A l’any 1994 a Ruanda, al centre de l’Àfrica subsahariana, 800.000 persones van morir en el genocidi més cruent i més ignorat dels darrers anys.
La matança es va desenvolupar davant dels nostres ulls, televisada al món i representa una més de les moltes vergonyes per les que ha passat el món al segle XX.
La comunitat internacional no va saber reaccionar, o no va voler?.
Depèn de com ho vulguem analitzar, el cert és que la zona és una important font de recursos de primera magnitud (or, coltan – mineral fonamental pel desenvolupament de les noves tecnologies, mòbils, ordinadors, videojocs …-, manganès, germani i altres minerals estratègics). No és d’estranyar per tant que al 1997, esclatés l’anomenada Primera Guerra Mundial Africana, un conflicte entre Ruanda, Uganda i el Congo, entre altres països.
La zona dels Grans Llacs, està en guerra des de 1994, a banda dels 800.000 morts a Ruanda al 1994, més de cinc milions han mort com a conseqüència de la fam i les malalties provocades per la guerra. Cap comentari als mitjans de comunicació, cap nota de premsa.
Enllaç a la notícia de El Periódico: Ruanda que ningú cridi mai més.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a Josep Maria Bofarull
He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades.
El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític.
En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en
3r_Trimestre,
Actualitat,
Tema 15: Geopolítica del món actual. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Retroenllaç: Imperialisme i colonialisme. | ESO HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA