Cap a la Segona Guerra Mundial

cami-cap-a-laguerraA partir de gener de 1930 es produeix un canvi en el panorama de les relacions internacionals. La pau com a concepte abstracte no existeix en el complex món diplomàtic. És el resultat de l’acceptació mútua de determinades condicions i la seva transformació a partir de la negociació. A inicis de la dècada dels anys trenta hi ha nacions com Alemanya, Japó, Itàlia, la URSS que no estan satisfetes per les condicions establertes en la Pau de París de 1919. A altres com Anglaterra, França i Estats Units, ja els hi està bé, però no estan disposades a anar a una guerra per mantenir unes condicions que en sentit objectiu no els hi proporcionen cap avantatge substancial.

Un seguit de situacions d’emergència s’aniran produint fins que es desencadeni la guerra.

  • L’agressió japonesa de Manxúria al 1931, amb la seva ocupació i la constitució d’un estat satèl·lit el Manchukuo. Al 1937 una guerra oberta contra Xina amb l’ocupació de Shangai i la vall del Yang Tse, Canton i Hainan.

  • La Guerra Civil espanyola (1936-39). Implica l’enfrontament previ de les potències totalitàries i les democràcies.

  • L’agressió italiana a Etiòpia (1935). Permet que Mussolini i Hitler acostin posicions.

  • Les constants agressions de Hitler:

  • La retirada d’Alemanya de la Societat de Nacions al 1933 i de la Conferència de Desarmament de Ginebra que s’estava celebrant.
    • El pacte amb Polònia al 1934 de no agressió. Es trencava l’aliança entre França i l’estat polonès.

    • Assassinat del canceller austríac Dollfuss, probablement inspirat per Hitler. Alemanya està a punt d’annexionar al país veí però la reacció italiana el fa desistir.

    • 1935 un plebiscit al Sarre dona un  balanç d’un 90% de vots a favor de l’annexió amb Alemanya.

    • El mateix any Hitler revoca el Tractat de Versalles i inicia obertament el rearmament alemany.

    • Al 1936 Alemanya ocupa la Renània, zona desmilitaritzada pels tractats de pau.

    • 1938 annexió d’Àustria, mitjançant un plebiscit el 99% dels vots confirma l’annexió. Es consumava la unió del Anschluss, la preeminència alemanya sobre Hongria i la zona balcànica era indubtable.

    • Les pretensions sobre Txecoslovàquia al 1938, en concret la zona dels sudets amb majoria de població  alemanya, i en concret els territoris de Moràvia i Bohèmia. L’annexió no es realitzarà encara però és l’antesala a partir de la   qual Hitler sospesa la capacitat de reacció de les potències occidentals.

Què està passant ?. Per què França, Anglaterra, Rússia o Estats Units no reaccionen davant l’escalada bèl·lica ?.

Al 1925 Alemanya, França, Gran Bretanya i Itàlia havien signat a Locarno un seguit d’acords que finalitzaven l’esperit revengista de Versalles. Quan es produeix l’escalada bèl·lica alemanya que hem comentat abans, la major part dels països no creuen que la situació acabi desembocant en una guerra oberta.

  • A França l’actitud de no compromís defensada per Leon Blum, cap del govern quan es produeix l’ocupació de la Renània per part d’Alemanya, es basa en el convenciment que l’acord amb Rússia signat al 1935 la protegirà. Precisament és aquesta actitud francesa la que constitueix el primer pas cap la tensió definitiva de l’any 1939. Alemanya considera el pacte franc – rus antinatural i en conseqüència es considera deslligada de Locarno.

  • L’URSS no acaba de confiar amb les democràcies occidentals, conseqüència clara de la fase anterior d’assetjament. Tampoc confia en el concepte de seguretat col·lectiva, i evidentment veu amb preocupació el perill feixista. Per això el 23 d’agost de 1939 Stalin signa un acord secret, de fet proclamat als quatre vents, de no agressió i d’amistat amb l’Alemanya nazi. Era la senyal de l’inici de la guerra.

  • Estats Units amb les lleis de neutralitat de 1935 es desentén dels assumptes europeus. La política de no intervenció es mantindrà durant 1936 i 1937 malgrat les pressions de Roosevelt per tenir una major presència en els problemes mundials.

  • Anglaterra, segueix confiant en el concepte d’equilibri. Davant la situació de rearmament alemany i la seva sortida de la Societat de Nacions intenta el contrapès amb l’aliança amb França i Itàlia, reunió de Stresa a l’abril de 1935. El conflicte es presenta amb la invasió italiana d’Etiòpia, un últim intent de mantenir l’equilibri amb la seguretat col·lectiva representada per la SN. La ruptura amb Itàlia és total, Chamberlain viatjarà a Roma per restablir l’equilibri, però ja és massa tard.

  • Itàlia, canvia de rumb amb una aliança amb Alemanya. L’antic intent de mantenir l’equilibri de l’espai europeu, vella consigna de Mussolini davant d’una hipotètica annexió alemanya d’Àustria es reconsiderada, i es signa el pacte de l’Eix Berlín-Roma.

L’últim escenari del procés que condueix a la guerra té lloc a la ciutat de Munic el 29 de setembre de 1938, en el que s’ha conegut com la crisi de Munic. El conflicte sobre els sudets txecoslovacs i la pretensió d’annexió de Hitler d’àmplies zones del territori txec forcen una reunió en la que participen a banda del canceller alemany, Chamberlain, Daladier i Mussolini. Hitler aconsegueix el reconeixement de l’annexió d’una àmplia zona de Txecoslovàquia, amb zones molt importants econòmicament. A Munic les democràcies occidentals van claudicar davant Hitler, el fantasma de la guerra estava a prop.

  • Inicis de 1939 Alemanya obté el protectorat de Bohèmia-Moràvia. De fet Txecoslovàquia desapareix, Polònia ocuparà Teschen, Eslovàquia es converteix en independent, i l’Ucraïna subcarpàtica passava a Hongria. Desapareix la peça clau de la diplomàcia francesa al centre d’Europa.

  • Itàlia ocupa Albània a l’abril de 1939.

  • L’1 de setembre de 1939 Hitler envaeix Polònia. La guerra ha començat.

Enllaços recomanats: El camí cap a la Segona Guerra Mundial I (Bloc Sapiens); El camí cap a la Segona Guerra Mundial II (Bloc Sapiens)

Vídeo: La Segona Guerra Mundial Part 1 de 7

La Segona Guerra Mundial Part 2 de 7

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 10: La 2ª Guerra Mundial (1939-45) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s