La Revolució Russa: la revolució burgesa de febrer (1917)

L’onada revolucionària del segle XX comença com a conseqüència de que Rússia no pot resistir les dificultats de la 1ª Guerra Mundial, bàsicament perquè Nicolau II no posseeix les qualitats necessàries per fer front a la crisi. Entre 1915 i 1916 l’estat Tsarista es desintegra administrativa, econòmica i socialment. La Duma, cada cop més en contra del tsar, busca fórmules per desfer-se’n ràpidament. Però aquest intent de reforma parlamentària que volen aconseguir les classes mitges russes fracassa per la rapidesa dels esdeveniments revolucionaris protagonitzats primer i de forma espontània per les masses de camperols i obrers, i més tard controlada  pels partits polítics.

Al mes de febrer de 1917 s’inicia la primera fase del que coneixem com a revolució bolxevic. En cinc dies, del 23 al 27, els obrers de Petrograt, el soldats i les dones, protesten pel racionament dels queviures i  precipiten la situació. La crisi, mal avaluada per Nicolau II provoca primer, l’abdicació en el seu germà Miquel i més tard la renúncia definitiva dels Romanov, com a dinastia governant de Rússia. Ha nascut la República.

Trobem a partir d’aquí dos poders al nou estat. Per un costat els soviets,  el de Petrograd és el més important, controlats encara pels menxevics i els socialistes revolucionaris. Estan a favor d’un procés democràtic – burgès de transformació, com ho demostra el seu reconeixement del govern del príncep Livov  i del social revolucionari Kerenski. Per l’altra costat la duma, que acaba formant el govern provisional amb Livov i Kerenski, arribarà a  demanar l’entrada en el govern del soviet de Petrograd. Els objectius d’aquest primer govern són clars: consolidar un sistema polític parlamentari i guanyar la guerra.

Difícil la posició d’aquest govern. Poc o cap recolzament obtenen de la societat russa. Les classes mitges desconfien i no entenen la transformació moderada que es planteja. Els camperols volen terres. Les diferents nacionalitats de l’imperi extingit volen el reconeixement de la seva identitat dins de la nova república. Els soldats, que es donin ajuts a les seves famílies. Els obrers millores laborals. I en general, malgrat que no es manifesta obertament tothom vol la fi de la guerra.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 7: La Rev. Soviètica i l'URSS (1917-41). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s