Examen. Opció A. Consum de llana i cotó a Gran Bretanya (1741-1880) 28/10/2013

Aquí teniu les respostes de l’examen que vam fer aquest dilluns.

consum llana i coto grafic1.- Context històric del gràfic. (0,5 p)

2.- Descriu i analitza el gràfic i les dades del  gràfic. (1 p)

3.- Explica les causes del desenvolupament del sector tèxtil i els canvis que va implicar la Rev. Industrial en aquest sector. ( 1,5 p)

4.- Explica la importància dels nous sistemes de transport en el procés de Rev. Industrial. ( 2p)

1.       Context històric.

El gràfic il·lustra perfectament el creixement del sector tèxtil a Gran Bretanya, pionera de la introducció de les màquines en els processos productius (maquinisme). La introducció d’aquestos procediments (maquinisme) va contribuir de manera decisiva a intensificar els canvis econòmics i socials que van fer possible la Revolució Industrial. Com podem veure en el gràfic, la indústria tèxtil tradicional basada en la producció de llana, segueix sent predominant fins 1805, quedant relegada a partir del segle XIX a un segon pla, resultat de l’aplicació de processos mecànics (llançadores volants, noves filadores, telers mecànics …) a la producció tèxtil.

Tanmateix podem destacar alguns fets concrets que van produir el desplaçament de la llana com a matèria prima fonamental de la indústria tèxtil britànica:

  • La prohibició (1750) d’importar teixits de cotó estampats de la Índia (indianes). La qual cosa afavorirà la producció d’aquests productes a la pròpia Anglaterra.
  • La massiva importació de cotó d’Estats Units, a un preu barato i molt competitiu.

2.       Descriu i analitza el gràfic i les dades.

Ens trobem davant d’un gràfic de barres, que ens presenta l’evolució del consum de llana i cotó a Gran Bretanya del 1741 al 1880.

A l’eix vertical trobem el consum dels dos productes expressat en milions de lliures angleses i a l’eix horitzontal els anys entre 1741 a 1880.

Com podem observar la tendència general en el consum dels dos productes és ascendent al llarg de tota la línia temporal, si bé cal assenyalar el major creixement en el consum del cotó que de la llana.

Cal advertir, que en els dos primers referents cronològics, 1741 i 1772, el consum de cotó és inexistent, la qual cosa indica una indústria basada en la producció de llana, a partir de 1779 comença a aparèixer un incipient consum de cotó que es dispararà a partir de 1840 superant amb escreix, en el següent període, 1880, al de la llana.

3.       Causes del desenvolupament del sector tèxtil i canvis que va implicar la Rev. Industrial en aquest sector.

Un dels factors essencials en el desenvolupament del tèxtil britànic fou el fort creixement demogràfic que va experimentar Anglaterra al llarg del segle XVIII, i que va provocar un creixement de la demanda de productes tèxtils. Al créixer aquesta demanda va ser necessari introduir novetats tècniques que fessin possible augmentar la producció (filadores -Spinning Jenny, Mule, Water Frame-, Llançadora Volant de Kay) fins arribar a l’aplicació de la màquina de vapor (James Watt -1769)als processos industrials.

Tot això sumat a les expectatives de benefici que oferia el sector tèxtil, va permetre l’atracció dels capitals acumulats en el desenvolupament agrícola (Rev. Agrícola) i el comerç colonial.

El desenvolupament dels transports (ferrocarril i navegació) acabaran d’afavorir la consolidació del procés industrial tèxtil britànic.

No podem oblidar, la profunda transformació del sistema fabril tèxtil com a conseqüència de les innovacions tècniques abans comentades. L’ús de les màquines i la introducció de noves fonts d’energia (carbó mineral) sumades a la necessitat de tenir més control sobre la mà d’obra, va provocar la concentració dels obrers en edificis destinats a la producció (fàbriques), provocant la ruïna del model artesanal i el sistema domèstic de producció.

4.       Importància dels nous sistemes de transport en el procés industrial

La necessitat de transportar les matèries primeres i les mercaderies va forçar la  millora dels camins i la construcció de canals (transport fluvial) al  s. XVIII.

Però va ser el ferrocarril el que va revolucionar totalment les expectatives de negoci. Més ràpid, amb més capacitat de càrrega, amb  un cost més baix per unitat transportada i més segur, tant per passatgers com per mercaderies,  l’invent de Stephenson (1829) es va convertir en el protagonista de la nova era. La construcció de la xarxa ferroviària durant la segona meitat del s. XIX transformarà no solament les expectatives econòmiques sinó també els costums socials, al fer més ràpids i segurs els viatges a llarga distància.

Tanmateix cal mencionar la importància de la navegació a vapor (Robert Fulton -1807), que poc a poc escurçarà el temps dels viatges transoceànics .

Tot plegat, provoca la implantació de l’economia de mercat, en la què no es produeix per a l’autoconsum (A. R.) sinó per a la venda. Aquesta factor, la producció en sèrie, sumat a la interconnexió dels mercats afavoreixen l’aparició d’un mercat nacional i internacional integrats.

No oblidem que aquest procés emergent de negoci que dóna lloc al capitalisme, es nodreix del creixement de la població, provocant l’aparició de nous consumidors, de l’augment de la capacitat adquisitiva de la pagesia, de l’especialització de la producció (abaratiment dels productes)  i de la millora dels sistemes de transports.

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 1r Trimestre, Excercicis resolts, Tema 2: La Rev. Industrial. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s