L’URSS d’Stalin

A la mort de Lenin, Stalin, el georgià, iniciarà un procés de concentració de poder, que el convertirà en el líder indiscutible de la nova URSS.

A partir de 1924 es posen sobre la taula dos posicions enfrontades: la idea de la revolució permanent de Trotski i la del socialisme en un sol país, proposada per Stalin i Bujarin.

Les posicions dels dos líders acaben enfrontant-se i separant-se sense solució. Els seus escrits de l’època ho reflecteixen vivament Fonaments del Leninisme i Possibilitat del socialisme en un sol país (Stalin) i Doctrina d’octubre (Trotski). El XV Congrés del Partit Comunista de la URSS (PCUS – desembre de 1927) expulsa als trotskistes i el seu líder és deportat i expulsat del país al 1940.

Stalin que ha assumit tot el poder com a secretari general del partit comença a construir a partir d’aquí i sense oposició possible un sistema caracteritzat per una extremada concentració del poder .

Intentar respondre a la pregunta de com un georgià tosc, barroer, cruel i capritxós va aconseguir enlluernar a una part important de la població russa no és tasca fàcil i no ho intentarem aquí. Però sí que cal advertir d’un petit detall, Stalin té la gran habilitat d’explotar la simbologia tradicional i moltes vegades inconscient del poble rus. El petit pare <el batiuska>, la confiança cega en un tsar llunyà, van ser imatges que el dictador rus projectà, aconseguint hipnotitzar amb elles a les masses, amb una imatge de tranquil·litat i seguretat transmesa per l’enorme quantitat de retrats que es difonen per Rússia. De l’èxit d’aquesta estratègia neix l’Estat Stalinista.

Al 1921 ens trobem amb l’organisme clau de la planificació econòmica el Gosplan, encarregat de planificar l’economia i substituir la NEP ideada per Lenin. Els experiments que en els anys successius es duen a terme, permeten que al 1928 Stalin inauguri amb tota la pompa de l’ocasió el I Pla Quinquennal per l’Economia Nacional.

Una de les polèmiques entre Trotski i Stalin: la resistència a acceptar als camperols com força revolucionària esdevé per Stalin, conscient dels perills d’una burgesia rural i un camperolat enfortits per la política de la NEP, en un argument essencial dels processos de col·lectivitzacions. Sens dubte, és necessari generar una plusvàlua, pels socialistes russos, acumulació socialista de capital, amb l’objectiu d’assegurar les inversions industrials. El camp excessivament enfortit com a conseqüència d’un sistema mixt que es troba en el límit de l’economia de mercat, gaudeix d’una estructura que cal eliminar.

Les mesures de col·lectivització no són ben acollides ni pels kulaks, ni pel camperolat en general, però es fan de totes maneres. La base de tota l’operació són els kolkhozos, cooperatives on la terra és de propietat comú i les eines i la maquinària tècnica estatal.

La incidència industrial s’accentua en la indústria pesada. Electricitat i maquinària es desenvolupen extraordinàriament però l’acer no aconsegueix les quantitats previstes. En general els rendiments dels treballadors són molt alts, estimulats per un sistema de premis i recompenses.

El II Pla Quinquennal (1933-37) centrat en el desenvolupament de la indústria lleugera i de bens d’ús i consum, acaba reforçant la indústria d’armament.

El III Pla Quinquennal (1938-1941) dedica especial atenció a les indústries especialitzades, però la 2ª Guerra Mundial aturarà tot el procés.

El sistema és complex, el Gosplan decideix la quantitat de cada article que el país té que produir, el volum d’esforç nacional que s’ha de generar cap a la formació de capital i el que es té que dedicar a la producció d’articles de consum diari, quins salaris han de cobrar els obrer i a quins preus es venen els productes.

Independentment de les crítiques, és indubtable que els Plans Quinquennals canvien Rússia. No tenim dades fiables, però és probable que al 1939 els camperols de les cooperatives agràries disposin de cases millors i de millor alimentació que abans de la Revolució, també és cert que en aquell moment, no queda cap kulak viu per recordar millors situacions.

Industrialment el pas és gegantí, de 1928 a 1938 la producció de ferro i acer es multiplica per quatre, i aquest mateix any l’URSS és ja el major productor mundial de tractors agrícoles i locomotores. Això sí, no hi ha sindicats, ni premsa lliure, ni llibertat d’associació.

La nova Constitució de 1936 consagra un estat multinacional amb onze repúbliques federades, sobre la següent base. El principal òrgan rector de tota la vida política, el PCUS,  exerceix la dictadura del proletariat en nom del poble. Tot el sistema funciona i s’organitza sobre la base del centralisme democràtic, que implica l’elecció de baix a dalt de tots els membres en les diferents posicions, inclosa la nomenclatura. Una de les principals virtuts de l’estat soviètic és l’obediència de les ordres d’un superior, ja hem dit i no ho oblidem que la influència del període del comunisme de guerra amb la seva militarització és enorme.

Durant els anys 30 les purgues de Stalin afecten a tots aquells que critiquen el partit o el funcionament del sistema. Aquestes depuracions arribin fins i tot a vells membres del partit. El propi Bujarin és condemnat i executat. L’enorme crueltat del dictador i els processos dels anys 1936 a 1938 provoquen la concentració en els camps de concentració de milions de persones de tota condició i posició social i política. Aquesta època negra reforça la dictadura personal de Stalin i serà condemnada formalment pel XX Congrés del PCUS de 1956, moment en que s’iniciarà la fase de desestalinització.

La III Internacional serà utilitzada per Rússia durant anys per estendre la revolució pel món. La Unió Soviètica exercirà la seva influència mundial pel simple fet d’existir. Ningú abans de la revolució d’octubre prenia seriosament la possibilitat de portar a la pràctica la teoria marxista. Rússia demostra que és possible, el seu socialisme està molt allunyat de ser visionari o irreal. La seva formació permet plantejar una alternativa a la lliure empresa i al capitalisme. Tot un poble, una sisena part de la població mundial, es defineix a si mateix com a marxista.

Per damunt de les crítiques, de les purgues de Stalin, de l’immobilisme en que cau la Rússia revolucionària, del sorgiment d’innumerables moviments alternatius als següents anys, la Revolució russa va representar la primera gran victòria sobre el capitalisme i l’Imperialisme.

Vídeo Trotsky versus Stalin 1/2

Vídeo Trotsky versus Stalin 2/2

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 7: La Rev. Soviètica i l'URSS (1917-41) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s