Opció A. Examen 28/01/2014. Textos marxisme i anarquisme.

Opció A. Llegeix els documents i contesta les preguntes.

text manifest comunista

proudhon que es la propietat

proudhon idea de la rev

1.- Situa els textos en el seu context històric.

A aquesta pregunta tots heu equivocat la resposta. Anem a veure, tenim tres texts, el primer de 1848 és el Manifest Comunista de Marx i Engels i el segon i el tercer són texts de Proudhon. Evidentment tots heu destacat el caràcter marxista del primer i el caràcter anarquista dels altres dos.

El que s’ha de fer per contextualitzar-los és fer referència a la Revolució de 1848 (la Primavera dels Pobles). L’experiència revolucionària en la que es dóna una aliança entre la burgesia liberal i l’obrerisme (Rev. de Febrer a París) i que té com a objectiu provocar la caiguda de la monarquia i la implantació de la Segona República.

Un cop finalitza el procés revolucionari, les reivindicacions obreres són desestimades per la burgesia en el poder i el moviment obrer és durament reprimit (consolidació de la burgesia en el poder i proclamació del Segon Imperi sota Napoleó III).

El fracàs del procés revolucionari significa un punt d’inflexió de les associacions obreres i obre el camí cap a la Primera Internacional (1864), finalitzant els plantejaments interclassistes i donant lloc a l’aparició del moviment obrer socialista i/o marxista.

Evidentment en la resposta, calia fer menció a les dures condicions de treball dels obrers a les fàbriques. És per aixó, que davant la negativa burgesa de fer reformes socials, la consciència de classe anirà creixent constantment, tant en nombre de treballadors, com en nombre d’organitzacions obreres i de pensadors socialistes. Aquest procés acaba fructificant en la constitució de l’AIT (Associació Internacional de Treballadors).

2.- Assenyala les idees principals de cadascun dels texts i assenyala a quina corrent ideològica del moviment obrer corresponen.

El text A correspon al marxisme. Es tracta del Manifest Comunista publicat per Karl Marx i Friederich Engels al 1848. La idea central és la lluita de classes. Aquestes dos classes enfrontades són la burgesia i el proletariat. Els autors van un recorregut històric pels enfrontaments entre classe dominant i classe oprimida (amos i esclaus, patricis i plebeus, senyor i serfs, mestres i oficials) afirmant que històricament s’ha mantingut una lluita constant entre aquests dos sectors polaritzats en els seus interessos.

Els textos B i C corresponen a l’anarquisme. El seu autor Proudhon, és el principal teòric d’aquesta corrent ideològica. La idea central del text B és la supressió de la propietat privada, que és considerada per l’autor com la principal responsable del mal a la terra, per ser injusta. El text C parla de la destrucció de l’Estat. L’autor considera que l’Estat vulnera la llibertat individual en la mesura que juga un paper repressor i coercitiu. Per tant, com que no és ni just ni moral cal destruir-lo.

3.- Explica, compara i assenyala les diferències entre anarquisme i marxisme.

El marxisme, tanmateix anomenat socialisme científic, per tal de distingir-lo del socialisme utòpic, interpreta la realitat política i social, i per tant el capitalisme vigent a la seva època a partir de tres grans conjunts conceptuals:

La lluita de classes: és a dir el permanent enfrontament entre opressors (amos, senyors, mestres, burgesos) i oprimits (esclaus, serfs, servents, obrers). Aquesta dualitat la trobem en la base de tota societat des de l’època antiga (Grècia, Roma) fins l’actualitat i és la manera com s’organitza l’estructura social. Pels marxistes aquest concepte és fonamental com a anàlisi del passat, sense el qual és impossible entendre el present.

La plusvàlua: el benefici que obté el capitalista a partir del treball de l’obrer. Segons Marx, en la seva obra El Capital, el treball de l’obrer genera un benefici superior al salari que percep (plusvàlua). Resultat d’aquesta dinàmica és la constant reinversió per a augmentar els beneficis i millorar la producció. Però el sistema no és perfecte, i es veu sotmès a crisis constants de sobreproducció, que tendeixen a eliminar del mercat als més febles.  A partir d’aquest concepte els marxistes analitzen el present. Solament amb un coneixement profund de les contradiccions del sistema és possible enfrontar-se a la societat burgesa.

Per últim, i per tal de superar aquest present, el marxisme parla de la dictadura del proletariat, que com a projecte de futur té com a objectiu final la supressió de les classes socials i la creació d’una societat igualitària. 

Per tot plegat i per tal d’aconseguir els seus objectius els marxistes plantegen la conquesta de l’Estat a través de la revolució.

L’anarquisme, té un corpus teòric i ideològic més feble que el marxisme i es basa més en el pensament individual dels seus teòrics. Malgrat que l’objectiu final és el mateix que el del marxisme, revolució i societat igualitària, el procés per aconseguir-lo difereix substancialment. Per una banda Proudhon, considera la propietat privada un robatori i defensa el cooperativisme i el mutalisme com a formes d’organització del treball sota la base de la lliure associació dels individus. Aquesta teoria es veu completada per Bakunin, un altra dels teòrics de ‘anarquisme, qui centra el seu discurs en la destrucció de l’Estat, com a única forma d’aconseguir la societat igualitària a partir de la lliure associació de les comunes.

La llibertat individual, la solidaritat social, la crítica a la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l’oposició a tota mena d’organització jeràrquica de la societat (religió, política, Estat) configura l’ideal llibertari.

Malgrat les coincidències, revolució i societat igualitària, les diferències entre els dos moviments obrers plantegen processos i camins diferents que els aniran allunyant ideològicament fins a l’enfrotament amb Marx i la divisió del moviment obrer al final de la Primera Internacional (AIT).l’escissió 

4.- Explica el naixement de la 1ª Internacional (1864). Lloc de creació, acords presos, discrepàncies internes, crisi i dissolució.

La Primera Internacional (AIT) es crea a Londres el 1864, i té com a objectiu la reunió dels delegats de les principals associacions obreres angleses, franceses, i polítics emigrats d’Alemanya, Itàlia i altres indrets.

El seu ideari fonamental és la lluita obrera per tal de conquerir el poder polític i eliminar la societat burgesa i implantar el socialisme.

A les diferents reunions es van acordar mesures de lluita i de pressió que es tindrien que definir a cadascuna de les seccions nacionals de la Internacional. Els acords més importants van ser: reducció de la jornada laboral, supressió del treball infantil, millora de les condicions laborals de les dones, eliminació dels exèrcits permanents, socialització de les les empreses i latifundis agraris (mitjans de producció) i la vaga com a forma de pressió i de lluita.

Molt aviat es van fer evidents les discrepàncies entre Marx i Bakunin, creant una fractura a nivell internacional de  les dues posicions. Als països més industrialitzats (Anglaterra, Alemanya) van triomfar les tesis marxistes, als més agrícoles (Itàlia, Espanya, França) triomfaren les tesis anarquistes.

La guerra francoprussiana (1871) va provocar una sublevació a París on es va organiztar una comuna, amb un govern popular que responia a un ideari de república democràtica i social. Aquest govern revolucionari va organitzar la resistència de París davant la invasió de Prússia, aplicant tot un seguit de reformes que es convertiren en referent del moviment obrer internacional. El seu fracàs i la terrible repressió posterior va generar una forta crisi en el si de la Internacional, que juntament amb les discrepàncies entre Marx i Bakunin, provocaran la seva divisió al Congrés de l’Haia (1872), l’expulsió dels anarquistes i la seva dissolució definitiva al 1876.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 2n_Trimestre, Excercicis resolts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s