La República Popular de la Xina.

Xina no va estar mai colonitzada en el sentit estricte del terme. Ja vam veure com les diferents potències occidentals van aconseguir al país del cel l’obertura de ports al comerç internacional (Hong Kong, Canton, entre altres) conseqüència de les Guerres de l’Opi (1839-42 i 1856-60).  Malgrat tot, la forta presència occidental va generar malestar, bon exemple en són les revoltes fracassades dels Cent Dies (1898) i la dels Bòxers (1900-01). Finalment al 1991, una revolta antidinàstica i antiimperialista va posar punt i final a l’Imperi del Sol i va proclamar la República.

L’inspirador de tot el procés va ser Sun Yazen, líder del moviment nacionalista i fundador del Guomindang, o partit del poble. A partir d’aquest moment el país es va enredar en un seguit de crisis internes provocades per la debilitat del govern provisional de Chiang-kai-Shek, líder del Partit del Poble i amb poders dictatorials i els Senyors de la Guerra autèntics cabdills als territoris de províncies.

A partir de 1921 amb la fundació del Partit Comunista Xinés, per Mao Zedong, sorgeix al país un nou poder, el dels comunistes, que s’enfrontarà als desitjos dictatorials de Chiang-kai-Shek. El Partit Comunista, fort i popular entre els pagesos del sud (Canton), va ser il·legalitzat. La forta repressió del govern va provocar la que es coneix com la Llarga Marxa, més de cent mil persones van recórrer més de 100.000 km direcció al nord.

La 2ª Guerra Mundial aturarà tot el procés revolucionari. Un acabada, al 1945 es va desenvolupar una Guerra Civil que enfrontarà als nacionalistes del nord liderats per Chiang-kai-Shek i els comunistes del sud liderats per Mao Zedong. El conflicte s’acaba al 1947 amb la victòria comunista a la Xina continental i el refugi dels nacionalistes a l’illa de Taiwan (Formosa).

La Xina de Mao es convertirà en un dels règims comunistes més importants del món, sent capaç d’adaptar el seu model depenent el context històric internacional.

La profunda transformació de Xina la podem resumir en quatre fases:

a) Model Soviètic: forta transformació de la indústria pesada i col·lectivització de la terra.

b) Ruptura amb l’URSS (1958). Instauració del model de la Comuna Xina (Gran Salt Endavant)

c) Forta repressió interna de la dissidència política, l’anomenada Revolució Cultural (1965).

d) Transició cap el capitalisme però mantenint el model polític comunista de control. Mort de Mao i successió del règim en mans de Deng Xiaoping (1976).

Enllaços recomanats: La Xina comunista (Historia sigloXX.org). La revolució cultural (Bloc Sapiens)

Vídeos: El seixantè aniversari de la Revolució Xina (6’25”)

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 12: Descolonització i Tercer Món (1945-91) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s