De l’Acta Única a la Unió Europea

La CEE de mitjans de la dècada del vuitanta tenia poc que veure amb la Comunitat Econòmica creada a partir del Tractat de Roma de 1957. El món havia canviat i la mateixa comunitat que havia nascut amb sis socis en tenia ara dotze. Les perspectives d’ampliació a tres socis més, feien necessari un replantejament de les directrius bàsiques en que havia estat concebuda en el seu inici.

Però els esdeveniments, com sempre imprevisibles, s’aniran, un cop més, precipitant. De l’Acta Única de 1987 al Tractat de Maastrich de 1992, hi han solament sis anys de diferència. Quina circumstància provoca una urgència tant ràpida que fa modificar el que es considerava com un canvi suficientment ampli com per fer front a qualsevol situació ?.

Cert és que l’estabilitat de l’Europa Occidental al 1991 permetia ser optimista amb el futur, però per un costat les transformacions i l’evolució política dels veïns de l’est eren cada cop més imprevisibles, el ritme vertiginós de les transformacions preocupava a tothom,  per l’altra banda el nou ordre mundial, anunciat per Bush no arribava, el propi colós nord-americà travessava per una forta crisi, no solament econòmica, sinó també de valors i d’orientació. La Guerra del Golf Pèrsic, havia demostrat la inestabilitat del nou sistema i havia fet aparèixer a nous enemics en l’horitzó. La Guerra Civil a l’antiga Iugoslàvia, provocava el renaixement d’un passat que ningú volia tornar a recordar. Calia dissenyar un nou model que permetés prendre decisions, ser operatiu i avançar en el camí de la unió política. Aquest repte és el que es va recollir a la ciutat holandesa de Maastrich entre el 9 i l’11 de desembre de 1991, el resultat un nou tractat que modificava tots el anteriors. El repte d’una Europa que inevitablement es tindria que obrir cap a l’Est i que tindria que fer front a noves problemàtiques resultants del seu paper de líder. El nou ordre mundial podia ser diferent de l’imaginat pels Estats Units. Com sempre la realitat supera a la ficció.

Font: http://www.ecb.int/ (Banc Central Europeu)

Font: http://www.ecb.int/ (Banc Central Europeu)

L’Acta Única representa el programa d’integració no solament de l’economia i de les finances europees, sinó també de la societat i les administracions dels països membres de la CEE. El seu propòsit encaixa perfectament amb el sentiment d’un empresariat que des de 1985 està realitzant importants operacions de concentració i que necessita d’una forta empenta per tirar endavant els seus projectes.  La decadència econòmica nord-americana i l’efecte dominó que aquesta ha produït sobre l’economia japonesa ha permès una millora de la posició de la Comunitat que cal aprofitar.

En aquesta línia de pensament l’ampliació d’objectius es va concretar especialment en el mercat interior.

MESURES INCORPORADES AMB L’ACTA ÚNICA

  • Espai comú sense fronteres (mercaderies, serveis i capitals).
  • Aprofundiment en el desenvolupament de la integració:
    • Major participació del Parlament Europeu en les decisions.
    • Ampliació de les competències en Medi Ambient i en Investigació i Desenvolupament (I+D).
    • Incorporació del principi de cohesió econòmica i social  a partir dels Fons Estructurals:
      • FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).
      • FSE (Fons Social Europeu).
      • FEOGA (Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola).
  • Política Exterior Comuna amb una mateixa cobertura política per tots els socis.

Semblava que les decisions presses serien suficients per fer front als nous reptes. L’optimisme que es respirava a l’est europeu, l’estabilitat de l’economia, després d’haver superat les crisis provocades per l’encariment del petroli, donaven la sensació d’estabilitat. Però calia garantir el futur i tots sabem que això no va ser així. Per això al 1992 es va tenir que efectuar una nova modificació dels tractats, en aquesta ocasió radical.

A finals del vuitanta i principis dels noranta els països de l’EFTA comencen a aproximar-se a la CEE, convençuts de la necessitat d’integrar-se en un mercat més gran i poderós. L’experiència britànica de crear un mercat que contemplés solament el flux de mercaderies en un espai de lliure comerç havia fracassat. No era operatiu en el marc d’una economia cada cop més globalitzada i en conseqüència més interdependent.

Tanmateix, els països de l’Europa de l’Est i del centre, estimulats per les reformes que Gorbachov duia a terme a l’URSS, començaven a considerar amb interès la possibilitat d’unir-se al mercat continental més potent del món.

Finalment la caiguda del mur de Berlín i el desmembrament de l’URSS , van forçar la situació al generar una forta incertesa davant el futur. L’efecte immediat va ser un reforçament de la CEE, que davant d’aquesta situació i amb un seguit de problemes interns per resoldre com la creació d’un espai comú amb una moneda única, l’homogenització de la Política Social Comunitària, la Política de cohesió econòmica i social i la Política Exterior Comuna, es va decidir a donar el pas.

