Primeres passes del liberalisme. La revolució anglesa (1688) i la revolució americana (1776)

La tradició anglesa de control parlamentari de l’acció de govern de la monarquia es remunta a l’Edat Mitjana, on les dues cambres del Parlament (lords i comuns) autoritzaven la pujada d’impostos i la declaració de guerra. Al s. XVII la nova dinastia dels Stuart governa sense rendir comptes al Parlament, la qual cosa provoca una Guerra Civil, que té com a conseqüències l’execució de Carles I (1649), l’establiment de la República de Cromwell, mort al 1660 i finalment la consolidació d’una Monarquia Parlamentaria en la persona de Carles II, qui acceptarà el control parlamentari habeas corpus (1679), text que garanteix les llibertats individuals i impedeix les detencions arbitràries. Sota la monarquia catòlica de Jacob II es produeix una segona revolució, conseqüència de la intolerància religiosa del rei. La dinastia dels Stuart desapareixerà definitivament de l’escenari i el Parlament donarà la corona al príncep Guillem d’Orange, holandès i protestant, qui jurarà Bill of Rights (1689), mitjançant la qual quedaven definitivament limitats els poders reials.

L’exemple de la monarquia britànica i de la seva revolució (veure John Locke) serà seguit pels il·lustrats i els revolucionaris americans: monarquia limitada, separació de poders, poder judicial independent, garantia dels drets i les llibertats individuals.

Per la seva banda les colònies angleses a nordamèrica animades per l’exemple anglès i les idees il·lustrades inicien al segle XVIII un procés que els conduirà cap a la independència. Al 1776 a la ciutat de Filadèlfia es va proclamar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, una de les figures cabdals d’aquesta declaració va ser Thomas Jefferson. A partir d’aquest moment la guerra d’independència americana s’allargarà fins 1783, moment en que Gran Bretanya reconeix la independència. Al 1787 es redactarà la Constitució Americana, la primera de la història, on es consagraven principis com: la separació de poders i una declaració de drets força àmplia. El model polític definia un govern federal, per damunt dels estats membres, amb competències en afers exteriors, finances, moneda i defensa, una presidència forta i un sistema bicameral (congrés i senat). Els tretze estats fundadors i els que s’incorporaran posteriorment gaudiran d’una capacitat molt àmplia de gestió d’assumptes com la justícia, l’ensenyament …

Aquí teniu els dos models polítics nascuts a finals del s. XVII i XVIII respectivament a Gran Bretanya i Estats Units. Observeu que en el segon cas, malgrat que el liberalisme americà establia principis com la llibertat i la igualtat, en la pràctica aquests principis universals es limitaven a una petita franja de la població. Ni les dones ni els pobres hi tenien dret, per no parlar dels negres, sotmesos a l’esclavitud i els indis americans que no tenien categoria de ciutadans.

Font: Nou Polis 4. Ciències Socials. Història. Vicens Vives.

Font: Nou Polis 4. Ciències Socials. Història. Vicens Vives.

Font: Nou Polis 4. Ciències Socials. Història. Vicens Vives.

Font: Nou Polis 4. Ciències Socials. Història. Vicens Vives.

Vídeo de la Revolució Anglesa: 

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 1r Trimestre, Tema 1: L'Europa de l'A. R.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s