LA CONFERÈNCIA DE BANDUNG

jpg_dp_8062_bandungEl 18 d’abril de 1955, a Bandung, a l’oest de l’illa de Java, antiga colònia holandesa, es van reunir delegats de 29 països (14 de l’Àsia Oriental –entre ells els dos Vietnam i Xina; 8 d’àrabs; 3 d’Àsia Occidental; 4 d’Àfrica Negra). Aquesta Conferència Afroasiàtica, representava a 1.400 milions d’habitants, el 60% de la població mundial amb solament el 15% de la riquesa total del planeta.

La raó que explica aquest intent de consens entre els diferents països que havien arribat a la independència i aquells que estaven en vies d’obtenir-la descansa en la necessitat d’adoptar una posició conjunta front  a la forta bipolarització  establida per l’enfrontament USA / URSS.

Però la reunió no és única:

  • Índia any 1947,  reunió a la ciutat de Nova Delhi de representants de 25 països amb 250 delegats. Donen el seu suport als diferents moviments de alliberació nacional alhora que denuncien les discriminacions racials i els perills de les ajudes econòmiques occidentals.

  • Ceilan abril de 1954, reunió de Colombo. Objectiu la denúncia de la guerra a Indoxina.

A Bandung hi havia tres tendències clarament enfrontades:

  1. Països prooccidentals (Ceilan, Pakistan, Turquia, Iraq). Condemnen tot tipus d’imperialisme i estan a favor de la signatura d’acords amb occident (SEATO, Pacte de Bagdad). S’oposen al comunisme.

  2. Grup d’independents: l’Índia i Egipte. Amb els seus dos líders Nehru i Nasser als que es pot reconèixer l’èxit de la conferència gràcies a la seva actitud conciliadora.

  3. Països Comunistes (Xina i Vietnam). El primer ministre xinès, Chu-en-lai adopta també una actitud de concòrdia.

Quatre són els líders indiscutibles de la reunió: Nehru per la Índia, Nasser per Egipte, Chu-en-lai per Xina i Sukarno per Indonèsia.

Recollint l’herència de Bandung al setembre de 1960, a Belgrad i gràcies al esforços del líder iugoslau Tito es signa la creació del Moviment de Països No Alineats, s’hi van adherir 97 països de tot el món. Els principis sobre els que descansa aquesta última declaració són:

  • Una política independent basada en la coexistència pacífica i en el no alineament.
  • Suport als moviments d’alliberació nacional.
  • Negativa a formar part de cap Pacte Militar, ni signar cap aliança multilateral amb cap potència.

LA DECLARACIÓ FINAL DE LA CIMERA

  • Respecte dels drets de l’home, segons recull la Carta de les Nacions Unides.
  • Respecte per la sobirania i integritat territorial de totes les nacions.
  • Reconeixement de la igualtat entre races i nacions.
  • Abstenció de tota interferència en els assumptes interns d’altres pobles.
  • Reconeixement dels drets de cada nació en matèria de defensa individual o col·lectiva.
  • Abstenció en els acords militars que serveixin als interessos de les grans potències.
  • Abstenció de pressió sobre qualsevol nació.
  • Solució dels conflictes internacionals per via pacífica.
  • Esforç per la cooperació en matèria cultura, econòmica etc.
  • Compromís per respectar la justícia i les obligacions internacionals.

Vídeo: Bandung. Moviment dels Països no Alineats.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en Tema 12: Descolonització i Tercer Món (1945-91). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s