Els moviments feixistes

En sentit ampli els feixismes designen moviments d’ideologia ultranacionalista, antiliberal, antidemocràtica i antisocialista, que van fundar o intentar fundar estats de caràcter totalitari durant el període d’entreguerres.

Abans d’analitzar el components bàsics del feixisme cal que intentem diferenciar entre dictadura i totalitarisme, malgrat que en no poques ocasions les diferències siguin imperceptibles. La primera és un fenomen històric que es remunta a l’antiguitat i que ha estat considerat com una solució d’emergència davant d’una situació de crisi, en el millor dels casos se’l considera una teoria de govern i és en general temporal. El segon, tal i com sorgeix abans de la 2ª Guerra Mundial és quelcom més que una teoria de govern, és una nova concepció de la vida i de la naturalesa humana. Més enllà de la temporalitat, pretén construir un nou modus de civilització i de societat.

Per què aquestes fórmules es desenvolupen en el període d’entreguerres ?. Probablement hem tractat la major part dels elements explicatius en les unitats anteriors, però a tall de resum podem dir:

  • Crisi del liberalisme i la democràcia.
  • L’expansió del socialisme.
  • La crisi econòmica de 1929.
  • La crisi moral.
  • Les postures reivindicatives dels vençuts en la 1ª Guerra.

En qualsevol cas és fruit del nacionalisme del segle XIX i dels moviments de masses del XX.

Característiques del feixismeA banda de les elaboracions ideològiques del DAP alemany (Partit Obrer Alemany) antecedent immediat del nacionalsocialisme, de l’obra de Hitler escrita al 1923 La meva lluita, les elaboracions de Rosenberg o la difusió pedagògica de Goebbels, que estudiarem més endavant, hi han tot un seguit d’antecedents històrics en els que no ens podrem entretenir, però que val la penar enumerar ràpidament per tenir una visió de conjunt del fenomen.

  • Pensament conservador: abat Gioberti (pensament unificador italià del segle XIX al voltant del Papa); Bonald i Maistre (pensament reaccionari francès que influeixen en el moviment francès Action Françaisek).
  • Racisme i antisemitisme: l’exaltació d’una raça superior està present en els texts de Gobineau, Houston Chamberlain o Moeller van der Brück que al 1922 escriu el Tercer Reich; Dühring La qüestió jueva  o la mateixa posició defensada per Dreyfuss a França.
  • Nacionalisme: els Discursos a la nació alemanya de Fitche  o el mateix risorgimento italià.
  • La geografia en la seva besant determinista i la geopolítica reclamen espai vital.
  • Imperialisme: el pangermanisme proclamat per Georg von Schoener

Per acabar les crítiques de Max Weber  al marxisme que no aconsegueixen separar-se totalment dels dubtes del moment històric que viu i que seran utilitzades pel feixisme com a prova de la inutilitat del liberalisme burgès. I el vitalisme de Nietzsche, totalment oposat a Marx, amb la seva recerca d’una cultura superior que serà utilitzat com a model intel·lectual.

En definitiva assistim a una ideologia que valora més els fets que els continguts doctrinals i que podem resumir com:

  • Un ultranacionalisme conservador del tot nacional que condueix al concepte de raça superior i a un odi exagerat a l’estranger, xenofòbia.

  • Estat totalitari, recolzat en la idea de partit únic amb un control absolut de l’Estat i dels mitjans de comunicació socials. La seva reconversió econòmica cap un Estat Corporatiu  elimina la lluita de classes.

  • L’elit dominant, on queda clara la dialèctica superiors-inferiors. Un seguit de dicotomies, homes enfront dones, soldats a civils, forts a dèbils, vencedors a vençuts, els del partit i els que no ho són, la nació i els altres.

  •  L’exaltació del líder, o superhome (Nietzsche), al que cal obeir de forma absoluta.

  • Militarisme o imperialisme com a forma d’expansió davant la missió històrica que té que complir.

  • Exaltació de la propietat privada davant la petita burgesia, i anticapitalisme davant l’obrer.

Enllaços recomanats: El feixisme i l’ús de la violència (Bloc Sapiens); Les característiques del feixisme. 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 9: Democràcies i totalitarismes (1918-39). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s