Després de la 2ª Guerra Mundial: Model econòmic vs model polític (Bretton Woods i Dumbarton Oaks).

Bretton Woods i FMI

Font: monografias.com. Diapositiva power point: ¿Por qué los ricos son más ricos…?. Ivan José Turmero.

Dos acords important tenen lloc a l’any 1947 a nivell internacional, la Conferència de Bretton Woods  i la de Dumbarton Oaks, que van consolidar respectivament un nou ordre econòmic i un nou ordre diplomàtic internacionals.

Estats Units, ja abans de finalitzada la guerra estava compromès en intentar generar pel món de postguerra una major estabilitat en les relacions econòmiques i diplomàtiques a nivell internacional.

Amb la crisi dels anys 30 s’havia desenvolupat un sentiment generalitzat de que l’Estat tenia un paper fonamental com a corrector i indicador de la política econòmica. Durant el conflicte bèl·lic, aquest paper es va veure més que justificat davant la situació d’emergència i l’intervencionisme estatal va arribar a cotes no conegudes amb anterioritat. És en el context d’aquest panorama intervencionista que comença a néixer l’anomenat Estat Benefactor o Estat Providència, que pel que respecta a la major part dels països de l’Europa occidental caracteritzarà el desenvolupament econòmic posterior a 1945.

Però a Estats Units, el propi president Roosevelt i moltes de les més influents personalitats polítiques nord-americanes, declaren que bona part de les causes del conflicte mundial havien estat conseqüència directa de la gran depressió, que a la vegada era filla del desordre monetari i de les polítiques proteccionistes i autàrquiques practicades per les grans potències al llarg dels anys 30. A la Carta Atlàntica, es declara el lliure accés en igualtat de condicions al comerç internacional i a les matèries primeres. Per tant es comença a entreveure un món sense barreres duaneres i sense proteccionisme, un món on Estats Units substituiria a la vella Anglaterra com directora d’orquestra, un món on el dòlar jugaria el paper que en el seu moment havia tingut la lliura esterlina. Els catorze punts Wilson, amb un nou ordre mundial liderat pels nord-americans tornaven a prendre força.

isntituciones financieras internacionales

Font: monografias.com. Diapositiva power point: ¿Por qué los ricos son más ricos…?. Ivan José Turmero.

Al juliol de 1944, a Bretton Woods (USA), 44 països van dibuixar les bases del nou ordre econòmic internacional, referent a les regles de l’intercanvi, directrius sobre comerç, els nous organismes gestors i l’ordre monetari internacional. Les principals modificacions pactades a la reunió són:

Primer: la consideració del dòlar com moneda patró internacional, amb igualtat de garanties amb l’or. La divisa americana passava també a convertir-se en valor de reserva convertible en or, gràcies a la seva hegemonia econòmica i a les reserves d’or que hi havia als Estats Units.

Fons  Monetari Internacional (FMI), amb l’objectiu de fomentar la cooperació comercial i monetària entre els diferents socis. Aquest organisme és l’encarregat de proporcionar préstecs per ajustar els dèficits de les balances de pagament. El resultat més immediat i conegut del FMI és l’acreditació del dòlar com  principal mitjà de pagament internacional i garant de l’economia i finances nord-americanes, en una posició de predomini mundial.

Font: monografias.com. Diapositiva power point: ¿Por qué los ricos son más ricos...?. Ivan José Turmero.

Font: monografias.com. Diapositiva power point: ¿Por qué los ricos son más ricos…?. Ivan José Turmero.

Més tard i en relació amb aquests objectius, al 1947 es funda el GATT (General Agrement on Tarifs and Trade), encaminat a impedir les pràctiques proteccionistes i autèntic embrió de la globalització econòmica posterior. Tanmateix el Banc Internacional per la reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD), coordina els préstecs i les inversions privades.

instituciones financieras internacionales 2

Font: monografias.com. Diapositiva power point: ¿Por qué los ricos son más ricos…?. Ivan José Turmero.

GATT 2

Font: monografias.com. Diapositiva power point: ¿Por qué los ricos son más ricos…?. Ivan José Turmero.

Font: monografias.com. Diapositiva power point: ¿Por qué los ricos son más ricos...?. Ivan José Turmero.

Font: monografias.com. Diapositiva power point: ¿Por qué los ricos son más ricos…?. Ivan José Turmero.

Aquests són els plans econòmics i els instruments per dur-los a terme d’Estats Units. Però més enllà del pla econòmic, hi ha també un pla polític, que es desenvoluparà en el marc d’una col·laboració internacional, a partir de la creació de l’ONU.

Moltes van ser les reunions que les diferents potències van desenvolupar per crear una institució que permetés dur a terme els propòsits de la fracassada Societat de Nacions del període d’entreguerres. La més important de totes va ser la de Dumbarton Oaks, a l’octubre de 1944, en la que es van definir les bases orgàniques de la futura ONU.

L’organització va ser definitivament creada en la Conferència de Sant Francisco, adquirint consistència legal el 26 de juny de 1945 amb la signatura de la Carta de les Nacions Unides.

La resta d’òrgans són organismes especialitzats com el propi FMI, la OIT, o els anomenats subsidiaris com la UNICEF, la UNCTAD etc.

Semblava evident, i així pensava el president Roosevelt que el futur de l’organització descansava sobre el consens en el si del Consell de Seguretat i per lògica en la possibilitat d’acord entre les dos grans superpotències. Dos mesos després de la Conferència de Ialta (febrer de 1945), el president nord-americà moria i era substituït per un Truman preocupat, igual que Churchil, per l’enorme pes específic d’una Rússia soviètica liderada per Stalin i amb la que ben aviat es començarien a manifestar el primers malentesos i les imprecisions dels acords del final de la guerra. És a partir d’aquí que podem començar a parlar del concepte de guerra freda, per designar un estat de tensió permanent entre les dos grans superpotències i pels seus respectius blocs de països satèl·lits, separats entre ells pel que Churchil havia definit com el teló d’acer. 

Enllaços recomanats: La reconstrucció d’Europa. L’Estat del Benestar, (Bloc Sapiens). Carta de les Nacions Unides.

Vídeo: L’economia mundial de 1900 fins avui (muntatge que cal veure amb cura però que ens dona pistes sobre l’evolució històrica del model al llarg del s. XX)

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 13: Un món dividit en blocs (1945-91) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s