L’emancipació de les dones

Fa setmanes que no penjo cap entrada referent a les dones i la seva lluita per l’emancipació. És moment de començar a parlar de feminisme. L’època d’entreguerres implica un abans i un després en les reivindicacions de les dones contemporànies.

Hem de començar parlant del sufragisme, localitzat principalment en el món anglosaxó, amb figures tant destacades com Lucy StoneVictoria WoodhullFrancis Wrightintenta des del principi fer extensives les seves idees al conjunt de la societat. Hubertine Auclert crea el primer diari feminista al 1881 La ciutadana, que representa el primer mitjà d’expressió de totes les reivindicacions feministes. Malgrat tot són les dones britàniques qui duen a terme la reivindicació del vot femení.

Al 1880 Josephine Butler  funda la Federació Abolicionista Internacional orientada a eliminar la prostitució. Poc a poc es va fent el camí que condueix cap a cotes de major igualtat. Personatges com Emmeline Pankhurst, que fundà la Women Social and Political Union (1903), la seva filla Christabel Pankhurst, la dirigent obrera Annie Kenney, lluiten pel dret al vot, raó per la qual se les anomena suffragettes.

Al 1917 s’obté el dret a vot restringit, i al 1928 l’absolut. Als EUA el sufragisme femení està vinculat al moviment per a l’abolició de l’esclavatge. Llargues discussions i moltes lluites porten a la formació de l’Associació Nacional Americana del Sufragi Femení  (NAWSA), que lluita constantment per a l’obtenció del vot femení. Una de les dirigents més destacades del moviment sufragista és Susan B.Anthony.

Al 1888 es crea el Consell Internacional de les dones (ICW),  amb la idea d’aconseguir una unió mundial de les dones que forci a la pràctica legislacions més favorables a les seves reivindicacions.

El feminisme entès com un moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte l’home, s’inicia a mitjans del segle XIX amb la societat industrial i provocà el canvi de la família tradicional amb la incorporació de les dones al treball assalariat. Però serà la Primera Guerra Mundial la que marca un important punt d’inflexió en les reivindicacions del moviment i molt especialment en el dret al treball. La incorporació massiva de dones a les fàbriques d’armament donada l’escassetat d’homes, situarà la consigna igual treball, igual salari en el punt de mira de tota la reivindicació feminista. Un cop acabada la guerra organitzacions internacionals com el Comitè Unit de les Organitzacions Representants de les Dones, comencen a actuar a la Societat de Nacions.

Els objectius d’aquesta segona època els trobem en drets econòmics, polítics i civils bàsics, invocant la dignitat personal. Lluites tant representatives com la de Nelly Rousell al 1920 en defensa de la diferenciació entre procreació i sexualitat anuncien el feminisme més contemporani de la segona meitat del segle XX.

Enllaç recomanat:

Repercussions de la Primera Guerra Mundial per les dones (Bloc Sapiens)

Vídeo: Sufragistes britàniques.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Dones a la història i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s