Revolució Russa: del Comunisme de Guerra a la Nova Política Econòmica.

Entre 1918 i 1920 es viu un Guerra Civil amb diferents escenaris i fronts protagonitzada per les diferents forces contrarevolucionàries oposades a Lenin i al nou estat. Les enormes dificultats del procés contrarevolucionari obliguen a implantar l’anomenada economia de guerra, que en ocasions fa anar més ràpida la pressa de decisions del que els dirigents comunistes desitgen i altres cops més lenta del que és necessari.

LA GUERRA CIVILLes resistències a la revolució les podem concretar de la següent manera:

  • Moviments separatistes recolzats en la constitució federal de 1918 (Ucraïna).
  • Exèrcit blanc, format per oficials i soldats fidels a l’herència tsarista.
  • Intervenció occidental. Anglesos i francesos desembarquen al port d’Odessa i a la Transcaucàsia.
  • Insurrecció  polaca, ofensiva contra Kíev. En totes i cadascuna de les crisis podem destacar l’enorme utilitat de l’Exèrcit Roig organitzat per Trotski. 

EL PENSAMENT DE LENINLenin  recolzat per la III Internacional de 1919, reorganitza les diferents famílies socialistes arreu del món.  És evident que una situació d’emergència com la guerra civil força a un funcionament econòmic i una dinàmica política diferents. En qualsevol cas aquest procés prepara l’adveniment del futur estat monolític i absolutament jerarquitzat que té el seu millor representant en la figura de Stalin.

La guerra civil contribueix a endurir el règim a totes les esferes. Es calculen dos milions de detencions. Fins i tot els anarquistes van ser perseguits.

L’aventura de l’economia de guerra ha fracassat. Ni Lenin, ni Trotski, ni Bujarin, en la seva defensa apassionada de la militarització, la responsabilitat personal, etc., aconseguiran apassionar a un poble que veu com a conseqüència de l’hambruna de 1921 moren dos milions de persones i  més de cinc milions de nens són abandonats a la seva sort.

Els esdeveniments de Kronstadt, una de les ciutats emblemàtiques de la revolució, on els mariners reclamen uns soviets sense comunistes, fan que Lenin i els bolxevics s’estampin fredament contra la realitat. Rússia es mora de gana i cal fer quelcom. Sis anys de guerra són excessius, la resistència del poble rus ha arribat al seu límit.

En un país on el 85 % de la població viu al camp i del camp és necessari potenciar un procés de revitalització agrícola capaç de permetre l’abastament dels mercats. Com fer-ho ?.

ESQUEMA REV RUSSALenin i els bolxevics adoptaran una fórmula mixta (NEP), és a dir la iniciativa privada i les formes de producció capitalista seran les responsables de tirar endavant el procés de ressorgiment de l’economia russa. Amb l’agricultura liberalitzada, els camperols es poden associar a la tradicional comunitat agrícola del mir, o funcionar per lliure en parcel·les aïllades, podent comercialitzar els seus productes i contractar mà d’obra assalariada.

És difícil avaluar els resultats d’aquesta política, però la collita de 1922 és excepcionalment bona.

Pel que fa a la indústria l’esquema és molt similar. La major part de les empreses retornen a la gestió privada, l’estat es queda solament amb les de majors dimensions. Totes han d’operar en base al càlcul dels beneficis i les pèrdues. La indústria que evoluciona més ràpidament és la de bens d’us i consum. Al 1923 la utilització industrial es troba a un 30 % del seu potencial rendiment, no està gens malament si tenim en compte que tres anys abans parlàvem d’un 12’9 %.

CREACIÓ DE LA URSSUn tema important que es desenvolupa durant la NEP és el de les nacionalitats. De fet la Rússia dels soviets té poc a veure amb la Rússia tsarista. La Constitució de 1922 consagra la Unió de Repúbliques Socialistes Federades Soviètiques de Rússia, Ucraïna i Transcaucàsia, i reconeix un nivell d’autonomia important a les diferents nacionalitats. Aquest principi d’igualtat i universalitat queda reflectit a la Constitució de 1924 on es reconeix el dret de qualsevol nació del món per afegir-s’hi amb igualtat de condicions. L’objectiu és la creació d’una federació única de Repúbliques Socialistes Soviètiques Mundial.

ESQUEMA ORG POLITICA URSSTots aquests esdeveniments demostren com l’inici del camí revolucionari al país dels tsars no queda lliure de fissures i de negociacions fins la seva consolidació. Però també és cert que el període de militarització i exercici del poder despòtic, quasi jacobí, del Comunisme de Guerra deix la seva empremta en la nomenclatura soviètica. Un altra de les curiositats del període al que ens estem referint és el de la Política Exterior. Segons Lenin, i de fet el Comissari d’Exteriors Chicherin n’està d’acord, l’única possibilitat d’èxit del nou Estat és la reinserció de la URSS en el circuit de l’economia internacional. En aquesta línia assistim a una utilització més realista de la diplomàcia i la negociació. Fruit d’això són els acords comercials amb Anglaterra al 1921 i els tractats comercials amb Pèrsia, Turquia i Afganistan. L’any 1922 la URSS és invitada a participar a la conferència econòmica internacional de Gènova. Poc després es signa un tractat amb Alemanya.

Per això, quan Lenin mori al 1923 es produirà un període d’extremada virulència interna per aconseguir el poder.

 Vídeo: La Guerra Civil

 Vídeo resum de la Segona Part de la Rev. Russa:  http://youtu.be/a-he6CuSaIk

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 7: La Rev. Soviètica i l'URSS (1917-41) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s