Opció A. Examen 09/04/2014. Gràfics crac de 1929.

Gràfics crac 19291.- Descriviu la informació que proporcionen cadascun dels gràfics (variables descrites, unitats en que s’expressen les variables, període analitzat). Situeu-los en el seu context històric. 

Ens trobem davant de dos gràfics lineals. El primer, expressat en índex 100,  descriu el comportament dels estocs, la producció i els preus de les matèries primeres entre 1929 i 1938. El segon, expressat en milers, descriu l’evolució de l’atur a Estats Units, Alemanya, Regne Unit i França, entre el període de 1929 i 1933.

Els dos gràfics s’ubiquen en el període conegut com a Gran Depressió, la crisi econòmica més greu de la història contemporània, iniciada amb l’enfonsament de la Borsa de Nova York l’octubre de 1929. Aquesta crisi econòmica provocarà, amb una intensitat mai coneguda fins aleshores, l’enfonsament de les principals economies industrialitzades. Aquest element és el que ens mostren els dos gràfics. En el primer, observem com la producció de manufactures es manté elevada al llarg de tot el període, mentre que el comportament d’estocs i preus el podem considerar inversament proporcional l’un de l’altre, és a dir, mentre els estocs augmenten, com a conseqüència de la sobreproducció industrial, els preus cauen com a conseqüència de la manca de consum. Podem observar com, a mesura que la producció es modera (1933-36) els estocs disminueixen i els preus es recuperen. Malgrat una certa recuperació la tendència continua a partir de l’any 1937.

En el segon gràfic s’observa l’expansió de la crisi, a partir del nombre d’aturats a diferents països. La xifra més alta d’aturats la podem observar a Estats Units, focus inicial de la depressió. A partir dels anys trenta, la crisi s’estendrà cap a Europa en diferent intensitat. Alemanya, patirà la repatriació de capitals nord americans, amb un augment insospitat de la inflació, la disminució de la producció industrial i com a conseqüència l’atur d’un gran nombre de treballadors. A Gran Bretanya, davant la fallida del sistema monetari internacional i tot i que la depressió no va ser tant greu, la lliura va deixar de ser atractiva com a moneda de referència i es va haver de suspendre la seva convertibilitat en or. Això va millorar la competitivitat dels productes britànics en el mercat internacional, però va provocar successives devaluacions de les diferents monedes. Finalment França, menys afectada per la crisi donada la seva economia més agrària i la seva menor dependència internacional, també va perdre competitivitat internacional, però en lloc d’abandonar el patró or, el govern francès va adoptar mesures proteccionistes per a protegir la seva economia.

2.- Explica els indicadors (causes) de la crisi de 1929. 

És important en aquesta pregunta, establir els perquès de la depressió. Per tant, cal comentar els forts desequilibris del període que va de 1919 a 1929.

A nivell internacional, la forta sobreprodució industrial, agrícola i de matèries primeres, fruit del desequilibri comercial que es genera davant la recuperació de la producció dels països contendents durant la Primera Guerra  Mundial. La caiguda dels preus agraris, tant d’Estats Units, com dels països subministradors d’aliments durant la guerra, va provocar la caiguda d’ingressos dels agricultors i que aquests demanessin crèdits als grups financers nord-americans per a fer-hi front. El mateix passarà amb altres mercaderies – matèries primeres, productes manufacturats etc.-.

Al Estats Units, fruit de la situació de postguerra, els beneficis de les empreses van créixer a un ritme molt alt, però no així els salaris dels treballadors, generant una distribució desigual de la riquesa, de manera que l’única forma de mantenir el consum alt era la compra a terminis o a crèdit, malgrat això ben aviat el fantasma de la sobreproducció de bens de consum planarà sobre l’economia nord-americana.

La compra a termini generarà al seu cop  un elevat endeutament privat, resultat d’un creixement del consum en una proporció superior a l’augment dels ingressos. Aquesta febre consumista, anirà acompanyada paral·lelament d’un augment de les inversions en borsa, generant finalment una bombolla especulativa, resultat de la compra d’accions en base al crèdit bancari i no en base als beneficis i l’evolució de les empreses en el futur.

Així doncs al 1929 la sobreproducció industrial, la crisi de liquiditat (manca de recursos monetaris per fer front al pagament dels deutes, tant de petits com de grans inversors), la caiguda de preus (davant de la necessitat de vendre els béns a qualsevol preu) i la caiguda del consum (fruit de la por a ser acomiadat i l’augment de l’atur), la caiguda de la capacitat adquisitiva i el fort endeutament  de la població juntament amb el pànic de la borsa de 1929 acabarà provocant la fallida dels bancs i la crisi industrial i agrícola nord-americana que coneixem com la Gran Recessió i la seva expansió posterior a la majoria dels països europeus i a la resta del món.

3.- Exposa la proposta keynesiana per sortir de la crisi i les mesures adoptades per EUA per posar fi a la depressió econòmica desencadenada pel crac del 1929.

La proposta de Keynes és molt senzilla, es basa en la recuperació de la demanda. Keynes planteja la intervenció de l’Estat augmentant la despesa pública, especialment en les obres públiques, que transformada en salaris i béns, generaria una nova demanda en els altres sectors econòmics (multiplicador keynesià).

Malgrat que la proposta de Keynes implica l’augment del dèficit públic, el reequilibri pressupostari vindria de la mà de la creació de llocs de treball i augment de la demanda generat per la intervenció de l’Estat, que podria augmentar els seus ingressos com a conseqüència dels impostos i per tant reduir el dèficit públic inicial.

Defensa la millora dels salaris i de les condicions de treball dels obrers, com a mesura de millorar el consum.

En definitiva John Maynard Keynes, defensava que la prosperitat depenia de la inversió i el consum, la inversió dels capitalistes i els consum de la població.

Franklin Delano Roosevelt, va aplicar, en el seu New Deal, parcialment les teories de Keynes. De fet, Roosevelt no va augmentar la despesa pública, el que va fer, va ser controlar la deflació, regulant la producció i els preus (Agricultural Adjustement Administration), al temps que controlava els bancs, per evitar-ne la fallida, regulava el mercat borsari i devaluava el dòlar (fins un 40% al 1934). Si bé va afavorir els acords empresarials per fomentar projectes d’infraestructures com el Tenesse Valley Authorithy, que va construir sis preses hidroelèctriques.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 3r_Trimestre, Excercicis resolts, Tema 8: El crac de 1929. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s