Els eixos previs fonamentals van ser:

  • Culminació de l’espai econòmic sense frontereres, amb la introducció de la moneda única, construint definitivament una Unió Econòmica i Monetària.

  • L’establiment de les bases per una política més:
    • Democràtica (Parlament Europeu).
    • Eficaç: i per tant més àgil i vinculant.
    • Solidària, amb major cohesió econòmica i social.
    • Equilibrada, el compromís de la Ciutadania Europea.

Tres seran els pilars bàsics del nou Tractat de Maastrich:

  • El comunitari clàssic: que modifica el Tractat de Roma i l’Acta Única i manté les institucions amb competències supranacionals. És aquí on es recullen el mercat únic, la unió econòmica i monetària, la PAC (Política Agrícola Comuna) i la cohesió.

  • Política Exterior i Seguretat Comuna (PESC).

  • Justícia i Assumptes Interiors (JAI).

La Unió Europea va adoptar la decisió de crear una moneda única que rebràp el nom d’EURO. El calendari pel qual es tenia que aplicar el coneixem bé:

1990-31 de desembre del 1993:  plena liberalització de la circulació de capitals.

1 de gener de 1994 a 1 de gener de 1999: coordinació de polítiques econòmiques per aconseguir els anomenats criteris de convergència. Els països que els superessin passarien a la tercera fase. Els criteris de convergència, van preveure primer,la reducció de la inflació, dels tipus d’interès i de les fluctuacions dels canvis de moneda; segon, el control del dèficit i del deute públic

1 de gener de 1999 fixació irreversible de l’EURO. Creació del (Banc Central Europeu). Al 1999 van accedir 11 països a la zona euro, (Espanya, Portugal, Itàlia, Bèlgica, Països baixos, Luxemburg,  França, Alemanya, Àustria, Irlanda i Finlàndia. Quatre, Grècia, Gran Bretanya. Dinamarca i Suècia en van quedar fora.

Però a banda de la implantació de l’EURO, el primer pilar comunitari clàssic, es van desenvolupar molts altres aspectes. Per exemple en els Fons de Cohesió, pensats per ajudar a aquells països comunitaris en temes de medi ambient i xarxes estructurals de transports, Espanya en va ser un de les grans beneficiats. Aquesta transferència de recursos financers dels països més rics als menys desenvolupats, va permetre controlar els criteris de convergència i situar les seves respectives economies en millor posició cara a l’entrada de l’euro. Altres aspectes a destacar en aquesta política serien la salut pública, la cultura, l’educació, la indústria, la formació, especialment la professional, etc.

Institucionalment els canvis més significatius els podem resumir en un augment dels poders del Parlament, l’aparició del Consell de la Unió Europea, nova denominació de l’antic Consell de Ministres, el reforç en les atribucions del Tribunal de Justícia, del tribunal de Comptes i del Comitè  Econòmic i Social. Una importància rellevant té la creació del Comitè de les Regions, de caràcter consultiu.

El segon pilar correspon al PEC (Política Exterior Comunitària). Basada en la defensa d’uns valors comuns i de la independència de la Unió. Té com objectius a llarg termini: l’enfortiment de la seguretat, el manteniment de la pau, l’enfortiment de la seguretat internacional, el foment de la cooperació internacional i el desenvolupament i consolidació de la democràcia i l’Estat de Dret i les llibertats i drets humans fonamentals.

Finalment, el tercer pilar, la Justícia i els Assumptes Interiors, pretén avançar en la necessitat de controlar les fronteres exteriors, una política coherent d’asil i immigració, la cooperació policial, amb la creació de l’EUROPOL, la lluita contra les toxicomanies i la cooperació judicial en matèria penal i civil.

Els reptes del futur obligaran a les diferents institucions comunitàries a avançar-se,  o com a mínim a preveure les dificultats que el nou ordre mundial poden significar per Europa i pel món. En aquesta línia el juny de 1997, es signarà el Tractat d’Amsterdam, on es va consensuar el tema de la ciutadania europea, amb el dret a la lliure circulació, residència i participació en les eleccions municipals i comunitàries. És un primer pas cap a la Unió Política Europea.

L’ampliació a nous membres, Xipre, Turquia, Malta, Hongria, Polònia, la república Txeca, Bulgària, Eslovàquia, Lituània, Romania, Hongria, entre altres, va ser discutida i aprovada a l’Agenda 2000. Representarà la cinquena ampliació de la comunitat i ara per ara, ni les institucions, ni les persones estan preparades per assumir un repte d’aquesta magnitud.

Enllaç recomanat: Eix cronològic UE La Unió Europea (sèrie de diapositives del Banc Central europeu).

Vídeo: Les institucions de la UE

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 14: La formació de la Unió Europea i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s