Examen. Opció B. Mapa. Unificació alemanya i italiana. (21/11/2013)

Opció B. Observa els mapes i contesta les preguntes

Mapa unificació italiana

Mapa unificació alemanya

a)Descriu els dos mapes i situa’ls en el seu context històric. ( 1p)

El doc. 1 ens presenta el procés d’unificació alemanya. Podem observar les diferents fases de la unificació, les dues grans potències de la Confederació Germànica (Prússia i l’Imperi Austríac), així com les  principals batalles (Sadoea, Metz, Dupper) i campanyes prussianes (conquesta dels ducats danesos de Schleswig i Holstein, campanya contra Alsàcia i Lorena, i campanya contra Àustria. Tot el procés que es descriu en el mapa forma part del que coneixem com a unificació alemanya o creació del Segon Reich (1864-71).

El segon mapa s’observa el mateix procés a Itàlia. En aquest cas podem observar l’existència de dues unitats polítiques importants, una al nord el Regne del Piemont o Cerdenya i l’altra al sud el Regne de Sicília o de Nàpols. Al centre de la Península Italiana, observem el Estats Pontificis, i a la resta del territori estats menors com Parma, Venècia, Toscana etc. Tanmateix, també s’observen les campanyes de Garibaldi al sud, en la seva conquesta del Regne de Nàpols, les campanyes de l’exèrcit del Piamont i les campanyes franceses cap a la Llombardia. Tot el procés s’inscriu dins de la unificació italiana que va tenir lloc entre 1859 i 1870 i la creació de la monarquia Constitucional italiana sota Victor Manuel II.

b) Defineix clarament els elements ideològics que configuren el concepte de nacionalisme (1 p)

El nacionalisme, representa una corrent ideològica nascuda a la segona meitat del segle XIX, conseqüència directa de la Revolució Francesa i de l’expansionisme napoleònic. Sens dubte, serà  la burgesia, la nova classe social en el poder, la responsable de la construcció d’aquesta idea de l’Estat-Nació.

El concepte d’Estat-Nació descansa ideològicament sobre: la sobirania nacional, expressada pels moviments revolucionaris al llarg de la 1ª meitat del segle XIX (1820, 1830, 1848), l’autonomia com a expressió de llibertat, i per tant la independència de  les nancions respecte d’un poder polític estranger (cas de els moviments nacionalistes polonesos, hongaresos, txecs  i grecs), sense oblidar aquelles comunitats on els desajusts entre fronteres polítiques i comunitats nacionals eren molt extrems (cas d’Itàlia i Alemanya), i finalment la concepció romàntica del poble, el que els alemanys anomenaran Volkgeist, tot plegat potenciant aspectes com la llengua, la història, les tradicions, la cultura comuna etc.

c) En reacció a quina ideologia del s. XIX apareix el nacionalisme ?. Per què?. En quina de les revolucions de la 1ª ½ del s. XIX podríem associar el seu sorgiment?. Justifica les teves respostes. (1 p)

Un cop completades les revolucions burgeses (1848), i iniciades les revoltes socials que donaran el protagonisme revolucionari a les forces socials populars, el liberalisme doctrinari – moderat- (sufragi censatari) dominat per la burgesia propietària i l’aristocràcia, pretén mantenir el poder econòmic a canvi de renunciar als privilegis de l’A.R.. Front aquesta concepció moderada i davant la limitació de l’exercici de les llibertats (prohibició de les associacions obreres) les classes populars van començar a reaccionar i com a conseqüència aquesta burgesia liberal comença a estimular el desenvolupament del concepte de Nació. Les revolucions de 1848, marquen l’inici d’aquest recorregut nacionalista, especialment en aquelles entitats supranacionals com l’Imperi Austríac on una minoria dominava a diferents comunitats nacionals (Polònia, Praga, Croàcia …). Malgrat tot, no podem oblidar que les reivindicacions nacionalistes amb l’objectiu d’aconseguir la independència i la construcció d’un Estat propi les trobem ja al 1820 i 1830  (independència de  Grècia i Bèlgica).

d)  Explica la Unificació Italiana (protagonistes, fases i desenllaç) (2 p)

Com ja s’ha comentat a l’apartat a), l’Itàlia del 1815 (Congrés de Viena) es trobava dividida en una amalgama de petits territoris, alguns sota el domini austríac (Llombardia, Vèneto), altres sota el control de models absolutistes com Nàpols (borbons), els Estats Pontificis (hereus d’un model teocràtic) i el Piamont, únic territori on triomfen els plantejaments liberals i es consolida un Estat constitucional sota la monarquia de la casa de Savoia.

Front aquesta dispersió sorgeix un moviment nacionalista (il Risorgimiento) que sota el comandament inicial del republicà Mazzini i la seva organització la Jove Itàlia pretén construir una república democràtica. Per altra banda el Piamont, amb Cavour com a primer ministre, es converteix en el referent modern i industrialitzat capaç d’aglutinar les aspiracions unificadores. Seran aquestes dos visions les que faran possibles la unificació italiana.

L’estratègia de Cavour, amb l’ajuda de Napoleó III, derrotant als austríacs al nord, permet l’annexió de la Llombardia (1859) i el Vèneto (1866), i poc després la part central de la península. L’acció revolucionària d’un altra republicà Giussepe Garibaldi permetrà la conquesta de Nàpols (1861). Solament caldrà esperar els enfrontaments entre Prússia i França per annexionar els Estats Pontificis (1870) i crear una unitat italiana, caracteritzada per un nord industrialitzat i un sud agrari i endarrerit.

e) Explica la Unificació Alemanya (protagonistes, fases i desenllaç) (2 p)

Com podem observar en el mapa, la Confederació Germànica, establerta pel Congrés de Viena (1815), aglutinava a 38 estats i dues potències com Prússia i l’Imperi Austro-Hongarès. El procés d’unificació serà liderat pel regne de Prússia i el seu canceller Otto von Bismark, gràcies al seu poder polític i militar. La primera estratègia de Bismark per aconseguir dur a terme el seu projecte, serà l’annexió dels ducats danesos de Schleswig i Holstein (1864), per acte seguit derrotar a Àustria (1866) per acabar atacant França (1870-71) i proclamar el Segon Reich i convertint al rei prussià Guillem I emperador de l’imperi alemany.

Ell nou estat sorgit de la unificació prussiana, neix sota una ideologia conservadora i militarista, amb greus mancances, com el problema religiós (nord protestant, sud catòlic) i la manca d’integració dels alemanys d’Àustria.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 1r Trimestre, Excercicis resolts, Tema 3: Liberalisme i Nacionalisme (1789-1870). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s