La Revolució Russa: la Revolució d’octubre

Publicat el 29/01/2013 per Josep Maria Bofarull

Els bolxevics amb la seva participació decisiva en el fracàs del cop d’estat de Kornilov han aconseguit el control dels soviets. Trotski és escollit president del de Petrograt. Lenin aconsegueix que la seva tesis d’acció directa triomfi i el 24 d’octubre inicia la direcció de les operacions des de Sant Petersburg. El 25 les forces dels soviets entren en acció i ocupen els principals punts estratègics de la capital. Kerenski fuig i el poder passa als soviets. Un Congrés dels Soviets reunit el dia següent  proclama sense cap oposició un Consell de Comissaris del poble, presidit per Lenin. Tant menxevics com socialrevolucionaris es neguen a acceptar la nova situació.

decrets lenin 1917Lenin, un cop ha triomfat la Revolució publica un seguit de decrets, amb un objectiu clar donar satisfacció a totes les forces que han participat en el procés revolucionari (soldats, obrers, camperols i nacionalitats).

Però els bolxevics estan lluny de tenir el poder absolut. Certament, tenen un ampli ressò i conseqüentment majoria a les principals ciutats. Però també cal tenir en compte, que a les zones rurals, són els socials revolucionaris el partit amb més recolzament per part dels camperols. Fàcilment es pot  produir amb papers invertits, el dualisme de poder que ha provocat la caiguda de Kerenski. Cal actuar amb rapidesa i consolidar una democràcia directa basada en els soviets, controlada directament per Lenin i els seus companys.

Però la situació interna difícilment és pot controlar sense solucionar el tema de la guerra a Europa. Lenin ràpidament inicia converses amb els alemanys per signar la pau. El tractat de Brest-Litovsk cedeix a Alemanya zones vitals per l’economia russa, com per exemple Ucraïna. Però la rapidesa en sortir de la guerra permet als bolxevics reorganitzar internament l’estat i fer front al següent problema greu, la Guerra Civil.

Enllaç recomanat: La Revolució Russa (Bloc Sapiens).

Vídeo: Resum de la Rev. Russa.

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 7: La Rev. Soviètica i l'URSS (1917-41). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari