Pocs recorden la gran vaga dels miners britànics al 1984. Ara en fa trenta anys i és un bon moment per recordar el major pols polític al que es va tenir que enfrontar la dama de ferro, Margaret Thatcher, la primera ministra britànica a mitjans dels anys vuitanta.
La Vanguardia publica un article força interessant sobre els procés miner britànic que va ser incapaç d’aturar la reconversió industrial més dramàtica de la història a Gran Bretanya.
Avui en dia es poden observar els estralls d’aquell procés, que tot i ser necessari no va pensar en alternatives pel territori ni la població. “Trenta anys més tard, mig milió de persones passen gana a la sisena potència de la terra, els nivells de vida han registrat la davallada més important des de l’era victoriana, tornen les pràctiques laborals de la revolució industrial i els joves s’enfronten al desafiament de formar una família i tenir una casa amb sous mileuristes, si és que tenen la sort de trobar feina.”
El món del s. XXI sembla haver donat la raó a aquells neoliberals que amb Thatcher i Reagan al capdavant van proclamar a finals dels vuitanta i inicis dels noranta la mort de les ideologies.
Enllaços a les notícies publicades al 1984:
La prueba de fuerza de los sindicatos británicos. (02/09/1984)
Mucho más que una huelga. (03/04/1985)
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a Josep Maria Bofarull
He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades.
El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític.
En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Josep Maria Bofarull
històriamóncontemporani 