De la guerra del Golf Pèrsic a la invasió d’Iraq

Tothom coneix l’anomenada Guerra del Golf Pèrsic, que va enfrontar militarment a Kuwait i Iraq durant els mesos de gener i febrer de 1991.

La guerra entre Iran i Iraq havia acabat feia molt poc quan Saddam Hussein va ordenar a les seves tropes que ocupessin Kuwait el 2 d’agost de 1990. L’objectiu: el control de les reserves petrolíferes kuwaitianes.

Es tractava d’un acte d’oberta agressió, en una part del món que Estats Units considerava de vital importància per la seguretat d’Occident. El líder iraquià pensava que l’URSS, amb qui havia signat al 1972 un tractat d’amistat bloquejaria eventuals iniciatives del Consell de Seguretat de l’ONU per intervenir en el conflicte, però es va equivocar, a l’agost i al setembre de 1990, amb el vot en contra de Cuba i Iemen i l’abstenció de Xina s’aprovava l’ús de la força per restablir la sobirania a Kuwait.

Més de mig milió de soldats es van desplegar a la zona en l’anomenada Operació Escut del Desert, que culminaria amb l’atac “Tempesta del Desert”. L’operació liderada per Estats Units, es va iniciar el 17 de gener de 1991 i va acabar amb èxit el 28 de febrer amb l’acceptació per part d’Iraq de les condicions establertes per l’ONU.

Sadam Hussein va acceptar pagar indemnitzacions a Kuwait, desvelar la localització i abast de les seves reserves d’armes químiques i biològiques, i eliminar les seves armes de destrucció massiva. No obstant això, més tard, l’ONU es va queixar que el govern de Bagdad frustrava els seus intents de control dels acords, per la qual cosa es van establir sancions econòmiques contra Iraq.

La Guerra del Golf Pèrsic reflexa molt bé l’estat d’ànim del món musulmà davant Occident. En les setmanes que van precedir a l’ofensiva occidental, el líder iraquià va demanar constantment la solidaritat islàmica i la gihad contra l’imperialisme i el sionisme. Part important de les poblacions islàmiques del món van contestar a la crida iraquiana ocupant els carrers de les principals capitals dels països musulmans i aclamant a Sadam Hussein. Els governs no van fer el mateix, alguns van arribar a participar en les operacions, com Egipte, enviant contingents propis al teatre d’operacions. Però en qualsevol cas, quedava demostrat l’enorme malestar de la població musulmana d’Orient Mig, bloquejada en mig de constants situacions de conflicte des de finals de la Segona Guerra Mundial.

Una de les conseqüències més immediates de la guerra, va ser la signatura dels acords d’Oslo a l’agost-setembre de 1993, entre Yaser Arafat, líder de l’OLP i l’Estat d’Israel pels quals s’establia l’administració de Gaza i Cisjordània sota el control de l’Autoritat Palestina. Era un primer pas cap a la normalització de la regió.

Després dels atemptats de l’11-S Estats Units va iniciar una campanya, guerra preventiva, contra el terrorisme internacional, i especialment l’islàmic. Dins d’aquest context cal inscriure l’atac a l’Afganistan (octubre de 2001), l’objectiu era desmantellar les bases operatives d’Al-Qaida, al país talibà i arrestar a Ossama Bin Laden.

guerra irakDesprés de la invasió d’Afganistan, George Bush situarà l’Iraq dins de l’eix del mal. El projecte de completar la inacabada guerra iraquiana, era un dels objectius principals dels neocons de l’administració Bush. L’11 de setembre de 2001 va proporcionar l’ocasió necessària per dur a terme el projecte. Per tant, l’objectiu de la guerra no serà tant el de desarmar a Sadam Husein, armament de destrucció massiva, com el  de controlar aquesta regió del món en favor dels interessos nord-americans.

Guerra Irak 2És evident que la població chií i kurda (80 % del país) va acollir amb alegria la desaparició del règim d’opressió del dictador, però també és cert que les condicions de pau es van plantejar malament de bon principi. Els pillatges continuats, la destrucció d’infraestructures mai reparades, la degradació de les condicions de vida de la població i la manca d’iniciatives de l’administració Bush han portat al país a un caos i a una violència interètnica que ja s’ha convertit en una autèntica guerra civil, impossible de ser controlada per les tropes angloamericanes.

Ell futur de la zona, cada cop està més en mans dels opositors baasistes o islamistes davant de la presència occidental i es radicalitza de forma perillosa.

Entre 2003 i 2009 Estats Units va perdre prop de 4.000 homes i van morir més de 100.000 iraquians. Es contabilitzen més de 4 milions de refugiats.

La retirada d’Estats Units a l’estiu de 2010, deix al país amb una societat desestructurada (trenta i cinc anys de terror baasista en són l’arrel); una forta rivalitat religiosa entre els sunnites recolzats pel nacionalisme àrab i els xiïtes articulats pel nacionalisme iraquià; la violència com a fórmula de sociabilització, són entre altres alguns dels problemes immediats que cal que afronti l’Iraq post Sadam.

La bona notícia, malgrat tots els auguris i les tensions, és que l’Iraq dels sunnites, els xiïtes i els kurds continua sent una entitat política unificada. Per quan de temps ?.

Ubicat a: construyelahistoria.blogspot.com

Ubicat a: construyelahistoria.blogspot.com

Enllaços recomanats:  Resistencia iraquí, guerra sucia estadounidense y lo que queda de Oriente Pròximo. Tercera Parte. Irak invade Kuwait. (Hoy en la historia) Diez años de la invasión d’Irak, (20 minutos). Els Bush i els Bin Laden: vells coneguts (Vilaweb)

Vídeo:L’inici de la guerra retransmesa per TV3.

Vídeo: Resum de la Guerra del Golf en tres minuts.

Vídeo: Deu anys de la guerra d’Iraq (TV3)

Vídeo: 10 anys de la Cimera de les Azores. (Terra tv)

Vídeo: La Guerra del Golfo. Part I.

Vídeo: Transmissió en viu de la guerra.

Vídeo: Telediari TVE 11 setembre.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Tema 15: Geopolítica del món actual i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De la guerra del Golf Pèrsic a la invasió d’Iraq

  1. Retroenllaç: Geopolítica al s. XXI | Geografia. El bloc de 2n de batxillerat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s