Crisis Antic Règim. Il·lustració.

Crisi AR

Com podeu observar a l’esquema els orígens del pensament il·lustrat cal buscar-los en el tipus de pensament inaugurat pel descobriment de la llei de la gravitació universal (Isaac Newton). El mètode analític permetrà sotmetre tota la realitat a un examen racional. Res escaparà a aquest anàlisi.

El pensament il·lustrat sotmetrà l’estructura estamental a una crítica sistemàtica que posarà de relleu la crisi de la institució nobiliària i per tant qüestionarà el model polític que la sustenta, la monarquia absolutista. L’església, aliada secular de l’A.R. serà també objecte de revisió, en el seu límit aquesta revisió desembocarà en lateisme, tot i que la majoria dels il·lustrats van redefinir la idea de Déu, que deix de ser l’ésser creador primigeni (escolàstica). A partir d’aquest moment l’univers es regiria per unes lleis naturals.

Al criticar la societat estamental, es critica l’acumulació de riquesa en mans dels privilegiats, i es proposa una nova estructura social basada en el lliure joc de les relacions econòmiques. Aquesta nova societat (classista) s’organitzarà sobre la base de la llibertat, igualtat i propietat. La seva estructura es definirà de manera fluida i canviant, seran les capacitats individuals les que li donaran forma.

Els canvis de conjuntura econòmica i la transformació que aquesta patirà al llarg dels segles XVII i XVIII (Revolució Industrial) precipitaran una nova situació, on es trencarà l’equilibri entre les noves forces econòmiques (burgesia) i les velles estructures i tradicions (societat estamental) provocant, tal i com dirà Rosseau, un estat de crisi permanent i l’inici de l’era de les revolucions.

Els principis revolucionaris expressats per John Locke (liberalisme) i radicalitzats pels autors francesos Montesquieu (L’Esperit de les Lleis – 1748), Voltaire i formulats per Rosseau com la doctrina de la democràcia (El Contracte Social – 1762), influiran en els principis revolucionaris de la proclamació de Filadèlfia.

En el camp econòmic el fisiocratrisme, plantejarà una nova visió de l’economia basada en el lliure joc dels recursos naturals. La terra és l’eix bàsic de l’economia. L’Estat ha de jugar un paper moderador i garantista d’aquest equilibri.

Vídeo Il·lustració:

Vídeo: Thomas Hobbes, Oliver Cronwell y la Revolución Inglesa. (2:30)

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en 1r Trimestre, Tema 1: L'Europa de l'A. R. i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s