La Revolució Russa: Rússia abans de 1917

Pocs esdeveniments a la història mundial contemporània tenen una importància tant directa a l’imaginari col·lectiu de la segona meitat del segle XX com la Revolució Russa.

Segons els marxistes, el desequilibri evident  entre les forces productives i els modus de producció condueix inevitablement a les revolucions. Revolucions que malgrat el seu caràcter internacional són nacionals, perquè l’Estat que cal destruir és nacional. La dictadura del proletariat, que liquida tota oposició política i socialitza els bens de producció,  després d’un període indeterminat de temps ha de permetre l’aparició de la societat comunista, que al fer innecessari el control social implica la desaparició de l’Estat com instrument d’opressió de classe.

Sobre la base d’aquest principi es dur a terme la revolució bolxevic. La seva és la història de tot un poble que creu en la utopia marxista com a força transformadora de la societat.

Malgrat que es dona molta importància als revolucionaris professionals, com Lenin, Trosky i en general els bolxevics, ells no  fan la Revolució, s’apoderen d’ella un cop s’ha iniciat.

La Revolució Russa, a l’igual que totes les revolucions, s’inicia molt abans del 1917 i és el resultat d’un perllongat període d’insatisfacció que afecta a una bona part de la societat russa de principis del segle XX.

Veiem quatre aspectes importants que acabaran desencadenant el procés revolucionari.

A l’inici del segle XX el model autocràtic dels tsars entra en plena contradicció amb els plantejaments generals de la resta d’Europa. El descontent de la població és total. Cal tenir en compte la crisi econòmica de 1901-1903 i la derrota a la guerra russojaponesa de 1904-05.

L’any 1905 és especialment conflictiu en vagues i queixes contra el poder del govern. Al desembre de 1904 es produeixen vagues força violentes a Bakú, Moscou i Sant Petersburg. La repressió militar sobre la població de Sant Petersburg dirigida pel pare Gapon (Diumenge Sagnant) trencarà l’enllaç emocional del poble rus amb el tsarisme, provocant més vagues, un bon exemple és la sublevació del cuirassat Potenkim a Odessa.

Finalment Nicolau II, davant de tanta pressió es veu obligat a editar un manifest imperial el 30 d’octubre de 1905 en el que anuncia la concessió de llibertats, l’extensió del dret de vot a totes les classes socials i la creació d’una Duma legislativa.

Passada l’onada revolucionària,  el nou primer ministre Stolypin aplicarà una nova política econòmica, i si és cert que augmenten les distribucions de riquesa, però al mateix temps es produeix una major consciència de les desigualtats socials. La seva política reformista intenta reduir la influència de la comuna agrària russa (els mir), formada a raó de l’emancipació agrària feta per Alexandre II al 1861. Molts d’aquests camperols encara pagaran l’emancipació al 1917. Reduint el mir, Stolypin espera promocionar la propietat privada, una nova generació de camperols empresaris (els futurs kulaks), capaços d’arrancar beneficis de la terra i de transformar el paisatge rural rus. És evident que si els camperols es poden moure sense limitacions (a les mir el camperol resta vinculat a la comunitat i per tant a la terra) es generarà suficient mà d’obra per a ser utilitzada pels propietaris privats i per les fàbriques a les ciutats. I funciona. Però al camp la fam de terra segueix existint i amb ella les pressions revolucionàries.

Poc abans de la 1ª Guerra Mundial, l’Imperi Rus es desenvolupa econòmicament. Es genera desenvolupament industrial, es construeixen ferrocarrils, s’exporta cada cop més. Rússia és una part de l’Europa civilitzada, ha donat al món genis com Tolstoi Dostoievsky, llegits pels europeus occidentals. Tchaikovsky i Korsakov s’han fet familiars a Viena i Nova York.

Doncs, per què la revolució ?.

Enllaços recomanats:

Conseqüències de la Revolució de 1905

Vídeo: Les escales del cuirassat Potenkim dirigida per Serguéi M. Eisenstein al 1925. Potser una de les millors pel·lícules de caràcter propagandista al voltant de la sublevació de 1905


Vídeo: La Revolució de 1905

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 7: La Rev. Soviètica i l'URSS (1917-41) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s