La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar.

El final de l’època Breznev, es caracteritza per un enduriment de la política de blocs, conseqüència de la forta crisi interna del sistema creat per Lenin a Rússia. Els elements més característics d’aquesta crisis els podem enumerar de la següent manera:

  • Refredament de les relacions USA/URSS, reflectit per la invasió d’Afganistan (1979), i el boicot nord-americà de les Olimpíades de Moscou (1980).

  • Crisi estructural de l’economia soviètica: empobriment genera, corrupció massiva, augment de les despeses de defensa, caiguda del nivell de vida dels soviètics, crisi cerealística a l’any 1982. (Ni amb les importacions de gra nord-americà i canadenc es poden cobrir les necessitats bàsiques de la població).

  • Crítiques internes i dels exiliats. Com les d’Alexander Solzhenitsyn i  Sajarov, que posen en evidència la debilitat del sistema.

  • Convulsions en el bloc socialista. El cop d’Estat a Polònia del general Jaruselki al 1981, evidencia la força del moviment d’oposició política del Sindicat Solidaritat liderat pel cristià Lech Valesa, que obliga a intervenir per evitar una possible invasió soviètica.

La immensa debilitat del creixement, tenim xifres que no superen el 3% del PNB i el 2’9% del producte industrial al 1982, la desviació d’un alt percentatge de la producció cap als mercats paral·lels, l’absentisme laboral i un llarg etc., són els problemes amb els que Brenev es va voler enfrontar abans de morir al 1982.

Els successors del líder soviètic, Andropov, un clàssic funcionari del sistema i Chernenko amb el seu continuisme desfasat representen l’antesala del canvi, quan Chernenko mora al març de 1985, un jove Mijail Gorbachov, de 54 anys, es nomenat secretari general del PCUS. Una edat poc habitual per un membre del Politburo i per un país acostumat a ser governat per una gerontocràcia.

L’URSS que es trobarà Gorbachov, pateix de forma crònica un seguit de problemes:

  • Excessiu cost ecològic i humà, per mantenir-se com a superpotència mundial.
  • Destrucció de l’incentiu dels camperols per aconseguir més producció.
  • Excessiva concentració econòmica en la indústria militar.
  • Retard en capacitat tecnològica.
  • Manca de flexibilitat en la gestió dels recursos.
  • Economia submergida (el 25% del PIB), controlada per màfies vinculades a l’Estat.

Les primeres petjades del líder soviètic es van encaminar cap envoltar-se de col·laboradors fidels. Es van renovar quasi la totalitat dels ministres i entre 1985 i 1986 el 60% del membres del Comitè Central i de l’aparell  perifèric del partit van ser substituïts. Gorbachov va anar sospesant les possibilitats d’un canvi des de dins del sistema que donés solució als problemes de l’URSS. En l’informe del XXVII Congrés del PCUS, al febrer de 1986, el secretari general llegeix un informe en el que apareixen per primer cop el conceptes perestroika (reestructuració) i glasnost (transparència).

El model ideat per Gorbachov intenta salvar el sistema, mantenint l’estatalització de l’economia i el poder central per part del PCUS.

OBJECTIUS DE LA PERESTROIKA:

  • Desarmament i fi de la Guerra Freda: desarmament tàctic i nuclear, i reducció de forces convencionals a Europa.

  • Reforma econòmica: transició cap una economia de mercat, que provoca una forta crisi al no poder controlar a les màfies locals, a la burocràcia econòmica i al propi partit. El resultat inflació i manca de productes als consumidors.

  • Liberalització i gradual democratització de la vida política: que provoca la crisi del comunisme.

Al 1989 es produeixen unes eleccions històriques a l’URSS, per primer cop els soviètics poden escollir representants sense la mediació del PCUS. Malgrat que encara estem davant d’un híbrid, el primer pas està donat. Rússia emergia com una nació on la societat civil semblava agafar el seu propi destí històric.

Malgrat tot, els grans èxits de Gorbachov seran en política exterior. De fet el tema militar era fonamental si es volia engegar realment una recuperació econòmica, sobretot si tenim en compte l’enorme despesa militar de l’URSS i els seus excessius compromisos en diferents parts del món ,especialment a Afganistan.

Les converses que Gorbachov va mantenir amb Reagan al llarg dels anys 1985 a 1988 van substituir el clima de desconfiança mútua per un de relativa confiança.

