La Revolució Russa: la crisi d’abril.

tesis d'abril

Lenin arriba a Sant Petersburg el 3 d’abril de 1917. Ràpidament es posiciona en contra de la col·laboració amb el govern de Kerenski. La principal consigna anunciada en les famoses Tesis d’abril és tot el poder pels soviets.

Lenin, considera que el procés encara no està suficientment madur per iniciar una conquesta del poder per part del soviets. Entén que Rússia es troba en una fase de caràcter burgès i que el següent pas ha de ser l’organització de tipus comuna. Lenin entén que en aquesta primera fase cal acceptar alguns trets de caràcter liberal, però això sí amb una clara fiscalització popular del procés productiu.

A partir d’aquest punt el problema essencial que separa les tesis dels soviets, encara no controlats pels bolxevics i el govern de Kerenski és la guerra. Els soviets volen la pau i la sortida de la guerra. El govern de Livov vol respectar els acords amb els aliats. Aquest conflicte té un intent de solució amb l’entrada de representants socialistes dels soviets al govern provisional. Una coalició capaç de superar les diferències i construir el nou estat sobre la base de la col·laboració. Els soviets posen condicions: l’obertura de converses per una pau sense annexions ni reparacions i d’acord amb el principi d’autodeterminació dels pobles i la democratització de l’exèrcit.

Al juny la situació comença a ser crítica. Vagues, actes de desobediència a l’exèrcit, enfrontaments patrons i obrers, reaccions militars i eclesiàstiques etc. Conseqüència del clima revolucionari al juliol es produeix a Sant Petersburg una insurrecció popular. Lenin pensa que encara no és el moment per la revolució. Kerenski inicia una propaganda de descrèdit dels bolxevics. Són empresonats Trotski i Zinoviev. Lenin fuig a Finlàndia. El general conservador Kornilov intenta un cop d’estat, els bolxevics aconsegueixen aturar l’aixecament. Sembla que el govern provisional supera la fase de crisi. Però els camperols segueixen ocupant terres, augmenten les vagues, creix la violència a tota Rússia.

Arribats a aquest punt Lenin veu la possibilitat d’un cop d’efecte i conquerir el poder. Però, amb quina viabilitat ?. Ja hem vist com des d’un principi Lenin aposta per la creació d’un partit fort, de revolucionaris professionals, capaç de dirigir a les masses cap els objectius marcats i definits per la nomenclatura política.  I així és el partit bolxevic a l’octubre de 1917. Uns cent o dos cents mil membres a tota Rússia. Una minoria, si tenim en compte la població total, però d’homes totalment dedicats en cos i ànima a la revolució, capaços d’obeir, però també de manar i assumir decisions. Amb aquest partit Lenin pretén fer la revolució i està disposat a  demostrar-ho.

Vídeo d’un discurs de Lenin al 1917. (subtitulat en espanyol)

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 7: La Rev. Soviètica i l'URSS (1917-41) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s