voten a favor dels interessos francesos i solament Àustria defensarà les tesis germàniques. Un any més tard 1907, davant l’agressiva política exterior alemanya es crea la Triple Entesa (França, Anglaterra i Rússia).

Al 1911 esclata la segona crisi. L’imperi envia una canonera a Agadir per protegir suposadament els interessos alemanys a la zona i acusa a França de no respectar el tractat d’Algeciras de portes obertes per totes les potències en matèria econòmica. A canvi de respectar la presència francesa a Marroc, Alemanya demana compensacions territorials al Congo francès. La crisi finalitza amb unes petites concessions territorials dels francesos. Però queda clar que el procés d’enfrontament entre potències cada cop és més fort.

I G BalcanicaAls Balcans, la situació és molt complexa. El territori ha estat bàsicament controlat per l’Imperi Turc que es troba en franca decadència, però que encara controla una àmplia franja des d’Istanbul fins l’Adriàtic. Al sud hi trobem una Grècia independent, al nord una Bulgària autònoma i una Romania també independent. Al centre i a l’oest hi trobem Servia, independent, amb frontera amb Bòsnia-Hercegovina legalment de l’imperi turc però a la pràctica administrada des de 1878 per Àustria. Dins de l’imperi austríac a més hi ha Croàcia i Eslovènia amb majoria de població eslava.

Tots aquests pobles, servis, croats, eslovens, bosnis se senten eslaus i en conseqüència amb ganes de tenir el seu propi estat-nació. Àustria preocupada pel creixent nacionalisme a la zona decideix a l’octubre de 1908 annexionar Bòsnia-Hercegovina. El moment és extremadament crític, Rússia, aliada natural dels servis no pot intervenir donada la seva extremada debilitat militar, tot i que intentarà el recolzament de França a la causa sèrbia, aquesta decidirà mantenir-se neutral. Alemanya per la seva part negocia per evitar el conflicte.

La primera crisi balcànica acaba amb una Sèrbia clarament hostil cap l’Imperi Austríac i una Rússia esperant l’ocasió de revenja.

II G Balcanica
Font a: http://historiadelmundocontemporaneo1.blogspot.com.es/2009/12/las-crisis-balcanicas.html

La segona crisi a la zona és conseqüència de la debilitat turca davant d’un atac italià sobre Líbia. L’ocasió és aprofitada per Sèrbia, Grècia i Bulgària que declaren al 1812 la guerra a Turquia, la guanyen i amb el Tractat de Lausana Itàlia obté Líbia, Albània s’independitza, la resta dels territoris turcs a la zona es reparteixen entre els aliats. Però al 1913 esclata una nova guerra per desacords entre Bulgària i Sèrbia sobre els territoris obtinguts, el Tractat de Bucarest (1913) dona a Sèrbia un domini important a la zona.

Les conseqüències dels conflictes balcànics són evidents:

  • Sèrbia s’ha enfortit i representa un perill per les aspiracions austríaques a la zona.
  • Itàlia i Àustria mantenen una forta rivalitat pel control d’Albània.
  • Rússia veu amb molta preocupació la possibilitat d’una guerra entre servis i austríacs i per tant el perill de que Àustria es converteixi en la potència hegemònica balcànica.

Finalment, un esdeveniment amb el que ningú pensava desencadenarà l’última i decisiva crisi. Al juliol de 1914 serà assassinat a Sarajevo l’hereu de la corona austríaca, l’arxiduc Francesc Ferran. Això provocarà  l’inici de la 1ª Guerra Mundial.

Enllaços recomanats:

El camí cap a la guerra 1905-1914.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 6: La 1ª Guerra Mundial (1914-18). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cap a la 1ª Guerra Mundial. Les crisis colonials i balcàniques,

  1. Retroenllaç: Colonialisme | històriamóncontemporani

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s