Guerra Freda: La crisi de Berlín. (1948-49).

bloqueo de berlín

Font: aepasesena.blogspot.com.es

En funció de l’estructura de poder consolidada durant el procés bèl·lic es van dur a terme els acords de Postdam, que van definir de forma categòrica el tractament de l’Alemanya nazi.  Però Postdam havia deixat sense solució el tractament de la resta de països vençuts durant la guerra. Les diferents reunions que tenen lloc a partir de la tardor de 1945 fins a mitjans de 1946 tenen com a objectiu l’acostament de posicions entre les dos potències, en l’intent de determinar àrees d’influències equilibrades que permetin continuar treballant en la direcció anterior.

El president Truman, que havia substituït a Roosevelt , inicia, partir de mitjans de 1946 una política d’enfrontament amb la URSS, en el que ha passat a la història com el Pla Truman. Els elements d’aquest canvi en la direcció de les relacions nord-americanes amb la URSS les podem definir en dos frases, pronunciades respectivament per W. Churchil i el propi Truman. El primer, en un discurs pronunciat en presència del president americà, va fer una clara invitació a l’ús de la força, com a única virtut que entenen els soviètics. El segon, en un discurs davant del Congrés, va declarar que Estats Units defendrà els pobles lliures del món, davant de les amenaces del totalitarisme, en una clara referència a l’expansionisme soviètic per l’Europa de l’est. L’any 1947 és l’any de l’inici de les tensions que culminarà amb el famós bloqueig de Berlín al 1948, inici de l’anomenada Guerra Freda.

Ja hem vist com a la Conferència de Postdam, la qüestió de fons de les relacions Est-Oest, és el problema alemany. Cadascuna de les dos potències utilitza Alemanya com a camp de batalla ideològic amb l’objectiu de consolidar la seva influència a Europa. La desconfiança mútua, i el repartiment de les zones d’influència provocaran la ruptura.

Els esdeveniments es precipiten a partir de 1948. A l’Europa de l’Est la Unió Soviètica va controlant els diferents països que més tard passaran a la seva òrbita d’influència  i aniran confirmant la clara decisió russa d’expansionisme  Cap a finals de 1947 els únics països amb governs escollits democràticament eren Hongria i Txecoslovàquia. Al primer les eleccions de 1947 van donar la victòria a un partit controlat pels comunistes, el Front Nacional. A la segona les posicions dels partits vinculats al PCUS aniran agafant força fins arribar a un control important de l’aparell de l’estat, fins al cop de Praga de 1948, moment en el que quedava anul·lada l’última democràcia a l’Europa Oriental.

Amb aquests precedents la repartició d’Alemanya,  la política del president Truman i la por a l’expansionisme soviètic faran la resta. Tant Estats Units com Gran Bretanya van tenir clar força aviat, que calia unificar les seves respectives zones d’ocupació amb l’objectiu de fomentar l’aparició d’organitzacions polítiques que permetessin la recuperació de la sobirania d’Alemanya. França s’unirà a aquest plantejament i com a conseqüència d’això  al juny de 1948 els aliats decideixen incloure en el Pla Marshall a Alemanya. Davant d’aquesta decisió unilateral Stalin va decretar el bloqueig de Berlín. L’antiga capital del Reich alemany també estava dividida en quatre zones d’ocupació  per tant el bloqueig soviètic situava en una difícil situació d’avituallament de mercaderies a les altres tres zones donat que la ciutat com a tal quedava inclosa dins de la zona d’ocupació russa. Immediatament els Estats Units van organitzar un pont aeri per comunicar el Berlín occidental. Truman va arribar a amenaçar amb la guerra a la URSS. La tensió va ser tant gran que el conflicte berlinès representa l’inici de la guerra freda.

La conseqüència del procés va ser la creació al maig de 1949 de la República Federal Alemanya, amb capital a Bonn. Les eleccions del mes d’agost van donar com president de la república al liberal Theodor Heuss  i com canceller al democratacristià Konrad Adenauer. La resposta de la URSS va ser crear la República Democràtica d’Alemanya  amb un govern format per socialistes i comunistes. El camí cap un possible acord quedava tancat. La divisió d’Alemanya establia també la d’Europa.

Text recomanat: Doctrina Truman.

Vídeo: La Guerra Freda. Berlín

Vídeo resum: El mur de Berlín

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 11: La Guerra Freda i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s