Europa a finals del segle XIX

A partir de la Unificació (1871), Alemanya es converteix en el país més poderós de tot el continent europeu (50 milions d’habitants al 1890). El seu desenvolupament econòmic corre paral·lel a les dades demogràfiques, Alemanya aviat es converteix en el principal productor d’hulla de tot el continent, la seva producció industrial sobrepassa l’agrícola ja al 1880. La força demogràfica i econòmica sumada al potencial militar, molt controlat aquest últim ideològicament per un fort sentiment nacionalista i racista, converteix al Reich en l’àrbitre real del continent i Bismark ho sap.

Gran Bretanya amb la seva habitual política d’aïllament respecte als assumptes continentals i ancorada en el seu potencial econòmic, té com objectiu de política exterior conservar la seva hegemonia marítima i per tant no li interessa alterar l’equilibri continental.

França amb una recuperació meteòrica després de la seva derrota enfront Prússia construeix una nació amb un clima de revenja fortíssim, liderat per components d’extrema dreta com els plantejaments del general Boulanger i els escrits de Barrès.

Rússia excessivament endarrerida, representa un perill per l’Europa Occidental. Té forts interessos a la zona balcànica i això provoca tensions amb els austríacs, al temps que vol també una sortida al mar Mediterrani (Mar Negre i de Màrmara), objectiu que li genera enfrontaments amb les potències occidentals que no volen a l’imperi tsarista controlant el mediterrani oriental.

Per últim l’Imperi Austrohongarés intenta a tota costa penetrar en els Balcans davant l’evident decadència de l’imperi otomà.

En funció de tots aquests elements Otto von Bismark,  dissenya un sistema d’aliances que eviti que Alemanya quedi encaixonada entre un imperi marítim, Anglaterra, i un altra continental, Rússia.

Però al 1888 puja al tro alemany el Kàiser Guillem II, que en contra de les idees del canceller de ferro pretén fer entrar a Alemanya en l’expansió imperialista igual que les demés potències (weltpolitik). Al 1890 el vell estadista és substituït, i l’entramat diabòlicament intel·ligent que havia construït desapareix amb ell.

Finalment  al 1907 es forma la Triple Entesa entre Anglaterra, França i Rússia. Precisament el cercle que Bismark havia intentat evitar. La 1ª Guerra Mundial està a punt de començar.

Vídeo: Les causes de la 1ª Guerra Mundial 1/3

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 6: La 1ª Guerra Mundial (1914-18) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s