El feixisme italià

fascismo italianoEl Duce  va néixer  al 1883, venia de les files socialistes, havia estat redactor en cap d’un diari socialista, però la seva defensa de la guerra contra Àustria-Hongria li va fer perdre el seu lloc de treball i fundà un nou diari Il Populo d’Itàlia. Com a bon oportunista polític que era, al 1919 organitza el fasci di combattimento. El to democràtic i tolerant dels inicis es va anar tornant cada cop més intolerant. Quan al 1921 es fundi el Partit Nacional Feixista, el gir ideològic ja s’haurà completat, havia nascut el feixisme italià.

La intervenció en la vida política de Mussolini és relativament senzilla. Davant d’un vell Giolitti que intentava excloure als socialistes del govern i evitar la forta convulsió social, conseqüència de la crisi econòmica, les intervencions al carrer dels camises negres eren un regal del cel.

Les accions dels feixistes agradaran a la classe mitjana ja que permetrà evitar les vagues generals convocades pels sindicats i seguir mantenint el funcionament del país. Al 1922 el líder italià se sent suficientment fort com per donar un cop d’efecte. La Marxa sobre Roma precipita els esdeveniments, el rei Víctor Manel II demana a Mussolini que formi govern. Amb tot un seguit de maniobres polítiques i parlamentàries aconseguirà obtenir poders totals i les eleccions de 1924 li donaran la victòria amb el 65% dels vots.

A partir d’aquest moment i en pocs anys res quedarà de l’antic estat italià la transformació social, econòmica i política serà total.

  • Es van prohibir els partits polítics i els sindicats.
  • El Duce es va convertir en una figura adorada i venerada. El líder total i absolut.
  • El Parlament va quedar sense efectivitat fins que al 1939 serà substituït per la Camera di Fasci e di Corporazione.

  • L’economia es va basar en el Corporativisme. És a dir, un tipus d’organització que tenia el seu origen en els gremis medievals, es deia que havia harmonitzat a obrers i empresaris. Malgrat tot i exceptuant una intervenció estatal demagògica el feixisme mai va controlar l’economia. Empreses com Fiat i Pirelli mai van dependre de les directrius estatals.

  • Caràcter vertical del sindicalisme.
  • Política natalista.

En cap moment Mussolini va solucionar la crisi econòmica italiana. Ni la guerra del blat, que pretenia abastir de gra a tota Itàlia i evitar les importacions va funcionar, ja que va fer caure la producció d’altres productes rentables. Ni l’excessiva cotització de la lira, que va reduir la competitivitat i va provocar el tancament de petites empreses, van permetre millorar la situació. Quan esclati la crisi de 1929, l’estat es veurà abocat a l’autarquia i al reforçament del control econòmic.

Enllaços recomanats: 

El feixisme italià  (Buxaweb)

Programa del feixisme italià (Bloc Sapiens)

Vídeo: L’arribada al poder de Mussolini.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 9: Democràcies i totalitarismes (1918-39) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s