La Revolució Russa: els partits polítics a la Rússia prerevolucionària

A Rússia hi han dos classes socials essencialment revolucionàries. Per un costat els camperols, amb una set de terres insaciable, per l’altra els intel·lectuals (intelligensia) que aspiren a derrocar violentament al tsarisme. La major part d’ells són populistes. No creuen que la revolució a Rússia tingui que passar pel desenvolupament del capitalisme, com diuen Marx i Engels. Consideren la possibilitat d’un procés revolucionari a partir de les masses de camperols descontentes i basen les seves esperances en la mir com a fenomen d’autogestió camperola (veure abolició servitud 1869 – Alexandre II)

El populisme és abraçat per figures tant populars com  Bakunin. El qual a banda de polemitzar amb Marx considera la possibilitat d’un desenvolupament revolucionari a partir del camperolat a partir del sentiment comunitari que proporciona la mir.

Al 1901 tot aquest pensament dona lloc a la fundació del Partit Social Revolucionari (PSR),  que desenvolupa un important paper en els processos revolucionaris previs de 1905. Un cop a l’exili molts dels populistes es passen al marxisme i formen l’embrió del futur Partit Obrer Social Demòcrata Rus (POSDR). Entre alguns dels seus membres més destacats trobem a Plejánov, Axelrod i més tard els joves Lenin, Trosky, Stalin i altres. Molt aviat es generen discrepàncies en el procés revolucionari rus. Lenin que aviat comença a monopolitzar el sector d’exiliats planteja objeccions al plantejament de molts populistes entre ells el propi Plejànov, de que Rússia pot saltar-se la fase de revolució burgesa i aplicar directament el socialisme a partir del model de la mir (El desenvolupament del capitalisme a Rússia). De fet tant ell com Trosky, malgrat que en un primer moment entenguin que el poble rus no està preparat per un procés revolucionari, comencen a replantejar-se les seves postures un cop Rússia es veu immersa a la Segona Guerra Mundial.

Ràpidament dins del POSDR trobarem dos tendències condemnades a enfrontar-se en tot el procés revolucionari. Els menxevics, que després del fracàs de 1905 entenen que cal deixar la direcció revolucionària en mans dels burgesos, facilitant per tant una fase de democràcia burgesa on els soviets han de tenir el paper d’embrió bàsic de control i preparació cap el socialisme. Els bolxevics, amb Lenin al davant, entenen que cal aliar-se amb la petita burgesia i els camperols, els soviets no poden controlar i organitzar el pas al socialisme, això correspon al partit.

A banda tenim al PSR (Partit Socialrevolucionari Rus o Esserita) controlat formalment per les tesis laboristes de Kerensky,  i partidari de lluitar des de dins del sistema a través de la DUMA. Kerensky governarà de juliola octubre de 1917.

El Partit Kadett (Constitucionalista i Demòcrata). Partit liberal i democràtic, fundat al 1905, fundat pels burgesos. El seu objectiu, és oposar-se al règim tsarista, però sempre dins de la legalitat, el parlamentarisme i el constitucionalisme liberal. Cal destacar el seu líder, l’ultraliberal príncep Luov. Va governar el període de febrer a juliol de 1917.

Lenin, que en un principi espera que la Revolució s’iniciï a Alemanya donat el seu elevat grau de desenvolupament, acaba centrant els seus esforços a Rússia. Així defineix el paper del partit, fonamental per dur a terme la tasca; el paper dels intel·lectuals, sense els quals no és possible iniciar la dialèctica revolucionària; el paper dels camperols, sense ells no es pot fer la revolució ja que els obrers són encara a Rússia molt minoritaris.

Lenin defensa que el Partit ha de ser format per una petita minoria revolucionària,  un nucli dur d’obrers  Aquest partit, fortament centralitzat, sense autonomia pels grups nacionals, exigeix una forta autoritat a la cúspide. Mitjançant el Comitè Central es desenvolupa la seva política (línia de partit ). No poden haver dissidències i per tant cal depurar a qualsevol que no estigui d’acord amb la línia marcada. Aquesta serà la directriu del bolxevics al llarg de tot el procés revolucionari i l’ortodòxia que marcarà al partit al llarg de tota la seva evolució posterior.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 7: La Rev. Soviètica i l'URSS (1917-41). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s