De Keynes a Roosevelt

L’equip de govern de Roosevelt es va plantejar dos línies d’actuació. Per un costat mantenir l’anomenada lliure concurrència i per l’altra una tendència dirigista de l’economia amb objectius clarament socials.

  • En l’ordre financer i utilitzant la Reconstruction Finance Corporation fundada per Hoover intervé mitjançant accions o préstecs en aquells bancs amb especials dificultats. Paral·lelament accepta una moderada inflació com a conseqüència d’una devaluació del dòlar que va tenir com efecte immediat l’augment dels preus.

  • En el camp agrícola la Agricultural Adjustement Act, de maig de 1933 força un descens programat de la producció agrícola, per obtenir una pujada dels preus. Aquells agricultors que es sumaven voluntàriament rebien una compensació econòmica. Com que certs sectors escapaven al descens de producció i es beneficiaven d’una picaresca que aprofitava la pujada de preus va obligar-los a reduir, per llei, la producció (Bankhead).

  • L’apartat industrial va ser regulat amb les anomenats Codis de concurrència Real. Que determinaven els beneficis de cada empresa, els salaris dels treballadors, la reducció d’hores de feina, un sistema de contracció col·lectiva i el dret a la llibertat sindical.

A partir de 1935 el New Deal va seguir actuant, amb mesures com la disminució del dèficit pressupostari, un ampli programa d’obres públiques, una Llei de Seguretat Social (1935) en la que es preveia, per primer cop als Estats Units, una assegurança d’atur, de vellesa i d’incapacitat, una Llei de Justes Normes del Treball, la Llei Wagner, en la que es regulaven les relacions laborals, amb el reconeixement de negociació col·lectiva.

 L’aplicació del New Deal i en general de la totalitat de les polítiques intervencionistes van dibuixar un nou marc de relacions internes i externes en els països de l’òrbita occidental. Keynes afirmarà en l’obra  Teoria general del treball, l’interès i el diner, que si els fons d’inversió privada es mantenien ociosos, cali emprar els fons públics per estimular l’activitat econòmica i per incrementar el poder adquisitiu de la població.

En qualsevol cas la revisió del pensament econòmic es converteix en una necessitat. I malgrat que Keynes no va destacar per la seva bona relació amb el president Roosevelt, aquest va aplicar el seu sistema.

No ens estranyem d’aquest procés. El món d’entreguerres és poc ortodox en matèria econòmica. La Rússia post revolucionària de la Nova Política Econòmica (1921) va adoptar plantejaments econòmics mixtos, on no s’anul·lava la propietat privada, va ser invitada a la Conferència de Gènova al 1922, va signar tractats econòmics amb diferents països capitalistes. L’assaig soviètic estava lluny del model de  la Rússia estalinista característic del període de la Guerra Freda i Keynes no n’era una excepció. Un president nord-americà adoptava mesures molt properes al Welfare State, característic de la socialdemocràcia posterior al 1945. Un economista britànic com Keynes apostava per models alternatius contraris a la teoria de laissez faire. El país on s’havia produït la Revolució Industrial independentment de que manés un laborista (MacDonald)  o un conservador (Baldwin), es movia entre la necessitat de fer reformes, seguint el  model del New Deal nord-americà,  o aproximar-se al model de planificació soviètica.

El món estava canviant, els crítics del capitalisme van trobar arguments suficients, els seus defensors es van veure obligats a revisar els plantejaments que havien estat dominants fins aquell moment. Però la crisi va posar en evidència la fragilitat no solament del sistema econòmic, sinó també la d’un sistema polític basat en la democràcia.

La crisi desembocarà en la Segona Guerra Mundial permetrà l’ascens dels totalitarismes i després de 1945 res serà igual.

Enllaços recomanats: Roosevelt i el New Deal (Bloc Sapiens).Propostes econòmiques de Keynes (Bloc Sapiens)

Vídeo: Los felices años 20 y el crac de 1929

)

Vídeo: Los locos años 20.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 8: El crac de 1929 i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s