CONTENCIÓS ARMAMENTISTIC USA/URSS:

  • Els míssils de mitjà abast (INF).
  • Sistemes de defensa antimíssils (ABM).
  • Reducció de forces de terra a Europa (MBFR).
  • La Guerra de les Galàxies (SDI).
  • Els míssils  balístics intercontinentals (ICBM).

TIME GORBIGorbachov serà nomenat premi Nobel de la Pau al 1990, per la seva decisiva acció de conciliació i negociació. La revista  Time el nomena home de l’any. Però, si en política exterior gaudia d’una popularitat sense límits, dins de la pròpia URSS es preparava l’oposició per derrocar-lo.

El procés iniciat pel líder soviètic no va ser estrany al conjunt dels països de l’òrbita de l’URSS, amb forts moviments d’oposició en la clandestinitat.

El primer que va desencadenar el terratrèmol  va ser Polònia. El general Jaruzelski va iniciar un moviment de reforma que va portar al sindicat Solidarnosc  i al seu líder Walesa  al poder en les eleccions de 1987. El carismàtic líder i el seu sindicat es convertien en els àrbitres de la política polonesa, malgrat que el Partit Comunista conservava el 65% dels escons i el sindicat filocristià el 35% restant, la derrota dels comunistes amb un 5% dels vots, reflectien la situació de la societat.

A Polònia li va seguir Hongria, que després d’un homenatge multitudinari al líder dels fets de 1956 Imre Nagy, va veure com el cap d’estat Janos Kadar moria i el país entrava a la democràcia a partir d’unes eleccions lliures el 1990, amb una majoria d’un partit de centre-dreta el Forum Democràtic amb el 25% dels vots.

La democratització hongaresa fa tenir un efecte fulminant a la RDA. L’obertura de les fronteres va provocar un èxode de tècnics, professionals i intel·lectuals, que a través d’Hongria podien arribar fàcilment a Àustria i a la República Federal d’Alemanya

A mitjans d’octubre de 1990 Eric Honecker dimitia i era substituït per Egon Krenz,, incapaç de fer front a la protesta popular . El 9 de novembre la multitud obria les primeres vies en el Mur de Berlín, davant la passivitat dels guardes. Els esdeveniments es precipiten. El canceller Kohl, anuncia al Bundestag la seva intenció d’unificar les dos Alemanyes. El 18 de març de 1990 unes eleccions lliures a la RDA donen com a guanyadors als democratacristians, afiliats al partit de Kohl. El 2 de juliol té lloc la unificació monetària i el 3 d’octubre es proclama la reunificació dels dos estats.

El 25 de febrer de 1991 es va dissoldre el Pacte de Varsòvia.

Les diferents democràcies populars de l’est europeu aniran caient una per una, Txecoslovàquia,  Bulgària, Romania. Totes aquestes revolucions més o menys pacífiques posaran fi a l’herència de la Guerra Freda i a la política de blocs. Però apareixeran vells fantasmes del passat, a Iugoslàvia, que estudiarem a més endavant, el revengisme  nacionalista dels servis tornarà a provocar esdeveniments que recordaran amb massa precisió un passat no tant llunyà.

Gorbachov ha aconseguit importants victòries en el camp del desarmament, ha recolzat obertament la caiguda dels règims comunistes de l’est europeu i no s’ha oposat a la unificació de les dos alemanyes. Però internament es veu obligat i fracassa en l’intent de donar solució, per un costat als moviments de disgregació interna, iniciats per les repúbliques bàltiques d’Estònia, Lituània i Letònia  i a la forta crisi econòmica, responsable de la carestia de la vida. A partir de 1988 nombrosos productes de consum van ser racionats i els magatzems de les tendes van començar a estar buits. La situació econòmica i política amenaçava amb processos d’involucionisme i de retorn a l’ortodòxia comunista.

PROCESSOS D’INDEPENDÈNCIA A L’ANTIGA URSS:

  • Primavera de 1989 les tres Repúbliques Bàltiques proclamen la seva sobirania.  A finals de 1990 es declaren independents.
  • Geòrgia i Armènia declaren la seva independència al llarg de 1990.
  • A Bielorússia i Moldàvia  proliferen els moviments independentistes.

