Colonialisme vs Imperialisme.

COLONIALISME

A partir de 1870-80, els països industrialitzats d’Europa, inicien una carrera per sotmetre amplis territoris de tots els continents i imposar el seu predomini a tot el món. Aquest procés, relacionat amb les necessitats expansives del capitalisme monopolista occidental, i que representarà per les metròpolis el control d’enormes mercats, és el que coneixem per Imperialisme.

Les potències occidentals, organitzaran grans imperis colonials sotmesos al seu control polític i a una màxima dependència econòmica, gràcies a unes poderoses finances capaces d’intervindre en l’explotació dels recursos naturals (matèries primeres i fonts d’energia) dels estats considerats de segon ordre.

El gran capitalisme de finals del segle XIX, hereu de les necessitats econòmiques burgeses i de les imposicions del poder polític, explotarà l’ordre internacional a favor dels seus interessos, creant una mena de proletariat d’estats, sovint sotmesos a la dictadura de les grans potències.

Aquest trepidant imperialisme econòmic, queda ben reflectit en la política d’expansió colonial dels estats europeus, però també en el procés d’expansió nord-americà a la zona del nord de Mèxic (doctrina Monroe), Amèrica del Sud i el Pacífic.

Altres actors, com Alemanya i Itàlia, també reclamaran la seva part de pastís. La seva insatisfacció permanent condicionarà la política europea fins 1914.

Quan acabi el segle XIX, el domini polític, econòmic i cultural d’Europa serà inqüestionable. Països com Japó, tindran que adoptar no solament, les tècniques i l’organitzacions europees, sinó que les seves recuperacions nacionals i expansionismes imperials seran fotocòpies occidentals (època Meiji a Japó).

Aquesta  projecció imperialista, proporcionarà un prestigi , unes riqueses i un poder increïble a Europa, però la tensió  internacional que se’n derivarà posarà en perill la pau i la prosperitat europees.

L’imperialisme crearà un clima bel·licista que potenciarà el ja tradicional antagonisme de les potències europees. Solucions parcials i mal plantejades ens duran a quatre grans crisis a partir de 1905 (dos crisis marroquins i dos guerres balcàniques), demostrant que la Pau Armada era inestable.

Dividida Europa en dos blocs – la Triple Aliança (Alemanya, Àustria  i Itàlia) i la Triple Entesa (Gran Bretanya, França i Rússia -) amb interessos antagònics als Balcans, Àfrica i a tots els mars, farà  la guerra inevitable.

Finalment l’atemptat de Sarajevo serà l’espurna que encendrà el conflicte que coneixem com a Gran Guerra (Primera Guerra Mundial).

Enllaços:

  1. Colonialisme: antecedents i causes.
  2. Àfrica: l’expansió colonial a finals del segle XIX
  3. Àfrica: el repartiment i l’ocupació efectiva (1890-1914).
  4. La colonització del Pacífic.
  5. La colonització del sud-est asiàtic. El cas xinès.
  6. Conseqüències de les colonitzacions.
Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 2n_Trimestre, Tema 5: La Dominació Europea del Món (1870-1914). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s