De la crisi de l’Estat Liberal a l’Estat Totalitari

democracia1914-1939

Font: Història del món contemporani. Vicens Vives Batxillerat.

Enllaç recomanat: La crisi de les democràcies en el període d’entreguerres. (Bloc Sapiens)

Hem vist a la unitat anterior com a conseqüència de la crisi, i encara que fos a ritme variable, l’economia europea va quedar totalment trastocada. Les conseqüències socials van ser brutals, augment de l’atur, famílies empobrides … En aquestes circumstàncies la vida política i social dels diferents països i les relacions internacionals van canviar i es van alterar de forma absoluta.

Als anys 20 el món va bascular entre la democràcia liberal i la revolució. La democràcia s’imposà al llarg dels anys 20 i principis dels 30 a la major part de l’Europa Occidental. Els diferents partits comunistes occidentals van guanyar en eficàcia i nombre d’afiliats, però la tàctica estalinista d’abandonar la internacionalització de la revolució i l’enfrontament amb la socialdemocràcia, situà a la classe obrera en posicions de debilitat manifesta. L’ascens dels moviments totalitaris s’explicarà en part per la manca de consens entre les diferents forces progressistes i la por a una segona guerra.

Molt breument, aquí teniu els elements que cal tenir en compte per entendre la situació dels anys 20 i 30, anteriors a la Segona Guerra Mundial.

  • Primerfins al període d’entreguerres el model de pensament vàlidament acceptat serà ser el positivisme. És a dir, una concepció que traduïda al camp organitzatiu implica un Estat pur, deslligat dels seus components històrics i on la llei estatal és la norma suprema.

  • Segonassistim a un augment del poder executiu enfront del legislatiu. De fet si analitzéssim la proliferació de decrets llei durant aquest període advertiríem que l’Estat pseudoliberal que representen no dona cap mena d’explicacions a la ciutadania. No hi ha responsabilitat davant del legislatiu. En aquelles ocasions que això no és possible les crisis ministerials i de govern fan pràcticament inoperants als governs.

  • Tercertrobem una clara tendència a la limitació o reducció de les llibertats individuals, sempre amb l’objectiu de l’estabilitat i seguretat socials. De fet en més d’una ocasió podem parlar d’autoritarisme liberal i elitista (Ortega, Weber).

  •  Quartl’Estat augmenta les seves atribucions, en el camp de l’economia, com hem vist, i en el control de les relacions socials (arbitratge en els conflictes, funcions assistencials, redistribució de la riquesa ..).

  • Cinquèl’ascens obrer, dels partits socialistes i comunistes a la vida política, trenca el tradicional bipartidisme entre conservadors i liberals (a Espanya representat per Cánovas i Sagasta). Això provoca que no sempre s’obtenen majories per formar equips de govern i és necessari aconseguir coalicions i pactes de govern. La pressió del medis de comunicació, la premsa bàsicament, es fa cada cop més evident.

  • Sisèla redefinició del nacionalisme, que en molts països passarà a tenir un to clarament conservador i racista (a França tenim a l’Acció Francesa, a Alemanya el Nacional Socialisme, a Espanya el Nacional Sindicalisme).

  • Setèels països amb democràcies liberals recents i sense una autèntica burgesia i / o categories socials intermèdies, tindran un parlamentarisme amb clares connotacions autoritàries. Espanya, amb la dictadura de Primo de Rivera sota Alfons XIII, Portugal, amb una crisi de la república que provoca el règim d’Oliveira Salazar, el feixisme italià de Mussolini, l’ascens de Hitler a Alemanya, l’autoritarisme de Mustafa Kemal a Turquia, els moviments populistes llatinoamericans etc.

Resumint, les mutacions ideològiques i culturals, amb canvis ràpids a nivell tècnic (fabricació en sèrie), una evolució científica sense precedents (Planck, Einstein, Rutherford), la rapidesa en la difusió de la informació, el gran desenvolupament urbà. Canvis vertiginosos, davant dels quals el ciutadà és perd. Una burgesia que comença a perdre la confiança en si mateixa, una intel·lectualitat que renúncia a la realitat que li ha tocat viure: Hermann Hesse, amb la visió positiva de la natura i de l’instint per damunt de lo racional; el surrealisme que prefereix submergir-se en el subconscient i buscar una realitat diferent; l’escepticisme d’un Huxley en el seu Mon feliç. El llistat seria interminable. L’home lliberal decimonònic ha mort i en el seu lloc són possibles qualsevol tipus d’invents.

La democràcia parlamentària clàssica començà a entrar en crisi. Tant en aquells països que l’havien consolidat des de feia temps, com en els nous estats que intentaran organitzar-se sobre la base dels seus principis. Per això, sorgeixen noves formes d’organització, el model totalitari  n’és un i el model socialista de l’URSS, que ja hem comentat n’és un altra. A més a més en un món extremadament complex, les ideologies que havien desenvolupat, anys enrere, un paper significatiu d’interpretació de la realitat seran incapaces de donar noves alternatives i per tant assistirem a una espècie d’escapisme inconscient de la realitat que acabarà generant una visió pessimista i caòtica del món.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 9: Democràcies i totalitarismes (1918-39). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s