L’inici del segle XX. Les causes de la 1ª Guerra Mundial.

Està àmpliament acceptat que la 1ª Guerra Mundial suposa el final d’un període històric que va des del Congrés de Viena (1815) a l’atemptat de Sarajevo (1914). Abans d’iniciar el desenvolupament dels esdeveniments crec que un fragment de l’obra Història general del segle XX  de Giuliano Procacci ens serà de molta utilitat per entendre de quina manera els fets bèl·lics transformen la totalitat de les dinàmiques que els europeus del 1914 tenen totalment integrades i al mateix temps ens acosta a la magnitud real de les conseqüències que  provoca aquest fet desafortunat.

“Exactament un segle, al llarg del qual el que Karl Polanyi va anomenar la <pau dels cent anys> havia quedat assegurada per un sistema que tenia el seu centre a Europa i la seva perifèria a les zones d’influència i a les colònies de les diferents potències europees i que funcionava segons les regles que ell mateix s’havia fixat. En el pla polític la regla era la de l’equilibri entre les grans potències, del qual n’era guardiana i garant Anglaterra; en el pla econòmic, el principi de l’autorregulació del mercat, del qual n’era expressió i garant la convertibilitat de les monedes sobre la base del patró or; en el pla intel·lectual, el de la unitat de la comunitat científica i la lliure circulació de les idees i els descobriments. A Europa es viatjava sense passaport i es realitzaven els pagaments en metàl·lic. El paper moneda no es farà corrent fins la guerra. Tot això no sobreviurà al conflicte que va esclatar a Sarajevo i no hi ha dubte, per tant, de que l’any 1914 marca un punt d’inflexió no solament a la història d’Europa, sinó del món contemporani, i representa un esdeveniment després del qual res va ser igual al que existia anteriorment”.

Procacci, Giuliano: Historia del siglo XX

CAUSES DE LA 1ª G MEl 28 de juny de 1914 l’arxiduc Francesc Ferran, hereu del tro austrohongarès és assassinat a Sarajevo per un estudiant bosni, Gavrilo Prinzip membre de la societat secreta la Mà Negra. Considerar aquest esdeveniment com a trivial resulta si més no una mica agosarat, però també és cert que els problemes i les tensions que s’havien anat acumulant durant els deu anys anteriors entre les diferents potències, el converteixen simplement en un fet puntual que en altres circumstàncies probablement no hauria tingut la transcendència que li coneixem.

Vídeos: Dramatització assassinat Francesc Ferran (documental de la BBC).

Així doncs, quan el 23 de juliol el govern austríac dirigeix un ultimàtum exagerat a Servia, sap molt bé que malgrat el caràcter local del conflicte aquest implica també un risc global. Quin és l’objectiu d’Àustria a l’exigir la participació de funcionaris austríacs en l’aclariment de l’assassinat ?. Sens dubte tenir la justificació per iniciar una guerra contra els serbis i així poder acabar amb la pressió dels eslaus del sud. El càlcul és erroni  i el conflicte  acaba afectant a la totalitat de les gran potències. Anem a veure, d’una forma molt esquematitzada les causes fonamentals de l’escalada bèl·lica.

Després de l’ultimàtum austríac a Sèrbia els russos es mobilitzen (30 de juliol), són aliats tradicionals dels serbis. Al dia següent ho fa Alemanya i Àustria-Hongria. Rússia declara la guerra a les potències centrals l’1 d’agost. El 3 d’agost Alemanya declara la guerra a França i envaeix Bèlgica. El 4 d’agost entra a la guerra Anglaterra. Ha començat la 1ª Guerra Mundial.

Les aliances que s’estableixen a partir de l’inici de la guerra són el resultat d’equilibris inestables i de consideracions de caràcter territorial i polític.

Si exceptuem els principals actors que ja hem comentat tenim:

  • Turquia: davant la possibilitat d’una ofensiva important dels russos als Balcans, els turcs acaben fent costat a les potències centrals (novembre de 1914).
  • Bulgària: vol els territoris de Dobrudja i Macedònia. Alemanya els hi garanteix i  entra com aliada a la tardor de 1915.
  • Itàlia: malgrat que les posicions entre germanòfils i aliadòfils estan molt empatades, finalment la seva participació es decanta del costat aliat amb el convenciment d’obtenir a canvi Trieste i Trentino, en poder fins aleshores d’Àustria (maig de 1915).
  • Romania: posició al costat de l’Entesa interessos d’annexió de Transilvània.
  • Grècia: neutralitat.
  • Estats Units: intervenció a partir de 1917 com a conseqüència de l’enfonsament del vaixell de bandera nord-americà Vigilentia davant de les costes irlandeses.
  • Japó: recolza als aliats ja des de 1914, però solament vol reforçar les seves posicions a l’Extrem Orient.

Vídeo: La història del segle XX. Part I. L’inici d’un segle. Molt recomanable el seu visionat. El vídeo dura uns 14′ i fa un recorregut pels anys anteriors a l’esclat de la guerra.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 6: La 1ª Guerra Mundial (1914-18) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s