Guerra Freda: La Guerra de Corea (1950-53)

Ja hem vist com després de Postdam es va generant un sistema mundial bipolar, que determina totalment les relacions internacionals fins la desaparició de la URSS. L’equilibri dels dos blocs, l’anomenat equilibri del terror, es basa precisament en el fort desenvolupament científic i tecnològic, especialment en el camp de l’energia nuclear i de les telecomunicacions.

L’escenari internacional es complica de manera considerable amb la revolució maoista de Xina i pel posterior tractat d’amistat URSS-Xina, que es considera com una de les majors derrotes de la diplomàcia nord-americà de la postguerra.

La por a una possible expansió del comunisme està servida. A USA l’era McCarthy i la caça de bruixes que s’inicia amb la creació del Comitè d’Activitats Antiamericanes, malgrat que és un fenomen passatger, marca un abans i un després en l’opinió pública. L’enemic pot estar a casa. La identitat del patriota americà passa a partir d’aquest moment per ser anticomunista. Qualsevol activitat relacionada en aquest context és susceptible d’investigació i denúncia.

Així s’inicia la carrera d’armaments, un concepte inexistent fins aleshores i que també forma part de la història mundial de finals dels segle XX. La creença absoluta de que la URSS vol instaurar un règim comunista a tot el món per eliminar les llibertats que amb tant esforç i amb tanta sang s’han aconseguit, permet generar el miratge. La conclusió de que USA es troba davant d’un desafiament mortal: defensar al món lliure del perill roig.

La proliferació d’armament nuclear a les dos potències, que ja entre 1950 i 1953 comença a ser preocupant deix en mans de les dos grans superpotències la clau de la pau o de la guerra. Això és el que s’entén per bipolarització. Els líders internacionals parlen de dissuasió , però està clar que les emergències constants que es produeixen en el període que estem analitzant afirmen que la seguretat mundial té bases molt fràgils.

La guerra de Corea, n’és un bon exemple del que estem dient. L’escalada de tensió que s’origina a la península asiàtica reflexa de manera molt concreta com la Guerra Freda iniciada amb la Crisi de Berlín, no es pot donar per acabada malgrat la distensió de que havia fet gala Moscou  a partir de 1949, acollida de forma molt positiva per l’opinió pública europea.

A la península coreana,  el paral·lel 38º marcava la línia de divisió provisional després de l’ocupació japonesa, en dos estats separats: Corea del Nord amb govern comunista i Corea del Sud, amb govern proamericà. Els dos estats declaraven contínuament la decisió d’unificar el país, mentre que la URSS i USA no estaven especialment interessats en el tema.

El 1950 forces nordcoreanes envaeixen la zona del sud. El president Truman declara: “L’atac a Corea, demostra que el comunisme ha passat de l’ús de les tàctiques subversives, als atacs armats i a la guerra oberta”. El president americà aconsegueix que el Consell de Seguretat de l’ONU autoritzi la intervenció sota pavelló internacional de tropes americanes comandades per MacArthur. Al setembre els americans desembarquen prop de Seül  els nordcoreans retornen a les fronteres del paral·lel 38º, però MacArthur continua avançant, a finals de novembre arriba a la frontera amb Xina. Mao intervé, donant a la guerra una nova dimensió. La tensió augmenta, MacArthur amenaça amb utilitzar armament nuclear contra les bases de la Xina comunista. Un viatge de Clement Attle, ministre d’exteriors britànics a Washington mostra la preocupació dels socis europeus davant de l’escalada bèl·lica a la zona. A l’abril el president Truman destitueix a MacArthur i al juliol s’inicien les conversacions de pau. Al 1953 es signa la pau, mantenint la divisió del paral·lel 38º.

Queda clar que a Corea, es produeix un escenari clàssic del que serà la Guerra Freda. Si fins aquell moment afectava solament a Europa, a partir d’aquí s’estén a tot el planeta. Les posicions antagòniques dels blocs s’aguditzen. Entrem de ple en el període més calent de l’escalda bèl·lica de postguerra.

Enllaç recomanat: La Guerra de Corea (Bloc Sapiens)

Vídeo: Debat. La Guerra de Corea. (Programa TV2 . 26/06/2012). El debat és interessant, al principi del vídeo podeu trobar un breu resum del procés bèl·lic.

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 11: La Guerra Freda i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s