Examen. Opció B. Text Adam Smith. La riquesa de les nacions. 28/10/2013

Opció B.

Llegeix el text i contesta les preguntes.

Cada individuo intenta encontrar el medio más adecuado para invertir el capital del que puede disponer. Lo que, sin ningún tipo de duda, se propone todo el mundo, es su propio interés, […].

Generalmente nadie se interesa a priori por promover el interés público. Cuando seelige la industria doméstica extranjera sólo se piensa en la seguridad personal, y sobre todo se desea que el producto que se pone a la venta tenga un valor superior a todos los otros. Ciertamente, sólo se piensa en los beneficios propios, pero a menudo estos negocios comportan mejoras sociales que el individuo no había previsto.

Todo hombre, siempre que no viole las leyes de la justicia, tiene que ser perfectamente libre para elegir el medio que le parezca mejor para conseguir el ideal de vida que quiere y sus intereses. Los productos que crea tienen que poder salir a competir con los de cualquier otro individuo del género humano […].

Según el sistema de la libertad de negocio, el soberano sólo tiene tres obligaciones principales por las cuales se debe preocupar: la primera es la de proteger a la sociedad de la violencia y de la invasión por parte de otras sociedades independientes; la segunda, proteger de la injusticia y de la opresión a un miembro de la República ante cualquier otro que también sea ciudadano, y establecer una justicia exacta entre sus pueblos; y la tercera, crear y mantener ciertas obras y establecimientos públicos, no para el interés de un particular, o de unos cuantos, sino que tiene que ser en interés de toda la sociedad; y aunque las utilidades recompensen sobradamente los gastos del organismo general de la nación, no llegarían a satisfacer nunca esta recompensa si las hubiera hecho un particular.

SMITH, A.: La riqueza de las naciones, 1776.

 1.- Context històric del text. (0,5 p)

El text està escrit a finals del segle XVIII, a l’Anglaterra de la Revolució Industrial. Al llarg de tot el segle XVIII Gran Bretanya assisteix a una transformació radical de la seva economia i organització social. El conjunt de canvis que va significar aquest procés (pas a una economia industrialitzada, predomini dels bens manufacturats, creixement de la producció …). van consolidar el que coneixement com a sistema capitalista de producció, fonamentat en els principis teòrics del capitalisme.

El text de Smith, mostra aquestes bases teòriques (liberalisme econòmic), responsables de la consolidació d’un nou model que donarà lloc a una organització de la societat estructurada entorn de dues classes socials: la burgesia i el proletariat.

2.- Classifica el text: Tipus de text. De quin tema tracta. Es tracta d’una font primària o secundària?, per què?. Qui era Adam Smith? . (1 p)

El text que ens ocupa és un assaig econòmic (economia política). Hi ha dues idees principals: l’equilibri de l’interès individual i l’interès col·lectiu (paràgrafs 1, 2 i 3) i el paper de l’Estat (en el text el soberano) en matèria econòmica (tercer paràgraf).

Es tracta d’una font primària, donat que el text forma part dels principis del liberalisme econòmicexpressats per Adam Smith a la seva obra La riquesa de les nacions (1776) i l’Escola de Manchester a finals del segle XVIII.

Adam Smith és considerat per molts el pare del liberalisme econòmic i el seu principal representant, juntament amb David Ricardo, Thomas Malthus i Stuart Mill. La seva filosofia econòmica i política representa l’inici de l’economia clàssica i liberal.

3.- Com es compaginen els interessos individuals amb els col·lectius segons Adam Smith?. Quin paper té l’Estat en matèria econòmica?. Dedueix si Smith era proteccionista o lliurecanvista. (1,5 p)

Segons Smith l’objectiu principal de tot individuo és el d’obtenir el màxim benefici amb les seves activitats “Lo que, sin ningún tipo de duda, se propone todo el mundo, es su propio interés”, i per tant aquest interès és el motor del desenvolupament econòmic. Per tant cada producte serà produït en la mesura que tingui demanda i en conseqüència les contradiccions i/o interessos contraposats que es puguin produir s’equilibraran al mercat (oferta i demanda). Per tant, la iniciativa privada no pretén en cap moment l’interès públic “(…) nadie se interesa a priori por promover el interés público. (…)”, però com el propi Smith afirma al text, si deixem que el món dels negocis actuï amb total llibertat, la mateixa dinàmica del capitalisme assegurarà el màxim de benestar social possible a partir de millores socials que l’individuo mai hauria previst.

A l’Estat li toca abstenir-se de qualsevol intervenció en matèria econòmica, garantir el lliurecanvisme (eliminació de barreres proteccionistes) i evitar els monopolis. Per Smith el governant ha de garantir la seguretat dels seus ciutadans front a possibles agressions externes i/o internes, garantir la justícia igual per a tothom i generar certes obres públiques, “(…)no para el interés de un particular, o de unos cuantos, sino que tiene que ser en interés de toda la sociedad  (…)”. Per tant justícia, exèrcit i educació per adults pobres són interessos de l’Estat, en el ben entès que els beneficis (Smith parla de utilidades) compensaran les despeses, advertint que si els particulars oferissin aquests serveis mai podrien obtenir uns beneficis el suficientment alts per a fer atractiva la seva inversió.

Òbviament Adam Smith era lliurecanvista.

4.- Explica les principals idees del liberalisme econòmic. (2 p)

Com ja s’ha dit anteriorment el liberalisme econòmic és la base teòrica de la Revolució Industrial. Els seus principis, ja exposats per Adam Smith i recollits en el seu llibre La riquesa de les nacions,  són:

  • La supremacia de l’individuo davant dels estaments o qualsevol tipus de grup organitzat.

  • L’interès personal o la lliure iniciativa, com a motor de desenvolupament econòmic.

  • Equilibri del mercat a partir de la llei de l’oferta i la demanda.

  • En el lliure joc de l’interès personal  i l’equilibri del mercat es troben tant l’optimització social com l’econòmica.

  • Prohibició dels monopolis (Llei de la competència).

  • La no intervenció de l’Estat.

Més tard altres autors com per exemple David Ricardo, explicaran que el treball és  una mercaderia més, que es ven i es compra en el mercat, i que si el mercat es manté lliure, el preu d’aquesta mercaderia (el treball) no hauria de pujar per damunt del mínim per a subsistir. En altres termes, Thomas Malthus argumentarà que existeix un desequilibri entre recursos disponibles i creixement de la població, cosa que ens durà irremissiblement cap un empitjorament de les condicions de vida de la majoria de la població.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 1r Trimestre, Excercicis resolts, Tema 2: La Rev. Industrial. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s