Les conseqüències a Europa del Crac de 1929

El país que d’una manera més directa es va veure afectat pel crac va ser Alemanya, a qui a més a més les deutes comercials externes i les reparacions de guerra van provocar  l’esgotament de les reserves monetàries. Va ser aquesta difícil situació a la que va tenir que fer front el govern de Heinrich Müller, protegit del president Hindenburg i dels militars. La seva política econòmica de mesures de rigor fiscal, retall de les despeses públiques i deflació no van aconseguir la immediatesa que reclamava la societat alemanya. Per això quan al setembre de 1930 es van celebrar eleccions al Reichstag, el segon partit amb més escons, 107, va ser el nacionalsocialista d’Hitler, per sota de la socialdemocràcia amb 143 escons.

França va va suportar millor la situació, probablement pel menor pes específic que en aquest país tenia la indústria.

Anglaterra, que de fet no havia arribat a un desenvolupament com el d’Estats Units després de la 1ª Guerra Mundial, va ser capaç d’establir un comerç preferent amb el membres de la Commonwealth. Al tractar-se d’un país que venia productes industrials i comprava matèries primes, que van ser les que precisament es van abaratir amb la depressió, va poder sortir amb relativa facilitat del procés de recessió. Però va tenir que sortir del patró or, devaluar la lliura i retornar al proteccionisme.

Cap país es va poder sostreure del procés. Abans de que Keynes publiqués la seva Teoria general del treball, l’interès i el diner (1936), quasi la totalitat de l’economia mundial es movia sota objectius intervencionistes de les diferents administracions. Calia protegir i evitar competències desestabilitzadores dels mercats interns. Es creia que la crisi es solucionaria  amb una davallada dels salaris, fet que estimularia la contractació. El model clàssic prometia el retorn a una economia sana a partir de l’equilibri entre l’oferta i la demanda. Res de tot això va funcionar.

Un país com Estats Units que havia estat l’origen de la crisi es trobava al 1932 amb una de les situacions més crítiques de la seva història, 13 milions de persones a l’atur al finalitzar l’any. L’any següent a les votacions presidencials de novembre el poble americà va substituir l’administració republicana d’Hoover per la demòcrata de Franklin Delano Roosevelt.

Enllaços recomanats: L’extensió de la Gran Depressió (Bloc Sapiens). Les respostes a la crisi (Bloc Sapiens)

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 8: El crac de 1929. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s