Examen. Opció A. Text John Stuart Mill (21/11/2013)

Us deixo les respostes de l’opció A de l’examen de la unitat 3, Liberalisme i Nacionalisme. Corregint els vostres examens he trobat algunes mancances que caldria superar al llarg del que queda del curs. Treballarem aquest text el primer dia de classe i valorarem diferents opcions per enfrontar-nos a texts similars.

Opció A.

Llegiu el text i responeu les preguntes que teniu a continuació. 

“La llibertat (…) exigeix la llibertat de consciència en el sentit més ampli de la paraula, la llibertat de pensament i d’inclinació, la llibertat absoluta d’opinions i de sentiments sobre qualsevol tema (…). La llibertat d’expressar i publicar opinions (…) és gairebé tant important com la mateixa llibertat de pensament i es basa en bona part en les mateixes raons; aquestes dues llibertats són inseparables a la pràctica.

En segon lloc, el principi de la llibertat humana requereix la llibertat de gustos i aficions, d’organitzar la nostra vida segons el nostre caràcter, de fer el que ens vingui de gust, passi el que passi, sense que ens ho impedeixin els altres, amb la condició de que no els causem cap perjudici, encara que la nostra conducta els sembli absurda o condemnable.

En tercer lloc, d’aquesta llibertat de tot individuo se’n deriva, amb les mateixes limitacions, la llibertat d’associació entre els individus: la llibertat d’unir-se amb un objectiu qualsevol inofensiu per als altres, en cas que les persones associades siguin majors d’edat i no estiguin obligades ni enganyades. Cap societat no és lliure, sigui quina sigui la forma de govern,di aquestes llibertats no són respectades; i tampoc no és del tot lliure si aquestes llibertats no existeixen d’una manera absoluta i sense reserves.

L’única llibertat mereixedora d’aquest nom és la de cercar el nostre propi bé fent-ho amb la nostra pròpia manera, sempre que no intentem privar els altres de la seva llibertat o obstaculitzar-ne els esforços per obtenir-la (…).

J.S. Mill: On Liberty. Londres, 1859

a) Situa el text en el seu context històric. Es tracta d’una font primària o secundària ?. Justifica la teva resposta. Qui era J.S. Mill ?. (1 p)

Ens trobem davant un document escrit al 1859, que forma part d’un llibre de J.S. Mill titulat On Liberty. Mill escriu el text després del final de les revolucions liberals (1820, 1830 i 1848). A partir de la primavera dels pobles (1848), una part de la burgesia deix de ser revolucionària, i aquell liberalisme que durant la primera meitat del segle XIX, havia tingut un caràcter revolucionari es torna conservador (liberalisme doctrinari), ben aviat començaran a alçar-se veus reclamant l’extensió dels drets polítics a tots els ciutadans (sufragi universal), donant inici a l’anomenat ideari democràticÉs en aquest segon grup de liberals on hem d’inscriure el text de Mill.

Òbviament el text, és una font primària, i va tenir una gran influència entre els circuits demòcrates de l’època.

J.S. Mill, és un pensador britànic de l’escola clàssica. Filòsof, economista i polític, vinculat a l’utilitarisme britànic i molt amic de Jeremy Bentham, el seu mentor.

b) Quina és la idea principal del text ?. Sintetitzen els elements més importants. (1 p)

La idea central del text és  la llibertat, individual i col·lectiva. Mill parla de la llibertat de consciència fent referència a la capacitat individual de pensar que es manifesta lliurement en la llibertat d’expressió. La llibertat d’actuar lliurement amb la sola restricció de no perjudicar als altres. La llibertat d’associació, la qual ha permetrà la creació de les primeres associacions polítiques i sindicals.

Mill té molt clar, que si una societat no respecta aquestes llibertats, no és una societat lliure.

c) Explica i defineix quines van ser les aportacions del liberalisme des del punt de vista social i polític. (2 p)

El liberalisme pretén transformar tota la societat, en aquest sentit les seves aportacions socials van ser: la igualtat legal de tots els individus (l’imperi de la llei) – en tenim un bon precedent a l’Anglaterra del segle XVII amb l’aprovació de l’ habeas corpus; en segon lloc l’abolició dels privilegis, és a dir, posa fi a la concepció tradicional del poder, eliminant els privilegis per naixement (de sang); finalment el reconeixement de les llibertats individuals, jugaran un paper fonamental per establir que la societat està formada per individus (ciutadans) no per estaments (súbdits).

Evidentment, totes les aportacions socials, no haurien tingut cap mena de validesa sense la seva corresponent acció legislativa, per tant les aportacions polítiques són fonamentals per entendre tot el procés. Des de la fi de l’absolutisme (Decret de l’Assemblea Nacional Constituent. 5 d’agost de 1789), passant per la sobirania nacional (Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà- 26 d’agost de 1789) i la separació de poders (Constitució de 1791), acabant en la creació d’un seguit d’institucions, tribunals de justícia i administració públiques, que fessin efectius i garantissin tots aquests drets ( Codis Napoleònics – Civil – 1804- de Comerç – 1807- Penal -1810).

d) Quines revolucions, al segle XIX, es van basar en els principis del liberalisme. Expliqueu-les breument. ( 2 p)

Després de la Restauració absolutista (Congrés de Viena 1815), tot un seguit de societats secretes van començar a organitzar-se per fer efectiva una revolució que provoqués la fallida del sistema de la Restauració. L’onada de 1820  (Espanya, Portugal, Nàpols, Piemont) va ser fortament reprimida per les forces absolutistes. Una segona onada revolucionària al 1830,  iniciada per  la Revolució de Juliol a França, va sacsejar i alterar el mapa establert al 1815 (independència de Bèlgica). Malgrat les aparences, a finals dels anys 30, el liberalisme moderat es consolidava a tota Europa i la burgesia propietària dominava políticament juntament amb l’aristocràcia.

Finalment al 1848, l’anomenada Primavera dels pobles, obre les  portes als nous ideals democràtics (sobirania popular, sufragi universal). La revolució de febrer a París, provoca reformes socials i polítiques de gran envergadura, la reacció conservadora del liberalisme doctrinari portarà a un enfrontament entre la burgesia i les classes populars, fortament reprimit. Al 1848, es completa el cicle de les revolucions burgeses  i s’inicia el protagonisme de les forces populars, és a dir l’evolució del liberalisme cap a la democràcia.

e) Defineix liberalisme i explica perquè la llibertat d’opinió i de premsa és tant important per als liberals. (1 p)

El liberalisme el podem definir com el conjunt d’idees que generen un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica, que tenen el seu orígen continental en la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà (1789), i que acaben generant sistemes polítics a partir de les anomenades revolucions burgeses.

Per un corrent ideològic, que basa les seves idees en el principi de llibertat, i defensa el dret de tot ésser humà a ser lliure, la llibertat d’opinió i de premsa són fonamentals. La primera, perquè permet l’aparició  de consciències, és a dir, que els ciutadans s’acostumin a pensar lliurement. La segona, perquè genera corrents d’opinió i permet als liberals fer difusió de  les seves idees a través dels diaris i fulletons de l’època.

 

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 1r Trimestre, Excercicis resolts, Tema 3: Liberalisme i Nacionalisme (1789-1870). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s