Al llarg de 1990 el moviment democràtic aconsegueix accedir al poder. El seu membre més destacat i cridat a substituir a Gorbachov, Boris Ieltsin, home de confiança del líder soviètic en la primera etapa, apostarà per utilitzar la perestroika no com una transformació de la societat sinó com una autèntica revolució. Els fets es tornen a precipitar:

  • Eleccions a la primavera de 1990: Ieltsin es escollit president del Parlament Rus.
  • Juny de 1990, Ieltsin obté majoria absoluta en les eleccions a la Presidència de Rússia.

A l’agost de 1991, té lloc un cop d’Estat organitzat per Comitè Central del PCUS, recolzat pel Ministre de Defensa i Interior i executat pe la KGB. Els objectius són:

  • Ordenar el país.
  • Evitar la desintegració política.
  • Evitar el col·lapse econòmic.
  • Evitar la pèrdua de poder del partit.

Davant d’aquesta situació Gorbachov, i com a conseqüència de la pressió del moviment democràtic, intenta noves reformes. Abans de la signatura del Tractat de la Unió, el líder soviètic és apartat del poder pel partit, el cop s’havia gestat amb el recolzament de bona part del gabinet de Moscou i posava de manifest la incapacitat del PCUS de vertebrar un sistema democràtic i descentralitzat que anés cap una economia de mercat.

El cop fracassa per la intervenció del moviment democràtic que recolzant-se en el poble rus evita mals pitjors.

CONSEQÜÈNCIES DEL COP D’ESTAT

  • Enfonsament del PCUS, que arrastra en la seva caiguda a l’Estat Centralitzat.
  • Triomf de les forces centrífugues, Ielstin comença a decretar mesures per extirpar el comunisme de l’Estat.
  • L’1 de desembre de 1991 Ielstin anuncia a Gorbachov que desapareix el càrrec de Presidència de la URSS.
  • El 8 de desembre de 1991 neix la CEI (Confederació d’Estats Independents), formada per Rússia, Ucraïna i Bielorrússia.
Font: VV.AA. Atlas histórico universal, Edelvives, 2001

Font: VV.AA. Atlas histórico universal, Edelvives, 2001

La CEI, neix sense formalitzar els elements bàsics d’un Estat, de fet és un conglomerat poc definit on Rússia manté les obligacions i drets internacionals signats per l’antiga URSS, d’acord amb les demés repúbliques. Totes les repúbliques es comprometen a continuar amb la política de no proliferació d’armament nuclear en el si d’un exèrcit unificat.

Però les circumstàncies econòmiques i polítiques nacionalistes portaran cap un enfrontament civil, fruit d’una complicada situació:

  • Un poder nuclear increïble de 27.000 caps nuclears.
  • Un trencaclosques ètnic format per 22 nacionalitats i 140 grups ètnics diferents.
  • Diferències religioses entre cristians ortodoxes, catòlics i musulmans.
  • Problemes territorials:
    • Nagomo-Karabaj: conflicte entre armenis i cristians dins de la República Islàmica d’Azerbayan.
    • Osetia del Sud, amb la minoria russa dins de la República de Geòrgia.
    • Moldàvia, on un 60% de romans es volen integrar a Romania.
    • La Federació Russa té un important litigi amb Ucraïna per Crimea , històricament russa fins la incorporació del 1954.

Finalment els problemes econòmics derivats d’un procés tortuós de transició cap a l’economia de mercat:

  • Societat civil desarticulada.
  • No existeix un sistema polític democràtic i institucionalitzat.
  • Empobriment i fam.
  • Alt cost social de la reforma política i econòmica.

La situació internacional desprès de la desaparició de l’URSS, ha condicionat totalment la política internacional de finals del segle XX. Però a nivell més concret, l’aparició d’un seguit de nous països tercermundistes a les antigues repúbliques soviètiques amb poca o nul·la rellevància política, complica la situació general del Tercer Món.

Per altra banda tenim la perillosa desconnexió de les Repúbliques Asiàtiques, amb una població majoritàriament musulmana i convertides a partir de 1991 en Repúbliques Islàmiques.

La tensió entre Rússia i Ucraïna, la tercera potència nuclear del món, pel problema de Crimea, per on passen els principals oleoductes d’exportació de petroli i gas natural de Rússia a Europa.

Però malgrat tot, la principal conseqüència de la desaparició de la URSS es la fi de la Guerra Freda i l’aparició d’un Nou Ordre Mundial liderat en solitari per Estats Units.

Enllaç recomanat: La desaparició del bloc comunista i el final de la Guerra Freda. (Bloc Sapiens).

Vídeo: El final de l’URSS

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 13: Un món dividit en blocs (1945-91) i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s